Les mines del Turó IV

Mines del turó:

Després d’anys (1960) de ser resident ocasional i des de fa uns anys resident habitual. No tenia constància del fet que a la famosa muntanya, existien una sèrie de mines que ja són centenàries. Gràcies al meu temps, lliure i el gust d’exercitar el senderisme, vaig començar per efectuar rutes per la serralada de Collserola, i perquè no, conèixer amb profunditat tots els enigmes i històries que envolten el famós Turó.

I renoi !!…. la quantitat de descobriments, llegendes i d’històries, algunes no gaire documentades que ens hi amaguem. Al marge de les ja conegudes i famoses aigües, del Rec Comtal i de les històries del Castell dels Montcada.

Caminant dia rere dia per la famosa muntanya del ciment, he descobert, fons, camins, senders magnífics, miradors amb vistes espectaculars, escombreres, zones minerals, històries de la cimentera, així com conèixer altres senderistes, que també exploren la muntanya, com jo, que tot comentant les anècdotes que amaga el turó vaig assabentar-me de l’existència de les mines…. Té bemolls la cosa  !!!

Buscant i seguin indicacions d’altres senderistes, consta en els mapes de la zona d’una manera un tan enigmàtica i amb informacions molt lleugeres, que hi ha 5 mines. Dues amb entrada i sortida, les altres amb una única entrada. Totes elles tenen més d’un segle d’antiguitat, estan en malt estat i risc d’esfondrar-se, i per això es recomana no anar-hi sol ni accedir-hi.

Mina Turó de Montcada 1:

Visita i plànol de l’Espeleodijous del 14-03-2021 / mina del Turó de Montcada 1 i Natura endins 2021.

Mina 1, mina llarga, o del carbó, de 278 metres de llargada de túnel rectilini, i entre 2,6 i 6,2 metres d’amplària, amb dues entrades. Una al costat de la zona de Terra Nostra, entremig de la Pau del Turó, i el turó dels Quatre Pins, just al davant de l’encreuament de l’indicador que va a la zona industrial. Es pot trobar, amb alguna dificultat, seguin un petit camí amagat a uns 100/150 metres de la pista forestal.

L’altra entrada està situada sortint del mirador d’Occident, baixant direcció a la fàbrica de ciment. A uns 200 metres del primer encreuament que troben de dues pistes, direcció al Toll de Llevant, al costat vessant muntanya puja un camí de sentit contrari que hem seguit de la pista principal.

Totes dues entrades estan molt amagades i d’accés un tan amagat, amb les entrades obertes, en malt estat i amb el seu evident perill.

En l’interior de la mina de carbó hi ha una inscripció en un petit arc d’accés que data de l’any 1926. Construïda durant l’època de la cimentera. Obra d’enginyeria subterrània, que va ser mostra d’arqueologia industrial. Consta documentació de les mines des de 1901.

Antigament existien coves o cavernes. L’any 1896 s’edita el primer plànol espeleològic de la zona calcària, totes aquestes cavernes desapareixen amb l’explotació de la cimentera.

Mina Turó de Montcada 2:      

Visita  i plànol que van seguir, Natura Endins el 28 de maig de 2021

 A l’entrada de la mina llarga – costat Asland – a uns 200 metres, seguin la pista forestal, troben un mur, molts pins trencats i una canonada, probablement hi ha l’entrada d’una altra mina.              

Efectivament des del mirador d’Occident, cap al Toll de Llevant, seguin la pista principal, situada per sobre del mur de contenció que es troba a mà esquerra del camí, molt tapat per restes de troncs i branques de pi, de molt difícil accés, amb l’entrada molt abandonada, plena de brossa, de sotabosc, d’esbarzers, restes de terres i rocs, producte de diverses esllavissades; hi ha una entrada que pot passar desapercebuda.

Cal remuntar el mur un tan perillós, amb la que és necessari i convenient l’ajut d’una bona corda i algú o diversos acompanyants, per endinsar-se dins de l’espessa vegetació i mantenir un mínim de seguretat.

Segons els espeleòlegs de Natura Endins, es baixa per una obertura o pendent que connecta amb una saleta a través d’un embut baixant unes escales fins a arribar a una galeria d’uns 72 metres (vegeu plànol). On hi ha, les restes del que era una picadora de pedra.

