Ponts romànics d’Andorra (VI)

Sisena part

El Valira:

És un afluent del riu lleidatà Segre, que és el principal eix del sistema hidrològic andorrà. Neix al circ glacial granític dels estanys, d’aigües cristallines, dels Pessons, a la parròquia d’ Encamp.

Creua Andorra de nord a sud per desembocar al Segre més enllà de la Seu d’Urgell. Els seus braços tenen forma de ”Y”, el Valira del Nord  (El Serrat), i el Valira d’Orient (El Tarter), per unir.se a Escaldes-Engordany, i formar el Gran Valira.

1 – Pont d’Ordino:  (les Salines)

Pont romànic que unia l’antic camí de les poblacions d’Ordino i el Serrat. El 15 de febrer de 1980 és traslladat, per obres a la carretera, des del Lloser d’Ordino, fins més amunt del poble de Llorts. Pont d’un sol arc sobre el riu Valira del Nord. El seu perfil és d’esquena d’ase, té calçada empedrada i amb una petita muralleta. Val la pena relaxar.se i contemplar les fabuloses vistes envoltades de pedres romàniques, i traslladar.se a aquella època, per veure i assistir a la fermesa de la seva estructura per aguantar el pas del temps, el pes dels carruatges i de la mateixa història.

2 – Pont dels Escalls: (Escaldes – Valira Nord)

Situat a la parròquia d’Escaldes, antic camí ral entre Andorra la Vella i Engordany, sobre el riu Valira del Nord, poc abans de la seva confluència amb la Valira d’Orient. Construït amb dovelles de pedra tosca, d’un sol arc de mitja punta entre dues penyes i és revestit a la part superior d’un paviment de pedra.

Monument del patrimoni cultural d’Andorra. És famós perquè el 1278 es va firmar els Pariatges, entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, document de reconciliació i arbitratge, que va donar forma a la institució del Principal, document històric d’Andorra, fins a la Constitució de 1993. El 1881 va ser signat el Tractat del Pont dels Escalls, que va posar fi a la revolta de les discòrdies entre andorrans del 1880. És un dels ponts situats a més alçada per damunt del riu, malauradament avui està força abandonat.

3 – Pont de la Tosca: (Escaldes – Valira d’Orient)

Es troba al sector d’Escaldes, construït l’any 1820, segons la data gravada en el mateix pont. En aquesta parròquia, a més del pont de la Tosca, hi ha més ponts, que són elements bàsics i eren l’única via de comunicació entre els diferents nuclis de població, atès que els tres rius, els Valira – el Valira del Nord i el Valira d’Orient -, i el riu Madriu conflueixen a Escaldes-Engordany.

Està 8 minuts caminant del pont d’Engordany.

Testimoni de l’antic camí Reial de la Vall d’Orient, per enllaçar entre la frontera hispana-andorrana, passant per Encamp fins a França.

Construcció íntegrament de pedra, seguint les tècnique medievals, amb un sol arc de mig punt, i una llum d’uns 7 metres, de terra empedrat i una petita muralla, amb una alçada màxima de deu metres per sobre del llit del riu, i accentuada inclinació deguda al desnivell del traçat del camí.

La silueta del pont es reconeix i forma part de l’escut de la parròquia d’Escaldes-Engordany.

4 – Pont d’Engordany: (uneix Escales i Engordany)

Pont d’Engordany, construït l’any 1785, de pedra calcària, d’un sol ull, d’arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca i muralleta. Inclina cap a la riba esquerra del riu a causa del desnivell del terreny, de 9,5 metres en el seu punt més alt.

A la riba dreta hi ha el naixement d’un arc amb dovelles de granit, resta d’un antic pont destruït per una riuada l’any 1772.

Declarat monument del patrimoni cultural d’Andorra. Uneix els dos pobles, Engordany i Escaldes. Situat al Valira d’Orient. En creuar el pont es troba l’Arxiu Històric.

5 – Pont de Sant Antoni de la Grella: (Sispony – Anyós – La Massana)

Pont de Sant Antoni de la Grella, també anomenat pont de Sispony. D’origen romànic, que passa per damunt del riu Valira del Nord. Era pas i element indispensable per als desplaçaments que unia, seguin el camí ral,  les parròquies de la Massana i Andorra la Vella.

