Guia del romànic andorrà (II)

segona part (II)

Esglésies romàniques que s’han pogut visitar amb guia, gratuïtament, aquest estiu:

SANT MARTÍ DE LA CORTINADA         

SANT CLIMENT DE PAL                          

SANT ROMÀ DE LES BONS                    

SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS           

SANTA COLOMA  – Espai Columba        

SANT SERNÍ DE NAGOL                         

SANT MARTÍ DE LA CORTINADA

Una de les joies del romànic andorrà a la Parròquia d’Ordino del S.XII.

Avui amb una planta única quadrada, amb capelles laterals i absis quadrangular.

Pintures originals del S. XII, descobertes el 1968 quan es procedia a efectuar una restauració en l’antiga capella, amb porta lateral. On havia d’estar la porta principal, hi ha la torre del campanar de dos pisos. El sostre original era de voltes i de pedra. El S.XVIII amb l’ampliació de l’església, es tira el sostre i se substitueix per l’actual de fusta, així com quatre retaules barrocs dedicats al patró del santuari.

Mobiliari de fusta, curiós xilòfon o carrilló de roda de fusta que penja en una pared lateral, del S. XVII. Conjunt de reixes de ferro forjat,  – referent de la important indústria i de la història del ferro de la zona, durant segles, ruta del ferro – que protegeixen l’altar major i les capelles laterals.

Cal destacar la posició de la torre seguida de la nau central , situada al final i enfront de l’absis, pel que la porta original, era lateral encarada al est.

Actualment amb l’ampliació efectuada al S. XVIII, la porta és frontal, i davant l’altar major.

A ressaltar els bancs originals de fusta, amb els respatllers abatibles de dues posicions, de tal manera que es podien orientar de cara a cara, per celabar reunions i tractar altres assumptes de la comunitat, al marge de les celebracions religioses. S’ha de tenir en compte que a més de ser esglésies, eren llocs de reunions, on a l’exterior se celebraven els mercats. Altres esglésies hi tenen porxos per efectuar aquestes tasques protegits del sol, la pluja i el fred.

Molt a prop d’aquesta impressionant església, s’ha d’aprofitar i visitar altres elements importants de l’arquitectura andorrana, com la mola i la serradora de la casa pairal de Cal Pal. Aquets edificis construïts en el S. XVI, són un exemple de l’activitat laboral, i son una lliçó viva de la història i de les tradicions d’Andorra, transportant.nos al  moment en qué aquest país tenia el món forestal com a eix econòmic vertebrador de la seva economia.

SANT CLIMENT DE PAL

El poble de Pal, situat a la parròquia de la Massana, està dins del pla especial de protecció de l’arquitectura tradicional, s’en una de les construccions i conjunts rurals, més antincs i millor conservats del Principat. Una autèntica joia de l’art romànic d’Andorra. L’església de Sant Climent construïda entre els segles XI i XII, i ampliació del S.XVI.

Es pot admirar la planta de nau rectangular i els murs típics del romànic, i amb campanar de tres pisos, d’estil llombard. Les finestres, al pis superior, són geminades dobles, úniques a Andorra. Al seu interior es troba la talla romàmica de la Verge del Remei del S. XIII, el Retaule de Sant Climent del S. XVIII, i pila baptismal de granit, dues creus processionals de fusta policromada del S.XII i finament l’altar major de cuir i reixes de ferro andorrà del S. XVI i XVIII.

A l’actualitat l’entrada és lateral del S.XII, antigament estava situada davant de l’altar major, incrustat dins la roca, amb la imatge de la Verge del Remei (període entre el romànic i gòtic. En la faldilla de la Verge, hi ha plecs – en el romànic les figures eren totalment llises).

L’ampliació efectuada al S. XVI, s’amplia i es construeix a la mateixa distància la paret de l’església amb la paret del campanar, tocant a la muntanya.

El campanar de tres pisos amb finestres dobles, dos a dos, excepte les del tercer pis, que són de quatre en tres dels seus costats. També es trasllada la porta situada enfront de l’altar principal, es tapia i s’obre pel lateral.

