Categories
Internet i blogs amics

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pagar els plats trencats de la in-Justícia històrica

Per Joan Alcaraz, periodista i escriptor

Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, editor i activista (Alella, 1859 – Barcelona, 1909), va ser, com sabreu, fundador de l’Escola Moderna i impulsor del racionalisme pedagògic. El seu prestigi internacional contribuí a l’expansió, sobretot a Europa i a Amèrica del Nord i del Sud, d’institucions educatives inspirades en una cultura radicalment laïcista i tendencialment llibertària, per la qual cosa Ferrer va ser molt combatut pels sectors conservadors i benestants.

Jutjat com a principal responsable dels mítics esdeveniments de la Revolució de 1909, coneguda com a Setmana Tràgica, en els quals no havia tingut una participació directa, fou sentenciat a mort i executat el 13 d’octubre d’aquell any. Però la influència d’aquest destacat republicà, anarquista i membre de la francmaçoneria ha perdurat en el temps i s’ha convertit en símbol -un entre tants- de les arbitrarietats de la in-Justícia en la Història…

Us enllaço la sèrie de quatre articles que he publicat recentment sobre Ferrer i Guàrdia al digital www.elrepublica.cat, el darrer dels quals escrit a partir de l’accés a la Causa seguida contra aquest referent de la pedagogia, el progrés i la llibertat.

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog, activista, lliurepensador i màrtir (1). Cliqueu aquí

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog, activista, lliurepensador i màrtir (2)

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog, activista, lliurepensador i màrtir (3)

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog, activista, lliurepensador i màrtir (4)

Vista de Barcelona durant la Setmana Tràgica, amb esglésies i altres edificis cremant.

Cal dir que, com assenyala Josep Termes al volum VI de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, “a l’Escuela Moderna tot l’ensenyament es feia en castellà, perquè [Ferrer] com a bon maçó filoanarquista creia que el català era casolà i no feia cosmopolita”. Però tan cert és això com que, a començaments del segle XX, la llengua vehicular de l’ensenyament i la societat a Catalunya no era encara el català. I és que l’Institut d’Estudis Catalans s’havia fundat el 1907, tot just dos anys abans que el nostre home fos afusellat; les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra són del 1913, i la Mancomunitat de Catalunya no veuria la llum fins l’any següent.

Categories
Internet i blogs amics Viatges i itineraris

Endrets: geografia literària dels Països Catalans

Portal de continguts de geografia i literatura que, a través de les comarques i els pobles i ciutats que conformen la geografia catalana, vol recuperar i fixar la memòria d’espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels escriptors catalans des dels trobadors i Ramon Llull fins als nostres dies.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és c3adndice-3.jpg

Es una base de dades de la Universitat de Vic de lliure accès. En aquest blog ja varem presentar Espais Escrits que es complementa perfectament amb aquest que presentem avui. Blogs amb unes tasques els resultats de les quals expliquen amb quin rigor s’ha treballat la documentació. Un parell d’eines per passar-hi l’estona descobrint llocs, textos i autors, i per fer turisme de proximitat.

Categories
Conferències i cursos Internet i blogs amics Llibres

Barcelona, Ciutat de la Literatura (UNESCO)

Des del 2015 Barcelona és Ciutat de la Literatura per la UNESCO. Una idea que havia apuntat feia temps el periodista Sergio Vila-Sanjuan i que ràpidament va tenir el suport de l’Ajuntament i de Jaume Ciurana al front de l’ICUB, de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Institució Ramon Llull, de la Xarxa de Biblioteques i del CCCB. Una candidatura molt ben preparada va obtenir aquest premi i alhora aquesta responsabilitat, que actualment ja lluieixen 28 ciutats de tot el món: Bagdad / BucheonCracòvia / Dublín / Dunedin / DurbanEdimburg / Granada / Heidelberg / Iowa City / LillehammerLviv / Ljubljana / ManchesterMelbourne / Milà / Montevideo / Nottingham / Norwich / Óbidos / Praga / Québec / Reykjavík / SeattleTartu / Uljanovsk / Utrecht.

