Una molt breu història del llibre (i 2)

Podeu consultar la primera part, aquí

4. El llibre i la impremta manual
4.1. El llibre xilogràfic
4.2. El llibre tipogràfic
4.3. Els incunables

5. L’ evolució del llibre imprès

6. El llibre de l’era mecànica

7. El futur del llibre

_____________________________________________

4. El llibre i la impremta manual

Al final de l’Edat Mitjana, el món del treball va evolucionar i l’augment de la població a les ciutats va fer aparèixer en millor mesura els comerciants; el comerç va augmentar l’activitat mercantil i es va fer necessari l’ús de la moneda. Al trànsit del final de l’Edat Mitjana i el començament de l’Edat Moderna va aparèixer una màquina per a la impressió de textos i publicacions, més ràpida i eficient, la impremta, de Johannes Gutenberg. La xilografia és l’antecedent de la impremta, que era lenta i impedia la realització de moltes còpies de llibres, a més la fusta es deteriorava. Per aquestes raons es va voler aconseguir un aliatge de metall emmotllable.

El llibre imprès constitueix un pas més en la història de la forma del llibre. Els primers llibres sortits de la impremta al segle XV encara imitaven els còdexs quant a format, enquadernació, reserves per a les inicials, etc.; però eren realitzats amb paper imprès en comptes de papir o pergamí manuscrit. També cal tenir en compte que abans d’utilitzar la impressió amb tipus mòbils, van realitzar altres llibres mitjançant la tècnica xilogràfica d’origen xinès.

Des del punt de vista social i de les idees els llibres impresos, que vol dir fer còpies sistemàticament, van representar la circulació del coneixement com mai havia passat abans. Un dels exemples més diàfans és que Luter, gràcies a “les còpies”, va poder donar visibilitat i publicitat a les seves teories reformistes, a les seves 95 tesis enganxades a la porta de l’església de Wittenberg.

4.1. El llibre xilogràfic

La xilografia consisteix a imprimir amb una planxa de fusta on prèviament s’ha tallat la imatge desitjada amb un burí o una gúbia. Es sol utilitzar una sola matriu (taula, tac o bloc) per pàgina. Un cop entintada, s’aplica sobre ella el paper mitjançant una premsa plana (tòrcul) i s’obté així la impressió del relleu. Aquesta tècnica és originària de la Xina i una de les xilografies més antigues que es coneix es va realitzar a Japó a l’any 770. A Europa, les primeres xilografies conegudes es van realitzar a finals del segle XIV i començaments del XV. Pel que fa al llibre xilogràfic, també anomenat llibre bloc o llibre tabelari, el més antic conegut es va realitzar a la Xina i data de l’any 868, segons el text del llibre. El primer llibre xilogràfic europeu és la denominada “Bíblia Pauperum” de 1430 i en total, a Europa, el número de llibres impresos amb aquesta tècnica amb prou feines supera la trentena de títols. Entre tots ells sumen un centenar d’edicions aproximadament. A partir de 1480 ja no en queda constància de cap, encara que la tècnica va continuar utilitzant-se per a les il·lustracions fins a finals del segle XV. Els llibres bloc no superaven les cinquanta pàgines i s’imprimien per una cara, les fulles s’enganxaven entre si per la cara no impresa, de manera que semblava imprès per les dues cares. Amb l’aparició de la impremta, i a causa del laboriós procediment requerit per a aquesta tècnica, aquests llibres van començar a desaparèixer a mitjans del segle XV.

___________________________________________

4.2. El llibre tipogràfic

Tradicionalment es considerava la impremta de tipus mòbils com un invent europeu de mitjans del segle XV, però el cert és que es tracta també d’un invent xinès. A partir de l’any 960 van utilitzar a la Xina caràcters mòbils de fusta per imprimir les grans històries dinàstiques i un cànon budista. Això no obstant, s’atribueix l’invent a Pi Sheng, que el 1045 va fabricar els primers tipus mòbils d’argila endurida al foc utilitzant motlles de metall; Al segle XV els xinesos ja havien aconseguit perfeccionar considerablement el seu sistema de composició i impressió tipogràfica.