Amb l’ampliació, es treu l’absis ovalat romànic i el fan rectangular, afeixin l’actual sagristia.

Al S.XX. es reforma i s’amplia el porxo, amb entrades laterals per facilitar el pas i poder donar la volta a tota l’ermita.

SANT ROMÀ DE LES BONS

Conjunt històric dels Bons situat a la parròquia d’Encamp amb:

– L’església de Sant Romà.

– Torre dels moros, edifici-torre de defensa militar de quatre pisos d’alçada del S.XVI. Únic edifici militar que es coneix a Andorra. Torre dels moros, no se sap, el per què del seu nom, ja que els moros no varen habitar mai a les Valls d’Andorra.

–

Dos colomars de construcció moderna.

– i un dipòsit d’aigua excavat a la roca.

Tot el conjunt medieval està enclavat estratègicament per sobre de la vall, en un sortit de la roca, des d’on es pot controlar l’entrada a tot Encamp.

Capella de construcció molt simple amb sostre de vola de canó i arcs de volta, del S. XII, de planta rectangular i d’única nau i totes les altres esglésies del Principat els sostres són de fusta.  Campanar d’espadanya amb dues obertures per les campanes. La coberta, tant de la nau com de l’absis són de lloses de pissarra. Retaule i absis semicircular autèntics i amb reproduccions de les pintures romàniques, els originals estan al MNAC. Les figures laterals són els autèntics originals que representen el Crist en Majestat i resta del frisó romànic sota la pedra de l’altar.

En el centre del presbiteri de l’absis, hi ha una taula d’altar feta d’un sol bloc de pedra tosca. El terra està esculpit sobre de la mateixa roca de la muntanya. És una de les dues úniques ermites que tenen el terra de roca viva i l’unica que és visible. L’esglèsia de Sant Serní de Nagol, actualment el terra està tapat per un parquet de fusta.

El camí d’accés des del poble medieval dels Bons fins al santuari, també està esculpit sobre la pedra.

Als peus de l’església, sobre de la porta d’entrada, es conserva el retaule gòtic de Sant Romà del S. XVI

Entre els S. XVI i XVII s’afegeix el porxo.

La parròquia inclou els pobles d’ Encamp, Tremat, Mosquera, Les Bons, formant un sols nucli principal, al costat mateix està el poble de Vila. Muntanya amunt trobem el més gran complex d’esquí del Pirineu, Grandvalira, amb Grau Roig, Canillo, el Tarter i Soldeu, situat al costat del riu Valira d’Orient, i a l’altre vessant del port, el Pas de la Casa, poble fronterer amb França.

SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS

Situada en la parròquia d’Escaldes-Engordany, a més de 1.500 mts. Es diu que és una de les esglésies romàniques més conegudes i més antigues d’Andorra. El seu origen és d’abans del S. XII, tot i que no se sap la data exacta. L’interior de la nau és d’una gran sobrietat i humiltat, com la resta de esglésies romàniques andorranes d’aquell període, amb sostre de fusta i parets blanques.

Situada en un prat privilegiat, des d’on es pot gaudir d’unes vistes impresionans, dominant tota la vall, i molt aprop del llac d’Engolasters i dins de la vall de Madriu-Perafita-Claror, declarat Parc Natural – Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco des de l’any 2004 – naturalesa pura, un món per descobrir i seguir cuidant.

Aquesta vall ens dóna l’oportunitat de viure en primera persona tota la seva riquesa natural, tant en flora com en fauna. El més important per a què aquest lloc sigui refenrència pels amants de la natura, és que els seus responsables han sabut mantenir, en el seu estat més pur la seva essència  i puresa des de l’època medieval.

Fruit de la cultura de l’explotació racional dels recursos naturals, han mostrat durant segles un respecte absolut a allò que la muntanya ens ofereix. Avui dia, gràcies a aquest esforç, poden visitar diversos paratges impressionants, cabanyes de pastors amb segles d’antiguitat, bordes autèntiques i ramats pastant al llarg de tota la vall.

