La bragueta del poder

Podem fer un joc de paraules amb la bragueta del poder o el poder de la bragueta, però sempre anirem a parar al mateix lloc. Uns canvis poderosos en la indumentària, en aquest cas masculina, van ser la conseqüència d’una carrera per demostrar una masculinitat poderosa, ara sí, per aquest ordre. En un moment on les prepotències de les diferents monarquies estaven jugant fort per als límits territorials i religiosos, l’aparença es va instaurar per no marxar mai més.

Sembla que va popularitzar el terme braguette el francès François Rabelais a Gargantua et Pantagruel (1532), on va ironitzar sobre els costums del seu temps criticant en una divertida sàtira les classes socials de finals de l’Edat Mitjana. Perquè va ser en aquell moment que apareix com a tal i comença a tenir una “utilitat” específica, per reparar els problemes anatòmics i d’higiene que representava la indumentària anterior, en el moment que s’escurcen la camisa i la jaqueta i queden a la vista les cames masculines amb les mitges.

A partir de la primera edat moderna, les nacions comencen a constituir-se i cada país va adoptant certes modes i indústries que utilitzaria com a mostra de poder. Els grans centres industrials de tèxtils són les ciutats de Lió, Anvers i Flandes. Així va començar a usar-se a mitjans del segle XV una mena de saquet de tela gruixuda folrada, que a manera de bossa quedava subjecte a la part superior de la braga mitjançant botons o ferrets; era un receptacle petit allotjat a la part alta de les calces o braga, per la qual cosa se li va acabar dient bragueta. Al principi, aquesta part utilíssima de les calces es va utilitzar com butxaca frontal per portar efectes personals, finalitat que va experimentar un desenvolupament exagerat, de manera que cada vegada es van fer braguetes de major grandària a fi de donar cabuda a un major nombre de coses. Com que no existien encara butxaques en el vestit masculí s’utilitzava aquesta obertura com a receptacle interior a manera de folre on guardar objectes d’ús personal. S’explica que alguns presumien de dotació anatòmica generosa introduint objectes diversos que col·locats estratègicament donaven la impressió d’atributs masculins considerables.

Les grans braguetes van ser utilitzades en primer lloc pels soldats alemanys (lansquenetes) que batallaven amb l’emperador per tot Europa, posteriorment van començar a ser tendència a la cort de Carles V. La seva forma protuberant era signe de poder i virilitat. La gent gran recriminaria als joves l’excessiva dimensió i tanta excentricitat. Però l’home que vol seguir la moda no renuncia. Els retrats de reis i cavallers del segle XVI a Europa ens mostren uns descomunals embalums que tracten de representar una erecció permanent. A Alemanya i França va ser molt utilitzada, fins al punt que el rei Francesc I va fer redactar unes lleis d’etiqueta cortesana on se’n regula mides i ús.

Haurà d’arribar l’obscuritat de Felip II a Espanya per “posar ordre” i no donar suport aquesta “moda vulgar”. A finals del segle XVI a Anglaterra va començar el regnat d’Isabel I, a qui aquest tipus de demostracions de poder masculí no li agradaven gens. Així que, l’ús de la bragueta accentuada va desaparèixer gradualment i va retornar-la a unes mides més proporcionades. La resta ja és història del vestit, també de l’aparença.

Aquí deixo un enllaç al Museu Virtual de la Moda des d’on es pot accedir a diferents col·leccions per èpoques o temàtiques.