A Europa, necessàriament s’havien de conèixer aquests antecedents a mitjans del segle XV, ja que els viatges diplomàtics i comercials amb Orient ja estan constatats des de l’any 1247. Tanmateix, es considera que la impremta moderna es va crear aproximadament l’any 1440 a Estrasburg per Johannes Gutenberg, a partir de l’adaptació d’una premsa de raïm renana i utilitzant tipus mòbils de plom. Els tipus mòbils o lletres soltes constituïen les imatges a imprimir, es combinaven per formar paraules i podien reutilitzar-se per compondre altres textos. Era un sistema que s’intentava materialitzar a diferents parts d’Europa des de feia temps, i això és el que fa dubtar de l’autèntic origen de la primera impremta europea. Sembla que al voltant de l’any 1452 Gutenberg, comptant encara amb el suport financer de Johann Fust, comença a compondre la Bíblia de 42 línies, també anomenada Bíblia llatina o Bíblia de Gutenberg, que és l’única obra que se li pot atribuir amb seguretat. Poc després, Fust es va associar amb el cal·lígraf de Gutenberg i se sap que van imprimir molts llibres i més exemplars. La difusió de la impremta és molt ràpida per tota Europa, sobretot, gràcies a tipògrafs ambulants que, des d’Alemanya, van portar l’invent a diferents llocs: el monestir de Subiaco a Itàlia (1462), Basilea (1468), Viena (1470), París (1470), etc. Doncs bé, després d’Alemanya el primer país europeu que va tenir impremta va ser Itàlia, convertint Venècia en el primer centre tipogràfic l’impressor més important del qual va ser Aldo Manucio. A França, la impremta es va introduir el 1470 i els tres centres tipogràfics més importants van ser París, Lió i Rouen. Als Països Baixos, Lovaina i Bruges el 1473 i Anvers, el 1481, van tenir la seva primera impremta. A Espanya, la impremta es va introduir amb retard, els seus inicis són dubtosos, però actualment s’accepta com a primera obra impresa el Sinodal d’Aguilafuente, incunable conservat a la catedral de Segòvia. Durant el segle XV, vint-i-sis ciutats espanyoles van disposar d’impremta, de les quals van sortir al voltant d’un miler d’edicions.

4.3. Els incunables

Als llibres impresos entre la data d’aparició de la impremta i l’any 1500, se’ls anomena incunables (del llatí incunabula, al bressol) per al·lusió al recent naixement de la impremta. El límit de l’any 1500 va ser proposat per Philippe Labbé el 1653, però no és prou exacte perquè a molts països, on la impremta es va introduir més tard, se sol allargar el període d’incunables cinquanta anys més. A més, al voltant d’aquest any no hi ha res concret que distingeixi els llibres produïts abans o immediatament després; fins i tot el criteri de la qualitat és enganyós, ja que exemplars realitzats abans d’aquell any als tallers venecians aconseguien una perfecció que no tenien altres obres posteriors al 1500 a causa de que estaven realitzades en impremtes més primitives i artesanals. Les característiques que distingeixen la major part dels incunables són les següents: estan realitzats en gran format, el paper és gruixut i amb imperfeccions, no porten peu d’impremta, manquen de portada, no tenen lletres capitals, els falten les divisions del text, estan foliats però no paginats, no tenen signes de puntuació i presenten un ús exagerat d’abreviatures. Pel que fa a les temàtiques tractades en aquests llibres, la majoria eren de tipus litúrgic i eclesiàstic (missals, breviaris, diürnals, etc.), també es van imprimir les primeres bíblies en llengua vulgar i les principals obres medievals de sant Agustí, sant Albert el Magne, sant Bonaventura, sant Bernat, etc.