Construcció típica de les valls, planta rectangular d’estil llombard, d’una sola nau i absis semicircular més baix que la nau, decorat en el exterior amb uns frisos de pedra tosca, força erosionats, amb dos finestretes petites de doble espitllera. En el interior del absis decorat – es una copia exacta, el original en el MNAC – per un fantàstic mural de pintures amb la representació d’un Pantocrator o Crist en Majestat, assegut sobre un arc celestial, i els peus recolzats en un semicircle que representa la terra, flanquejat per tres dels evangelistes i l’arcàngel Sant Miquel a qui està dedicada l’església. Es diu que Sant Mateu, no hi és per manca d’espai. Es tracta d’una “Maiestas Domini”, obra del Mestre de Santa Coloma –artista anómin, i autor d’altres pintures a diverses esglésies andorranas.

Coberta a dos vessants i sostre de fusta. Campanar afegit posteriorment, de tres pisos i de 17 mts d’alçada, i de grans blocs de pedres sense polir, desproporcionat respecte a la petita nau rectangular, i amb uns caps humans esculpis, en el centre dels arcs de les finestres geminades de l’últim pis i coronada, la coberta, en forma de piràmide de quatre vessants.

Les pintures son copies dels originals, el bisbe de la Seu i Copríncep se les va vendre al MNAC de Barcelona, després de la Primera Guerra Mundial. Absis encarat a l’est amb dues petites finestres que tracten d’iluminar l’interior i aconseguir més llum sobre l’altar. La llum representa l’esperança, la foscor la penumbra, la llum enfoca cap a altar, la llum ens guia i ens diu que hem de sortir de la foscor.

La portal lateral es troba encarada al sud, amb arc de mig punt i el porxo que protegeix l’entrada és de principis del S.XX. La porta d’entrada a la torre és molt petita, aixó ens mostra l’alçada que tenien els homes en el S. XII.

Els forats a les parets exteriors, són per a posar els bastides, per a la conservació de l’ ermita, i es poden veure en altres esglésies de la vall.

La porta frontal, actualment tapiada, i la finestra frontal, és de quan es va fer servir d’estable.

Llac d’Engolasters a 1626 metres, en mig d’una depressió glacial, amb una presa de 178 metres, construïda el any 1934 per immigrants gallecs, com a salt d’aigua, per la producció d’energia elèctrica. Punt de sortida de vàries rutes per fer senderisme on descobrir paisatges naturals de gran bellesa, característics del país.

SANTA COLOMA 

Únic campanar rodó d’Andorra, i un dels pocs que hi ha en tot el Pirineu, d’estil llombard de quatre pisos i amb dos parells de finestres geminades de 18 metres d’alçada del S. XII. És una de les esglésies més singulars i de les més antigues del Principat, de construcció preromànica, entre els segles VIII i IX, un dels edificis més interessants de la Vall, situat al marge dret del Gran Valira. Bé d’interés Cultural. Amb nau de planta rectangular de considerables dimensions, coberta amb bastides de fusta i les teulades de pissarra del país, absis quadrangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic de mitja punta en el mur sud.  

A l’interior sols podem gaudir de “l’Agnus Dei”, flanquejat per a dos àngels, i la talla de fusta policromada de la Verge del Remei, del S. XIII patrona de l’església. La resta de pintures originals dels murals romànics del S. XII, es toben dins de l’Espai Columba, una vegada varen ser recuperades pel govern andorrà, després de ser arrencades l’any 1930.

Aquest mural és atribuït al Mestre de Santa Coloma, però es obra de vàries mans. Tots aquest murals romànics són tradicionals de pintors anònims i nòmades que havien rebut la mateixa formació: l’escola del Mestre de Santa Coloma. Aquestes pintures es troben a tot el llarg del Pirineu, obra d’aquests pintors.

A través d’un sistema de videomapatge, amb una recreació virtual, joc de llums i so es projecten les pintures murals amb total precisió en el seu lloc original, en el mateix absis d’on varen ser arrencades, transportant al visitant a l’aspecte original que tenia l’església al S. XII.