La pàgina web que l’acompanya és realment un esforç per mostrar totes les activitats que es desenvolupen al voltant de la literatura, la seva creació i difusió. Per tant, recomanaria anar directament al MAPA per veure el desplegament d’informació que conté. Una vitalitat intel·lectual i comercial, que des dels mitjans es fan sovint poc visibles. Crec que per aquest motiu ha de ser una de les pàgines a consultar per conèixer el pols cultural de la ciutat.

Categories
Internet i blogs amics Música

Càntut: cançons de tradició oral

El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Compta amb tres vessants: el cançoner, amb més d’un miler de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques… recollides per caçadors de cançons i cantades per avis i àvies; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva amb l’objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat. (Extret de la seva pàgina web)

És especialment recomanable la pàgina del Cançoner des de la qual es té accès a un cercador per poder arribar directament a les cançons cantades pels que n’han donat notícia. I l’apartat Enllaços on ens fem conscients de la importància i de l’amplitud de la tradició oral arreu.

Categories
Internet i blogs amics Llibres

Montserrat i la llegenda de Fra Joan Garí

Imatge principal: Estampa vuit-centista de la Mare de Déu de Montserrat acolorida a mà (Col·lecció de Joan Amades), Costumari Català. El curs de l’any, Volum V, segona edició en facsímil juliol de 1983, primera edició 1956

Us explico una petita història que em va passar ahir. Volia preparar una ressenya sobre Montserrat i vaig anar a consultar el Costumari Català de Joan Amades. La primera sorpresa vas ser que el dia 27 d’abril no hi havia cap referència a Nª Sª de Montserrat. Vaig consultar l’índex i el vaig trobar al dia 8 de setembre. Naixement de la Mare de Déu. Amb una nota que deia que “Entre les Mares de Déu trobades figura la de Montserrat, que havia celebrat la seva festa el dia d’avui, fins a data molt recent, en què fou establerta el dia 27 d’abril. El llibre del Joan Amades de la primera edició és de 1956. No he trobat encara quan passa a celebrar-se el 27 d’abril.

En el Costumari Català hi ha històries, tradicions, costums i llegendes magnífiques sobre Montserrat, entre elles una del Fra Joan Garí o Fra Garí.

Joan Amades descriu així aquest personatge: Hom creu que, cada any, a l’hora de cantar la Salve al monestir de Montserrat, surt de la seva cova l’ànima del Fra Garí, i, ràpida com el vent, baixa fins el monestir, on acut per escoltar el cant. Així que s’ha acabat, amb la mateixa rapidesa se’n torna cap al seu catau. Hi ha també qui creu que va escoltar el cant dels monjos cada dissabte. Molta gent vella l’havien ben vist.

Personatges i melodia del ball representatiu de fra Joan Garí, del barri del Raval de Barcelona. Recollit per Joan Amades. Transcripció musical del mestre J. Tomàs, Costumai Català, Volum V, pàg 23.

Podeu llegir una exel·lent narració sobre la llegenda d’aquest personatge: Fra Garí de Montserrat, el Canviaformes (I, la Llegenda), seguit d’un segon article sobre els símbols i les possibles interpretacions Fra Garí de Montserrat, el Canviaformes (II, els Símbols)

Portada d’una història de fill i canya de la vida de fra Joan Garí i de la troballa de la Mare de Déu de Montserrat que serví d’inspiració per a dictar els parlaments de la dansa dramàtica o comèdia de plaça. Biblioteca de Joan Amades: Costumari Català, Volum V, pàg. 24.

Tota aquesta informació la trobareu al web Llegendàrium. Un viatge pel floklore i les tradicions nascudes a les terres de parla catalana. Molt i molt recomanable. Cada article és una petita joia literària, etnogràfica i a més amb les millors il·lustracions que he vist sobre el tema. Els textos i les il·lustracions estan protegits, com hauria de ser també en altres casos, per tant, els heu de llegir i gaudir al web Llegendàrium.