Aquí podeu veure els incunables que es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

5. L’ evolució del llibre imprès

Al llibre dels tres segles següents a la invenció de la impremta amb prou feines es produeixen canvis tècnics significatius en comparació amb els canvis sociopolítics, religiosos i culturals (Reforma luterana, Contrareforma, Il·lustració) que tant van influir en el contingut de les obres. Inicialment, fins a mitjans del segle XVI, el llibre imprès va conviure amb el manuscrit i s’observa certa continuïtat amb el segle anterior; no obstant això, les obres van anar adquirint característiques que les anaven diferenciant dels incunables: els formats més petits, l’enquadernació i la decoració renaixentistes, l’ús més gran de la portada, la preferència per la lletra romana en comptes de la gòtica i la utilització de la calcografia en lloc de la xilografia a les il·lustracions. Així doncs, el segle XVI va suposar la consolidació definitiva de la impremta a Europa i va arribar a Amèrica. La producció del llibre es va abaratir, va augmentar la lectura i el llibre es va modernitzar. Aquests canvis es van produir a causa de l’expansió del comerç del llibre, l’augment de la producció, la diversificació de l’oferta bibliogràfica, l’Humanisme, que va capgirar la visió que l’home tenia de si mateix i del món, i va afavorir la lectura dels autors clàssics, i la Reforma i la Contrareforma, que van fer servir la impremta com a mitjà de difusió d’idees, i van representar un allunyament definitiu del sentir renaixentista.

Els temes segueixen sent predominantment religiosos. Es van realitzar importants edicions de les anomenades bíblies políglotes, en les quals es reunien els textos en diverses llengües (llatí, grec, hebreu, àrab, etc.). Van destacar especialment: la Bíblia Complutense o d’Alcalá (1514-1516), la Bíblia políglota règia o d’Anvers (1568-1572) i la Bíblia políglota d’Antoine Vitré en nou volums (1628-1655). La Vulgata clementina, considerada encara la Bíblia oficial catòlica, data de 1592. Entre els llibres laics destaquen els dedicats a l’ensenyament (diccionaris, manuals, gramàtica, etc.) i les obres dels autors clàssics (Virgili, Homer, Aristòtil, Ovidi, etc.). El primer llibre considerat un best-seller apareix el 1532, és l’Orlando furiós de Ludovico Ariosto, era el moment que els llibres de cavallers eren com una epidèmia, i va ser el llibre més venut de l’època juntament amb els escrits d’Erasme i Luter. A Espanya cal destacar l’edició de 1605 del Quixot de Cervantes, impresa a Madrid, als tallers de Juan de la Cuesta.

Europa va viure una època de conflictes continus durant el segle XVII i es va originar una profunda crisi econòmica, la qual va repercutir en el llibre. El llibre va ser el mitjà de difusió d’idees, (van aparèixer les primeres censures polítiques); va disminuir el seu comerç; va aparèixer un mercat negre dels mateixos; i la producció editorial i les importacions es van gravar amb impostos molt elevats. El llibre en aquesta època era un llibre poc cuidat, amb escassa qualitat de tintes i paper; tapes poc resistents i abundància d’errades; incloïen títols molt llargs. En aquest segle van sorgir un tipus de publicacions que van ser el germen del que avui són les publicacions periòdiques. Aquestes publicacions van néixer per servir un públic que només sabia llegir en llengües vernacles (Leipziger Zeitung, a Alemanya o Le Journal des Scavants a França, per exemple).

Al segle XVIII, va tenir lloc un ampli ressorgiment de l’art tipogràfic i una preocupació més gran per la qualitat del llibre. Les il·lustracions, que es feien a la tècnica del gravat en metall i del gravat a l’aiguafort, predominaven clarament sobre el text. En general, les edicions d’aquest període van assolir uns nivells de perfecció poques vegades igualats en temps posteriors. El segle XVIII és l’anomenat Segle de les Llums i en aquest moment prevalia una mentalitat que feia de la ciència i la raó veritats inqüestionables. S’estengué per tot Europa un moviment racionalista laic que cercava el coneixement, s’interessava per la ciència i aportava una nova visió del món: la Il·lustració. Pel que fa a les enciclopèdies, les més extenses correponen al període de la Ilustració, destaquen la Cyclopaedia de Chambers (1728) i la Encyclopédie de Diderot i D’Alembert (1751-1765), entre moltes altres obres que perseguien un recull sistemàtic i ordenat del saber humà.

Les noves idees es difonien a través de tertúlies que tenien lloc a Acadèmies o Societats d’Amics. Es van aconseguir millores tècniques quant a la impremta i la tipografia: els llibres que es van imprimir eren millors i més llegibles, les tintes de millor qualitat i el paper de millor acabat. Es va introduir un nou sistema per mesurar tipus, el punt Didot (introduït per un membre de la família d’impressors Didot) era una regla per establir la mesura dels cossos tipogràfics (els processadors de textos actuals ho han heretat). A Espanya hi va haver una sèrie de canvis positius degut a la protecció i a l’impuls de les arts tipogràfiques que li va donar Carles III.