Mina Turó de Montcada 3:    

Plànol i visita que van efectuar el grup de Natura Endins el 30 de maig de 2021

Mina 3 o de la travessa. Es troba baixant pel vessant de l’esplanada on els camions feien l’extracció de les terres. D’entrada vertical, d’accés no practicable i molt perillós, s’aconsella anar diverses persones amb cordes i arnesos. A l’interior hi ha restes de maquinària i raïls de vagonetes, a la sortida hi ha les restes de més maquinària i d’una trituradora de pedra i de rocs.  

Situats en aquest mateix indret, de la pista principal, mirant per sota del camí, cap a la fàbrica de ciment, es poden veure els pilars o columnes de la trituradora exterior, i l’entrada d’una altra mina en forma de búnquer, molt a prop de mina 2. És l’entrada de la boca superior  de molt difícil accés.

De 118 metres de llargada i 22 metres de desnivell.

La boca inferior que està tancada per una reixa, situada al costat de l’actual dipòsit de terres i dels ciments on s’efectua la càrrega i descàrrega dels materials, amb vista a les instal-lacions de la cimentera.

Agafem la pista superior, per damunt de l’entrada superior de la mina 3, seguint la pista forestal direcció, de nou, al mirador d’Occident, passant molt a prop de l’entrada inferior de la mina llarga, de retorn a Terra Nostra, bé per la Pau del Turó, o bé baixant per l’alçada del Coll de Montcada.

De nou el grup d’espeleòlegs reafirmen que aquestes instal-lacions tenien com principal funció la d’abocador i de trituradora de rocs, i del transport en pols de les restes de les pedres calcàries que s’extreien a les pedreres exteriors del Turó.

Mina Turó de Montcada 4:

Mina 4 o de la pols. Galeria molt petita d’accés vertical i molt perillós de 6 o 7 metres de caiguda. La seva estructura no correspon a una mina clàssica d’explotació de minerals. Hi ha una obertura superior vertical, per on s’abocava material, per triturar.lo, en un conducte inferior o galeria, i posteriorment extreure el material processat. A l’interior queden restes de maquinària trituradores de pedres i raïls de vagonetes transportadores. Se suposa que la sortida, que es feia servir per extreure el material, ha desaparegut a causa de les esllavissades, al sotabosc i l’abandó.

S’ha de tenir en compte que durant la primera fase de restauració de l’entorn i de la pedrera, és possible que hagi desaparegut les restes d’entrades/sortides.

Està situada més o menys enfront de la mina 3, a l’altra banda de la pista principal, de difícil accés.

 Visita de Natura Endins el 25 de maig de 2021

Segons aquest grup d’espeleòlegs: “analitzen l’estructura i les restes que encara romanen, s’entén que aquestes galeries, podien ser un dispositiu industrial dissenyat per abocar-hi rocs, que s’extreien de la pedrera, i retornar-los fets pols a l’exterior”  d’aquí el nom de Mina de la Pols.

Mina Turó de Montcada 5: o galeria petita.

Segons el planell (figura A), està situada per sobre de l’entrada superior de la mina llarga o mina 1.

Encara no he localitzat la seva entrada i situació exacta. Tampoc he trobat informació, sols una petita indicació de la seva possible situació.

De resultes de la documentació, aconseguida dels dos grups d’espeleòlegs, sols he trobat unes fotografies del que ells anomenen galeria petita, que no sé si corresponent exactament a la mina 5. 

Seguint els pocs indicis que tenia de les seves ubicacions, vaig gaudir de les troballes de les mines, del seu entorn, de les seves peculiars i amagades entrades, on vaig intentar trobar-les durant molts de dies. Almenys durant tot el primer trimestre d’aquest any 2021.

No tenia, encara, cap constància dels planells i de les visites que varen fer aquests dos grups d’espeleòlegs el maig d’aquest mateix any. Per descomptat m’han servit de gran ajut poder contrastar i verificar les seves ubicacions, el seu estat, així com aprendre i assessorar-me d’aquest món tan  impressionant i trepidant que ens amaga la natura i la força de l’home, en un subsòl tan proper, sols a quatre passes de casa nostra…..

Entre els anys 1840 – 1926, Catalunya va ser perforada, amb multitud de prospeccions mineres. Fruit d’aquestes activitats van aparèixer les mines de carbó de Figols, Saldes i Cers, i les de potassa de Sùria i Balsareny, aixícom algunes de plom a Martorell, i de coure a Malgrat de Mar…

Hi ha constància a Montcada de prospeccions de l’any 1842, que alguns inversors varen provar sort amb molt poca fortuna. Varen ser ruïnoses i molt poc rendibles, d’aquí el seu abandonament.