Espai Columba: la seva visita és complementaria de l’església, situat a escasos metres. És un espai museístic, construït l’any 2019, dedicat a la difusió del coneixement de la pintura, l’arquitectura i de l’art románic. Es conserven les pintures murals de l’absis  recuperades (*1), i diversos objectes litúrgics del patrimoni cultural i d’altres manifestacions artístiques que formaven part de l’univers diví d’aquest estil artístic. Entre altres es pot veure, llums d’oli de l’església de Santa Eulalia d’Encamp, la creu espinosa de Sant Serní de Nagol o el Crist de Sant Martí de la Cortinada.

(*1) Aquestes pintures recuperades, varen ser arrancades durant la febre del romànic i venudes, del seu lloc pel Bisbat d’Urgell en la dècada de 1930. Venudes a un antiquari barcelonès, després les va adquirir un col.leccionista francès, entre d’altres, i finalment varen ser requisades pels nazis, formant part del fons artístic del Tercer Reich. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, ser restaurades, gràcies al compromís dels alemanys a restituir les peces espoliades, va permetra al Govern Andorrà, després de nombroses negociacions arribar a un acord amb la República Federal al 2008.

El mural va ser retornar a canvi del pagament de 4 milions d’euros, cost de l’important restauració que varen efectuar els alemanys a Berlín.

El seu emplaçament i entorn privilegiat ens pemet visitar una de les concentracions monumentals més importants del país, els paratges icònics de la ja esmentada església de Santa Coloma, el nucli antic de la vila, la Torre o casa dels Russos d’arquitectura de granit típic d’Andorra, la zona arqueològica del Roc d’Enclar, (*2) la petita església de Sant Vicenç d’Enclar i el pont emblemàtic romànic de la Margineda el més antic, el més gran i el més important d’Andorra.

(*2) Conjunt prehistòric, romano-medieval de el Roc d’Enclar, i període del baix imperi prefeudal, amb vestigis vitivinícoles i construccions militars – fortificacions romanes, del S. VII i VIII. Es comentarà, quan fem referència a l’església de Sant Vicenç d’Enclar i rodalies, juntament amb la sortida-ruta al Roc i a la Vall d’Enclar, que pertany al patrimoni arquitectònic andorrà.

SANT SERNÍ DE NAGOL

Sens dubte aquest temple romànic, edificat l’any 1055, situat a la parròquia de Sant Julià de Lòira és un dels més impressionants i estratègics que es poden veure en tots els Pirineus. Per la seva ubicació, construïda sobre un penyal sense cimentació, és una de les vistes més excepcionals del poble i envoltada de tot un entorn natural d’increïble bellesa paisatgística, cosa que permet gaudir d’una magnífica vista panoràmica de tota la vall.

Com la majoria d’esglésies romàniques de la vall, és de construció austera, de mides reduïdes, nau rectangular, absis semicircular de dues finestres, torre-campanar d’espadanya de doble obertura de pedra i coberta de fusta i pissarra del país. Finestra amb forma de creu a la façana de ponent, sobre una espitllera de doble esqueixada. El terra està picat sobre la mateixa roca de la muntanya, però actualment està tapat per un parquet de fusta. Juntament amb l’església dels Bons, són les dues úniques del Principat, amb terra de pedra excavades a la roca.

S’entra a través d’un porxo i d’una porta d’arc de mig punt, i pica d’aigua beneïda de granit. Declarada bé d’interés cultural l’any 2003.

Pintures i esbossos romànics que mostren una narrativa religiosa primitiva i molt eloqüent del S.XII-XIII.  L’any 1976 es descobreixen unes pintures murals en la paret del presbiteri de dos àngels adorant “L’Agnus Dei”, i una iconografía representant la simbologia entre el bé i el mal. Retaule barroc del S. XV dedicat al patró de l’església i creu romànica. Es va trobar una creu espinosa de fusta romànica. Totes elles són pintures murals, més antigues, més ben conservades i auténtiques de tot el romànic andorrà.