A Catalunya també les ciutats on, ja al segle xv, l’activitat de les impremtes era més intensa eren aquelles que acollien universitats. Així, la producció la lideraven Barcelona, València i Lleida. Algunes han sobreviscut més de 500 anys, com l’Abadia de Montserrat, que avui dia és el segell editorial en actiu més antic del món. El 1999 va celebrar el cinquè centenari del primer llibre que s’hi va imprimir. Al XVII i pel que fa a la llengua, el català cada vegada era relegat més als gèneres de consum o utilitaris, els de venda segura i probablement majoritària, recordem que eren els inicis de les publicacions periòdiques, i els grans llinatges familiars van començar a aparèixer associats al negoci de la impremta i l’edició. Al XVIII La Guerra de Successió Espanyola (1705-1714) va decidir en bona part la trajectòria d’impressors i editors, i depenia de si es formava part del bàndol dels vencedors o dels vençuts. Durant aquesta etapa, editors catalans, valencians i madrilenys van començar a competir de manera ferotge per conquerir el mercat espanyol i americà. Això explicaria també la tendència dels editors catalans a abandonar la llengua pròpia.

Les biblioteques experimenten un gran creixement en incrementar-se el patrimoni escrit amb del desenvolupament de la impremta. A partir del Renaixement, es van posar al servei públic i el llibre va començar a ser considerat un instrument fonamental per fomentar la cultura i la transmissió de noves idees. A Itàlia van rebre un gran impuls gràcies a figures com Petrarca, Boccaccio o el mateix papa Nicolás V, que va fundar la Biblioteca Vaticana; amb els Médicis, el 1441 es funda la Biblioteca Marciana i el 1524 la Laurenziana, obra de Miquel Àngel. Al segle XVI van començar a aparèixer les biblioteques que després derivarien a les anomenades biblioteques nacionals: París (1522), Viena (1526), ​​Berlín (1661), Madrid (1712), Museu Britànic (1753), etc. Altres biblioteques destacades van ser la del monestir d’El Escorial (1565) a Espanya, l’Ambrosiana a Itàlia (1608) i la Mazarina a França (1643).

Vaticana, Marciana, Laurenciana, El Escorial, Ambrosiana, Mazarina.

6. El llibre de l’era mecànica

Els segles XIX i XX van suposar, com a conseqüència directa de la revolució industrial, que el llibre assolís un desenvolupament desconegut fins aleshores. Els avenços tècnics i la seva aplicació als processos productius van canviar definitivament els mètodes artesans de temps passats per sistemes mecanitzats més ràpids i efectius. Per altra banda, el llibre va deixar de ser patrimoni de minories privilegiades ja des de començaments del segle XIX i va anar arribant a tots els sectors de la població al segle XX, gràcies a la generalització de la educació i a l’auge del periodisme, que va fomentar enormement l’interès per la lectura. La novel·la per entregues dels diaris o les publicades en format llibre arrassen de tal manera que fins i tot el paper és cada cop més dolent, per la demanda que té.

Com veiem el XIX va assimilar canvis dràstics que van suposar el pensament modern i el sorgiment de la societat industrial. L’expansió demogràfica i l’expansió de l’educació obligatòria a molts països europeus van fer créixer el nombre de lectors i de persones alfabetitzades. A més, la premsa va ser el motor que va impulsar els canvis tecnològics de la impremta industrial. Es va passar dels mètodes artesans als sistemes mecanitzats: en relació amb el paper es va començar a fer servir la pasta de fusta i va aparèixer el paper continu; es va inventar la rotativa; respecte a la composició, la rotativa va necessitar un altre invent fonamental, l’estereotipia; i en la il·lustració es van usar diversos procediments amb els quals es podien realitzar llibres molt il·lustrats que incitaven a la compra i la lectura.

