Fa temps que hi penso per les nombroses noves traduccions de clàssics que van sortint al mercat, és una afirmació força coral. També el món de les sèries no hi és gens alié, al contrari, i no és recent, ja fa molt de temps, de fet la BBC ha tingut en aquest tipus de bibliografia un pou sense fons per a les seves memorables produccions. Així doncs fem un molt breu repàs de la seva importància literària i social.
La novel·la va dominar la literatura anglesa, i europea, durant l’època victoriana. És una obvietat que qualsevol estudi que faci referència a la literatura victoriana ha de lloar els èxits dels novel·listes i la seva influència en la societat de l’època. Les seves novel·les es consideren obres mestres de la literatura, que van delectar els seus contemporanis i que segueixen arribant a la societat d’avui dia, com ho demostra el fet que hem ressaltat.
Els novel·listes, com els seus predecessors Fielding, Richarson i Jane Austen, compartien una preocupació que es reflectia perfectament en les seves obres: la relacions personals i les socials, passant per l’educació estricte de l’època, la moral o els diners.
És una època en la qual tant personatges de novel·les com ciutadans reals es barallen per trobar-se a si mateixos en relació amb altres persones: relacions familiars, amoroses, laborals, socials… Per això, els autors de l’època escrivien sobre les preocupacions i l’estil de vida dels seus contemporanis, doncs aquests, els seus lectors, esperaven que els novel·listes reflectissin en les seves obres una representació del seu món i de la societat que qualsevol d’ells pogués reconèixer i identificar. De fet, el tret predominant de la novel·la victoriana era la seva versemblança, és a dir, la seva representació propera a la vida social real de l’època. Aquesta vida social estava formada llargament pel desenvolupament de l’emergent classe mitjana i les maneres i expectatives d’aquesta, en oposició a les classes aristocràtiques que dominaven èpoques anteriors. Era la societat sorgida de les revolucions industrials i de l’extensió de l’Imperi.
Fet fonamental a destacar va ser que per primera vegada a la història de la societat anglesa la dona assumeix un paper central, com va quedar reflectit a les novel·les de Jane Austen, Charlotte Brontë, Elizabeth Gaskell i George Eliot, també com autora.
Jane Austen és una de les escriptores angleses més importants, i potser amb més traduccions, que millor ha plasmat a les seves obres l’època en què va viure. Es va decantar per escriure basant-se en la seva pròpia experiència i examinant els valors morals d’homes i dones en el seu dia a dia. Moltes de les seves obres tracten sobre el fet de casar-se. Aquesta era la preocupació més gran de les senyoretes de l’època, que no tenien expectatives acadèmiques o laborals més enllà de les seves tasques domèstiques. Austen, però, va triar aquest tema perquè li permetia examinar la integritat moral dels seus personatges i de l’època. Advoca a les seves novel·les per una educació liberal per a la dona, allunyada de tots aquests “talents”, ja que considera que la manca de seny comporta un gran risc per a la vida social, per a l’elecció d’un futur favorable i per a la convivència conjugal .
Amb Austen va sorgir un nou estil de novel·la, que diferia dels anteriors en els temes que tractava. Ella no exposa davant d’un lector una successió d’escenes pròpies d’un món imaginari, sinó aspectes quotidians i, per tant, afins a la vida real. La varietat, l’entreteniment i el camí incert del protagonista són temes que l’autora aborda a la quasi totalitat de les seves obres. No és de menor importància la prioritat que presta al detall, i a la descripció realista i il·lustrada de personatges i llocs.
Hi ha molts passatges a l’obra de Jane Austen dedicats als “talents femenins”, referint-nos a les diferents habilitats que una dona que busca marit ha de cultivar per atraure’n l’atenció. Però si hi ha alguna cosa que totes les obres tenen en comú és que cap de les seves heroïnes no està molt interessada per ells. L’interès que l’obra de Jane Austen continua despertant avui dia mostra la vigència del seu pensament i la influència que ha tingut a la literatura posterior.
Jane Austen va viure, però, a l’època de la regència, que constitueix un pont entre el període georgià i el victorià i la seva obra literària es caracteritza per descriure amb precisió la societat rural georgiana i per mostrar, de manera menys precisa, els canvis que aquesta societat estava patint amb l’arribada de la modernitat, reflectida a la revolució agrària, que constitueix el començament de la revolució industrial, i de les seves importants repercussions socials, el colonialisme i l’extensió de l’Imperi Britànic.
Amb la revolució industrial, l’antic ordre jeràrquic que situava al cim la noblesa i els seus béns heretats va patir un procés de canvi, en aparèixer noves maneres d’adquirir riqueses.
L’era georgiana també es va caracteritzar pels canvis socials en l’aspecte polític. Va ser l’època de les campanyes per a l’abolició de l’esclavatge, de la reforma de les presons o de les crítiques a la minada justícia social. Va ser també l’època en què els intel·lectuals van començar a plantejar-se polítiques de benestar social, i es van construir orfenats, hospitals i escoles dominicals.
