Galeries a Maó

Josep Sauret

Sense dubte, un dels temes de l’estiu menorquí, ha estat la proliferació de galeries d’art d’alt nivell. Només aquest any, se n’han obert vuit. Totes d’origen estranger, dedicades a l’art contemporani i que han recuperat espais en general degradats, naus industrials, cases antigues del casc antic…

La història sembla que va començar el 2018 amb la galeria Cayón recuperant un antic cine. Va seguir l’any següent Hauser & Wirth ubicant-se en una antiga nau militar per hivernar mariners que està situada dins el complexa sanitari militar de l’illa del Rei del port de Maó. S’ha continuat amb dues galeries més el 2022 i una el 2023.

Ciutadella no es queda endarrere i recuperant la colàrsega del port una antiga pedrera, una Necròpolis talaiòtica (Cala Morell) i uns hortals, la Fundació Numa -propietaris uns francesos- ha inaugurat un impressionant espai dedicat enguany a l’escultura tant d’interior com d’exterior.

L’efecte crida sembla que ha sigut clar i ha portat el debat de què ajuden a pujar preus d’immobles, de què venen compradors amb jet privat emetent CO2 i de què els artistes locals ningú els promociona… També han aparegut botigues de productes de luxe i hotels d’altíssim nivell mai vistos fins ara a l’illa. Veurem si tot és només una bombolla o es consolida.

Tàpies a l’ombra

Independentment de l’oferta privada, hi ha també les sales públiques d’exposicions que segueixen oferint el seu producte que en general no es ven i és més modest. Una excepció és el Centre d’Art Can Oliver que ofereix una exposició, Tàpies a l’ombra amb obres fonamentalment pensades i executades a l’estiu a la seva casa del Montseny on es relaxava en contacte amb la natura i la família. Presentem tres pintures com a mostra.

Can Oliver també és un esplèndid antic palauet – on hi vivia la família, en aquest cas uns armadors del segle XVIII- restaurat i adaptat a exposicions permanents i temporals per l’Ajuntament de Maó.

Pensem que Antoni Tàpies és prou conegut i estudiat com per intentar aquí fer un estudi de la seva obra,  per la qual cosa que ens limitem a mostrar les teles que més ens han impactat.

Eduardo Chillida

Igualment passa amb una altre exposició que voldríem comentar i que també ens ha semblat magnífica. En aquest cas hi també molta escultura i té la particularitat que la major part es va fer en el seu taller de Sant Lluís. Es tracta d’obra d’Eduardo Chillida que presenta Hauser & Wirth Menorca galeria que el representa i que s’ocupa també del Chillida Leku un cop resolts els embolics produïts com a conseqüència de l’herència amb la família i el govern basc.

Hi ha escultura en marbre, en fusta i en ferro, també pintura i collages en molts casos. Mostrem també unes imatges de les peces que més ens han interessat.

Reflexió final

Potser hauríem d’acabar amb la reflexió que es fan els menorquins. Què ens aporta? La resposta podria ser recuperar uns espais degradats, però un cop fetes les obres aporten molt poc a l’economia local atès que ni els compradors, ni els venedors, ni els galeristes són de l’illa. També hi ha l’efecte esmentat d’increment de preus en el sector immobiliari que evidentment són un nou factor que hi contribueix. En fi, és un fenomen nou que cal veure com evoluciona i els avantatges i inconvenients per a la població autòctona.