Entre els avenços tècnics que van consolidar la mecanització de la impremta al segle XIX podem destacar, a part de la utilització de la pasta de paper i la fabricació del full de paper continu, els nous procediments de composició mecànica de textos (linotípia i monotípia), les noves premses (premsa de vapor i premsa rotativa) i les tècniques de la il·lustració (litografia, linotípia i fotogravat). Al segle XX tots aquests descobriments van anar mutant cap a noves formes cada vegada més perfeccionades que van permetre augmentar el ritme de producció i abaratir els costos.

Les màquines impressores i enquadernadores es van anar automatitzant gràcies a la tecnologia informàtica. La linotípia i monotípia del segle anterior són substituïdes per la fotocomposició i aquesta, alhora, per la fotocomposició autoedició. La impressió digital sembla el següent pas lògic en aquesta evolució, però la producció mitjançant aquesta tècnica és normalment baixa i s’utilitza en tiratges petits, constitueix l’anomenada “impressió sota demanda”. Un altre fenomen d’aquest període és la comercialització massiva del llibre i els canvis que van tenir lloc a l’empresa editorial, sobretot, per l’efecte combinat de tres aspectes claus: els avenços en el camp de les arts gràfiques, que van permetre l’abaratiment del producte, fent-ho més accessible; l’educació, cada cop més generalitzada; i l’auge de la cultura a tots els àmbits socials.

Diferents formats de novel·la a finals del segle XIX

El segle passat, el XX, va ser el segle de la informàtica i d’internet i això va contribuir a fer que la indústria editorial experimentés grans canvis, especialment a partir de la segona meitat del segle. El llibre va deixar de tenir el format tradicional per adoptar noves formes. Les millores en la producció van permetre l’abaratiment i l’accés generalitzat i els nous formats i suports van plantejar grans canvis en els hàbits de lectura. El llibre va patir una sèrie de canvis socials: la generalització de l’alfabetització, l’educació i l’augment demogràfic encara es van incrementar més i van motivar l’augment de la lectura, afavorida a països desenvolupats per polítiques d’educació i als subdesenvolupats per organismes internacionals com la UNESCO. També va haver-hi avenços tècnics i mecànics que van ser desplaçats per l’electrònica, com l’escriptura, la il·lustració, la preimpressió, la impressió o l’enquadernació. I van sorgir nous suports a l’última etapa del segle: en primer lloc van veure la llum les microformes (microfilm i microfitxa); els suports magnètics, com les cintes de casset o les de vídeo; i finalment els suports òptics (CD, CD-ROM, DVD, etc.); però el veritable èxit va venir amb la irrupció d’internet i les publicacions en línia. Van aparèixer noves formes d’edició, aquest segle va veure néixer el llibre electrònic o eBook, va aparèixer als anys 90 i va suposar una revolució comparable a la del llibre imprès davant del manuscrit. Va ser una fita a la indústria editorial, ja que va incorporar tres característiques al llibre: hipertextualitat, multimèdia i interactivitat. A més, van sorgir noves formes de comercialització, va ser el segle del màrqueting i de la publicitat, va aparèixer el llibre de butxaca; el club del llibre, la venda per correu, la venda a terminis, la venda per fascicles i la venda per internet. Al segle XX la funció de l’editor es va independitzar de la de l’impressor i el llibreter. Per atendre la gran demanda de llibres, van aparèixer importants editorials que van impulsar noves vies i moderns mètodes de comercialització i distribució dels llibres. Alguns d’aquests mètodes són els clubs del lectura, la venda per correu i el llibre de butxaca. Actualment, les edicions de butxaca segueixen tenint gran èxit, el seu origen es remunta a l’any 1935, amb la col·lecció Penguin Books del anglès Allen Lane. Es tracta d’un llibre de petit format, enquadernat en rústica, molt econòmic i que sol contenir obres clàssiques i modernes ja consagrades. Els primers clubs del lectura moderns van sorgir als Estats Units a la segona dècada del segle XX amb el propòsit d’orientar a els seus socis a les lectures més recomanables. I pel que fa a la venda per correu, l’editor o el llibreter, mitjançant anuncis en premsa, a través de catàlegs o utilitzant Internet, posa els seus llibres a disposició del client.