Durant l’època de Jane Austen no existia un sistema educatiu pròpiament dit, i l’educació dels nens es duia a terme a les escoles dominicals, o, a les famílies acabalades i més educades, a través d’institutriu i de tutors. D’altra banda existien algunes “escoles per a dames”, que gaudien de mala reputació, ja que l’educació “real” que s’hi rebia era molt deficient. També era comú enviar als fills homes a viure a casa d’un tutor, com ho era el pare de Jane Austen. Creixent en aquesta casa, podem pensar que l’autora va ser una dona molt instruïda pel seu temps. I és cert, moltes de les dones benestants, educades a casa sota els coneixements d’una institutriu, tenien formació en arts, música, llengües, filosofia i religió, fins i tot mitologia, però aquests coneixements s’havien de quedar a casa, mai podien ser per exercir-ne una professió; eren les dones més humils les que treballaven, a les fàbriques.
Jane Austen busca trencar barreres socials, mostrant-se reticent a la incapacitat de mobilitat social típica de l’època, i conclou amb el matrimoni dels protagonistes, el contracte civil, i la fusió de classes. Jane Austen demostra tenir un bon gust pel decòrum i per la utilitat, totes dues influïdes per la seva religió cristiana i el tenor moral de la seva composició. Austen es mostra predisposada a ensenyar als seus lectors, no mitjançant discursos ètics en sentit estricte, sinó mitjançant esdeveniments que no són aliens a la vida de qualsevol de les persones que s’endinsen en la història. La novel·la d’Austen constitueix una unitat racional d’històries i esdeveniments entrellaçats per crear un argument comú i lògic.
Charlotte Brontë també va reflectir a les seves novel·les les seves experiències personals i la societat de l’època, sobretot les seves experiències després d’una estada a Brussel·les. La seva principal novel·la, Jane Eyre, descriu la vida d’una noia poc agraciada i sense diners que és educada pel seu oncle de manera cruel i que després és enviada a una escola. Els seus problemes i desgràcies no acaben aquí, igual que el cas real de moltes noies de l’època. A l’obra s’hi endevinen profundes qüestions morals i socials i els personatges superen les seves desgràcies després d’haver patit molt, com a la vida real.
Elizabeth Gaskell pensava que els principis cristians eren la millor manera de lluitar contra l’antagonisme social de l’època i així ho va reflectir a les seves obres. La seva preocupació principal eren els problemes socials de l’època. Una època en què els treballadors eren explotats a les fàbriques i on la diferència entre rics i pobres era abismal. Això és el que farà a la memorable North&South. Encara que les seves obres s’ajusten a les convencions victorianes (incloent la de signar el seu nom com a “Mrs. Gaskell”), generalment emmarca les seves històries com a crítiques d’actituds contemporànies, en particular aquelles que concernien les dones, amb narratives complexes i personatges femenins dinàmics.
Mary Ann Evans (George Eliot) sota aquest nom escrivia novel·les, entre altres gèneres, que recollien les vides de provincies, feia de periodista i traductora. Una de les plomes més refinades, més realistes i més crítiques amb la religió.
L’època victoriana es va caracteritzar per profunds canvis socials que va portar els ciutadans a interessar-s’hi i intentar entendre’ls. Per això, la importància de les novel·les victorianes, que tant els reflectien, entre un públic àvid d’autoconeixement. El fet que els i, com hem detallat, les novel·listes de l’època reflectissin la societat real va fer que el nombre de lectors i aficionats a la novel·la s’incrementés de manera notable, sobretot les dones, que per primera vegada a la història es van veure reflectides a les novel·les, obtenint un paper central. Aquest és un fet europeu, no només britànic, el que és diferent és des d’on s’aborden les temàtiques, des de quina tradició. L’increment de la prensa escrita, que aviat hi va veure un negoci en la publicació de novel·les per entregues, i els avenços de l’imprempta, van ser un factor capdal. I és un fet substancial que el personatge femení, a la novel·la de la segona meitat del XIX, es converteix en protagonista. Esdeveniments posteriors propiciaran que surti del paper per anar al carrer a exigir uns drets que mai s’havien contemplat.
Molts són altres autors i autores de l’època, com molts són els subgèneres que és van cultivar: la novel·la realista o naturalista, la històrica, de fantasia, de misteri, humorística, militar, de terror, detectivesca, sensacionalista, gòtica, d’institutriu, etc… s’obrien les portes a molts models de creació que han arribat als nostres dies.
Recomano aquest article d’Espido Freire sobre algunes de les lectures victorianes que es poden recomanar i com les vincula amb la figura de la pròpia Reina. No sense abans trencar una llança pel Retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, l’autor que potser més va patir l’hipocresia d’una societat que va tenir que afrontar la modernitat i els avenços socials, amb una contundència i energia a les que no estava gens avesada i, sovint, molt a desgrat.
Gaudir la Cultura 