…………………………………

Un grup d’espeleòlegs constata que aquestes instal.lacions mineres, excepte la mina 1 o la del carbó, no són mines sinó galeries, que tenien el paper d’abocador, esmicolament i transport en pols de la resta calcàries extretes a cel obert, possiblement l’empresa volia reduir el soroll i la polseguera al mínim, perquè el municipi afectat volia aturar l’explotació, pel fort impacte mediambiental  (grup d’espeleologia de Badalona GEB – visita que varen efectuar el 26 de maig de 202).

Ressenyes, part de la documentació consultada i algunes de les fotografies, són gràcies a Natura Endins – espeleodijous.cat 

Visita efectuada el 26 de maig de 2021.

Col.lectiu d’espeleòlegs per la protecció i difusió del patrimoni subterrani, i al Grup d’Espeleologia de Badalona – GEB.

Nova pedrera de terres i sorres:   Entre l’antiga pedrera i l’actual escombrera, si seguim la pista dels camions, arribarem a l’actual fàbrica Lafarge, on per sobre de la nau hi ha l’actual zona de càrrega i descàrrega de l’actual pedrera, on trobem pedra calcària, sorres , argiles sílices i d’altres materials de sorra de foneria; al costat hi trobarem l’entrada d’una mina tancada (mina 3).

L’any 62

1962 Any climatològicament històric a Terra Nostra / Montcada i Reixac:

La famosa nevada del dia de Nadal

Les terribles inundacions del 25 de setembre del 62 a tota la comarca del Vallès.

Per entrar a casa nostra, que hi ha tres esglaons, record que l’aigua dins de l’habitatge va superar els 45 centímetres d’alçada.

el Besòs desbordat

…/…

La restauració del Turó:

La desaparició d’algunes coves, l’ermita i les ruïnes del castell dels Montcada varen ser degudes a l’esllavissada del terreny l’any 1939 i a l’explotació cimentera, a partir del 1917.

Amb la restauració de la pedrera s’hi van abocar dos milions de tones de terres procedents de les grans infraestructures efectuades a Barcelona – línia 9 del metro, de l’AVE i de la plaça de les Glòries.

Aquesta restauració orogràfica i ecològica, no només es limita al farciment de terres de la zona d’extracció, sinó que es pretén realitzar una restauració integral de tot l’àmbit que abasta tota la zona  del Turó. Amb aquesta recuperació ambiental es vol ampliar l’ús públic de la zona. Els grans forats que existien van passar a grans espais verds i frondosos.

Això ha permès incorporar el Turó al Parc Natural de Collserola, com a espai protegit, amb la creació de nous espais i rutes de senderisme, pels amants de la Serralada. Donant lloc i cabuda en detectar-se un fort creixement d’espècies de flora i fauna que havien desaparegut.

Asland: empresa catalana fundada el 1901, pel prohom Eusebi Güell, per comprar mines, pedreres i salts d’aigua, per a la producció de ciment.

El nom d’Asland deriva de les paraules Asfalt i Portland. S’instal.la a Montcada l’any 1917 fins al 1993 que passa a les mans de la societat francesa Lafarge. Empresa que s’ha compromès a la restauració de l’espai, potenciar la biodiversitat i reforestar per a esmenar tot l’entorn, així com el condicionament morfològic de la zona d’extraccions que va explotar la cimentera durant anys….

…/…

Petita visió històrica de Montcada i Reixac:

Els primers assentaments de pagesos documentats en aquest entorn daten de l’any 924; situats en petites àrees de les estivacions de la serralada de la Marina.  

 Més tard es va formar petits nuclis dels antics termes parroquials de Sant Pere de Reixac – any 986 – i Santa Engràcia de Montcada –any 1007 -,  separats geogràficament pel riu Ripoll. A finals del segle X existeixen documents dels primers molins fariners, aprofiten les encluses de les aigües dels rius i dels torrents.

Amb el castell de Montcada, l’any 1023 es va estendre, les comunitats de camperols.

Van experimentar un llarg canvi a l’edat mitjana, i una evolució molt forta econòmicament i urbanísticament, a partir de la seva unió el 1561, des de les valls de la Serralada de Marina i les terres del pla del Besòs, amb fèrtils camps de conreu i grans masies.