Pel que fa a les biblioteques, des de la segona meitat del segle XIX s’inicia el procés actual de complet desenvolupament. De mica en mica han anat sorgint diferents tipus de biblioteques (públiques, universitàries, nacionals, municipals, infantils, especialitzades, etc.) i, com a servei públic, han consolidat la seva funció activa en la difusió de la cultura. Entre els seus avenços més significatius hi ha la professionalització del bibliotecari, els nous mètodes de cooperació entre biblioteques i la informatització dels registres, i de les tasques, així com la digitalització de documents, que aconsegueix posar el línia tots els llibres que no tenen drets d’autor. Totes les biblioteques nacionals i universitàries o especialitzades ho fan, però el més conegut popularment és el que ha fet Google Books digitalitzant llibres a tot el món. En els darrers anys, si bé assistim a una expansió creixent amb noves construccions o ampliacions de biblioteques existents, s’ha de fer front al problema de la manca d’espai, com a conseqüència del constant augment d’exemplars en els seus fons, en forma de llibre o revistes tradicionals o en altres suports audiovisuals.

7. El futur del llibre

Al segle XXI s’està desenvolupant àmpliament una nova forma de llibre, el llibre digital o electrònic, també anomenat e-book. Pròpiament, un llibre electrònic o digital consisteix en un text informatitzat que pot ser llegit i/o escoltat mitjançant un equip informàtic; pot ser un ordinador, un televisor, una agenda o un lector electrònic. Aquest últim, està adquirint un aspecte en els seus últims dissenys que l’acosten cada cop més a la forma del llibre tradicional, combinant així alguns avantatges del llibre imprès (versatilitat, lleugeresa, comoditat lectora) amb la capacitat de emmagatzematge i les possibilitats hipertextuals del llibre digital. Per aquest motiu quan parlem de llibre electrònic, no hem de pensar només amb els que podem llegir amb un suport electrònic, hem de pensar en els milers que només s’estan publicant així, per donar resposta a la investigació en general i a les universitats en particular. Els convenis entre elles permeten tenir accés a plataformes de forma cooperativa, amb la qual cosa el cost del llibre s’abarateix, no ocupa lloc, i el pot consultar més gent des de qualsevol punt del món. El llibre en format electrònic s’està implantant a molts sectors professionals (Medicina, Dret, Enginyeries, Ciències, etc.) en què s’estan utilitzant molts llibres de consulta, i on es solen manejar dades i informació de diferents documents alhora. També és freqüent en edicions de mitjans educatius per les possibilitats d’interacció que permet als estudiants, a les enciclopèdies, els diccionaris, així com en edicions especials d’obres de gran valor històric o artístic. A més, els continus projectes que incideixen en el seu desenvolupament i evolució apunten cap a un brillant futur per a aquesta forma de llibre, sempre de cara a comunitats, no tant per a l’ús personal. També cal tenir en compte l’enorme potencial informatiu d’Internet, així com les possibilitats que brinda per manejar documents i eines informàtiques de tota mena. També hi ha biblioteques virtuals on es pot accedir a les obres més significatives, la pròpia xarxa funciona com una gran “biblioteca” amb la major part dels fons disponibles. Quant a la pregunta que tant interès està suscitant els darrers anys respecte a si el llibre electrònic substituirà el llibre imprès, sense entrar en les polèmiques que susciten seguidors i detractors de l’e-book, es pot avançar que ambdues formes conviuran perfectament i podran complementar-se. No s’ha de perdre de vista que tant l’un com l’altre són el resultat d’un procés tecnològic que, en el cas del llibre tradicional, ha assolit una perfecció envejable, sobretot, quant a la seva capacitat per estimular els nostres sentits i fomentar el plaer de la lectura

El llibre electrònic és un dels grans avenços de la tecnologia, la digitalització dels llibres i el seu pas del paper a la pantalla ha suposat la possibilitat de crear biblioteques enormes sense necessitat de grans espais o l’opció d’oferir milers de llibres gratuïts sense necessitat, d’adquirir-los físicament (cal ressenyar el Projecte Gutenberg). El llibre, la lectura i la indústria editorial estan experimentant canvis motivats pel progrés tecnològic. Els continguts han estat desvinculats del suport i la indústria editorial ha necessitat transformar la seva estructura logística, basada fins fa poc en la distribució física, ara, la impressió digital i les llibreries virtuals cobreixen noves necessitats.