De construcció senzilla d’un sol ull d’arc de mig punt rebaixat amb dovelles sense tallar, muralleta i calçada empedrada. De 21,20 metres de llargada i 5,55 metres d’alçada màxima.

Al costat, aprofita la visita de la capella romànica de Sant Antoni de la Grella. Està adossada a la roca de la muntanya i a sota del poble de Sispony, on el riu Valira passa entre les parets de pedra i densa vegetació de la ribera. Està dedicat a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, els homes que baixaven mercaderies pel riu amb les seves embarcacions.

El pont va ser reconstruït a meitat del S.XX, per obres de remodelació de les infraestructures de l’entorn.

6 – Pont de la Margineda: (Aixovall – Sant Julià)

 Construït al S XV. És el pont medieval més antic, més gran i esvelt que es conserva al Principat d’Andorra. Situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella travessant Santa Coloma. Passa de munt del principal riu del Principat, el Gran Valira. De 9,5 metres de llum –amplada de l’arc – en el seu punt més alt de 33 metres de llargada i de 9,20 metres d’alçada. L’amplada del pont fa 2,80 metres a la part central i 5,30 metres i 5,90 metres als dos extrems. L’alçada de la barana és de 80 centímetres. Les dovelles són blocs de pedra tosca, per tal d’alleugerir.ne l’estructura, i els murs són fets de pedres de granit, pedres extretes del mateix riu Valira, anomenades valirenques. Té un únic arc de cavalló, de gran diàmetre de mig punt rebaixat amb molta potència. Té forma d’esquena d’ase, no gaire accentuada, amb barana de pedra. Terra empedrat en tota la seva longitud, igual com el camí ral a tocar del pont.  

A finals del S. XV –l’any 1487 – es constata l’existència d’un nou pont. Gràcies, l’estudi realitzat l’any 2007, es pot concloure que el Pont de la Margineda fou bastit entre els segles XIV i XV, a finals de l’edat mitjana. Tot i que consta en algun document que ja existia un primer pont en el S. XIII.

Al costat del pont hi ha l’escultura commemorativa  de la celebració del Primer Congrés de Llengua i Literatura Catalanes en aquestes terres, obra de l’autor Vicenç Alfaro.

Bé declarat monument i patrimoni arquitectònic d’interès cultural d’Andorra.

És la porta d’entrada a una de les concentracions monumentals més importants del Pirineu, amb la fenomenal església de Santa Coloma i el seu campanar cilíndric. Conserva el traçat dels carrers i algunes construccions de l’Andorra rural del segle XVIII. Es pot visitar la Torre dels Russos i el jaciment arqueològic de la Margineda.

Seguin el camí cap a Santa Coloma, troben el Roc d’Enclar, i la seva via ferrata, on hi ha restes d’una explotació vinícola, zona arqueològica de fortificacions i construccions militars romanes, que protegien les valls andorranes, juntament amb l’església de Sant Vicenç d’Enclar del S.VII i principis del S.VIII.

En un treball que s’inscriu dins una línia de Recerca Històrica del Patrimoni Cultural d’Andorra, hi ha els primers resultats d’investigació del jaciment del Roc d’Enclar, sobre l’evolució del poblament a les valls, juntament amb l’estudi de la Balma de la Margineda, on es refugiaven els primers habitants d’Andorra, fa 12.000 anys. Hi ha troballes corresponents a l’epipaleolític, que són uns dels elements patrimonials més rellevants de les terres d’aquest llogaret.

Aprofita i visita el petit poble de la Margineda, on se celebren les famoses Barranques, una de les festes majors més vives i innovadores del país.

Des de 1999 es troba en la llista indicativa de la UNESCO, per la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat en el marc del Conjunt Històric de Santa Coloma – Es recomana visitar l’església de Santa Coloma i l’espai Columba.

Espai Columba :

És un equipament cultural que custodia, conserva i presenta les pintures murals de l’absis de l’església de Santa Coloma, i diversos objectes litúrgics provinents d’altres esglésies andorranes.

A l’església s’ofereix una projecció de videomapatge, on es pot observar la recreació de les pintures murals en el mateix absis del qual van ser arrencades als anys 30. Aquesta experiència ens transporta a l’aspecte original que tenia l’església al segle XII.