Montcada, vila de camins des del seu origen, aprofita el camí empedrat de l’antiga via Augusta, després camí comtal, cruïlla de camins, estació de cavalls i carruatges, amb l’aparició de postes, d’hostals, tallers d’artesans i de molins. Més tard la carretera de Ribes, i segles després l’arribada del ferrocarril convertin.la amb una cruïlla de camins de ferro.

En el segle XV, fou i es va convertir en pas obligat i lloc estratègic, económic i militar, pel comerç i de l’anar i venir dels viatgers. Fou lloc de peatje i de control de l’entrada nord de Barcelona. Sense oblidar segles més tard que la renovació i adequació  del “Rec Comtal” fou el motor, eix econòmic i pesa decisiva pel creixement i subsistència de la ciutat de Barcelona. Gràcies a l’aigua, que el seu principal manament era regar tota l’horta de les poblacions de l’entorn – el Pla de Barclona -, va ser el esclat per fer creixa els molins de tota mena, els oficis de la forja, el tèxtil, els escorxadors, els blanquers de pells, i a mitats del segle XVIII les fàbriques d’indianes, amb més de dos mil telers, on varem arribar a ser més de deu mil treballadors; així com ser “l’eina” per la neteja del clavegueram i molt important: l’aigua de boca.

Municipi dividit, també, des dels seus orígens, pel Turó, els rius Besós Ripoll i la riera de Sant Cugat. Es va configurar un terme fragmentat, a conseqüència  dels traçats de les noves carreteres i autopistes, juntament amb els traçats de noves líneas de tren – l’any 1854 transformaren la vida social, cultural i económica del terme – aïllant i separant la seva població.

Amb l’arribada de nouvinguts, en els anys 60, degut al creixement industrial de la zona es reafirma un nou desenvolupament i creixement indiscriminat urbanístic. En els anys 70/90 la construcció de grans infraestructures encara divideixen i separen mes a la població, i la construcció del Cementiri de Collserola, la depuradora del Besòs a la Vallençana, la nova autopista del Mediterrani, el desdoblament de la N152, l’autopista Barcelona-Terrassa, així com la creacció de grans zones i poligons industrials – la Ferreria, Pla d’en Coll, Mas Rampinyo, Can Milans….

I la creació indeteminada de nous barris perifèrics, autèntiques ciutats dormitoris, amb fortes mancances en les seves infraestructures, de zones d’esbarijo i de equipaments – Can Cuiàs, Ciutat Meridiana… – autèntiques fortificacions de ciment, d’un impacte visual esfreidor; configuran un terme municipal format a dia d’avui per 10 barris: Montcada Centre, Can Sant Joan, La Ribera, Font Pudenta, Can Cuias i Terra Nostra, en el terme de Montcada i la Vallençana, Mas Rampinyo, Can Pomada i la Carrerada en el terme de Reixac.

L’importància de les fonts i de l’aigua en aquest entorn, ha estat una constant històrica. Es diu que el topònim del nom de Montcada, pot ser una derivació del nom llatí “monte scatano”o muntanya de la que brolla l’aigua.

La riquesa i la bona qualitat de les aigües de Montcada varen ser un gran reclam per l’estiueig de families a finals del segle XIX.

El Turó esdevé un referent natural i historic de primer ordre. L’any 1023 apareix la primera cita del castell, inexpugnable, i la capella de Santa Maria l’any 1134, situats al capdamunt del turó, sota el domini de Guillem de Muntayola i Vacarisses. A partir d’aquest moment serà anomenat senyor de Guillem de Montcada, iniciant.se així la nissaga i el bressol dels nobles catalans de Montcada, amb gran influencia a les Corts. Fins que el 1714, el castell va ser enderrocat per qui sino…

Felipe V….

La capella va ser restaurada a principis del segle XX, fins que va ser abandonada l’any 1926 a causa de l’explotació i de l’extracció d’arids per part de l’empresa Asland/Lafarge.

Gran frase: “és la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdudes”.

…/…

The End

centimetergoldwynterranostra @ picturescorparations.cat

LA PAU DEL TURÓ

“El nom La Pau del Turó que porta la esplanada que està damunt la font, és degut a una llegenda que fa referència a la condició inexpugnable que tenia el castell.”