Encara en el Costumari podem llegir textualment: També era invocada la nostra Madona contra els incendis de boscos. A mitjan segle passat (segle XIX) se’n va declarar un d’immens a Montserrat que amenaçà cremar tota la muntanya i àdhuc estendre’s terres enllà. Els monjos, que temien ser víctimes del foc van acudir a la Mare de Déu, i en un tancar i obrir d’ulls l’incendi s’apagà. Fixeu-vos que en la il·lustració del Costumari la referència a Nª Sª de Montserrat encara figura el dia 8 de setembe.

Incendi dels boscos de Montserrat, segons la capçalera d’un romanç de l’estrall. Col·lecció de Joan Amades. Costumari Català, Volum 5, pàgina 29.

Tornant al web Llegendàrium hi ha encara un altre article sobre Montserrat: Els Gegants Regirarocs de Montserrat. No deixeu de visitar i de llegir i de mirar les precioses il·lustracions d’aquest web. Us sorprendrà favorablement.

Categories
Cinema i sèries Internet i blogs amics Música

25 d’abril de 1974. La Revolució dels clavells

Enguany se celebren els 46 anys de la Revolució dels Clavells, que va esfondrar la dictatura política a Portugal, instaurada des del 1926. Aquesta Revolució és coneguda en portuguès com a 25 de Abril (25 d’abril) o Revolução dos Cravos (Revolució dels Clavells). L’alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el Movimento das Forças Armadas o MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial.

Revolució dels Clavells 25 d’abril de 1974, Portugal

Grândola, vila morena és una preciosa i tendra cançó en portuguès de Zeca (José) Afonso, per sempre més associada a la Revolució dels clavells, ja que, en ser emesa radiofònicament, el Movimento das Forças Armadas (MFA) la va utilitzar com a senyal per a començar el cop d’estat contra la dictadura, el 25 d’abril de 1974.

Podeu escoltar la cancó

Zeca Afonso – Grândola, Vila Morena

I també la podeu escoltar aquí: https://open.spotify.com/track/4YTZhbzc5dV87hhup8HVuo

A les 12h i 20 minuts de la matinada del dia 25 d’abril de 1974, Grândola, vila morena sonà en el programa Limite de Rádio Renascença. Era el segon senyal que confirmava la bona marxa de l’operació i l’avanç de les forces organitzades pel MFA. El primer senyal, tocat una hora i mitja abans, a les 22:55 h, del dia 24 d’abril, fou la cançó E depois do adeus, cantada per Paulo Carvalho.

Grândola, vila morena

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Traducció en català

Grândola, vila morena,
Terra de fraternitat.
El poble és qui més mana
dins de tu, oh ciutat.
Dins de tu, oh ciutat,
el poble és qui més mana.
Terra de fraternitat,
Grândola, vila morena.
A cada cantonada un amic,
a cada rostre igualtat.
Grândola, vila morena,
Terra de fraternitat
Terra de fraternitat,
Grândola, vila morena.
A cada rostre, igualtat,
el poble és qui més mana.
A l’ombra d’una alzina
de la qual ja no sabia l’edat
vaig jurar tenir per companya,
Grândola, la teva voluntat.
Grândola, la teva voluntat
vaig jurar tenir per companya
a l’ombra d’una alzina
de la qual ja no sabia l’edat
Grândola, vila morena

Molts recordem com una flor vermella, el clavell, va ser el símbol pacifista i contrari a tota violència, que ja tenia els seus precedents en la manifestació del 1967 a Washington, contra la guerra al Vietnam, mentre que a Xile s’havia produït l’onze de setembre 1973 el cop d’estat de Pinochet i a Espanya l’assassinat de Salvador Puig Antich i la primera malaltia de Franco.

Lluís Llach va dedicar la seva cançó Abril 74 a la Revolució portuguesa, a la qual hi ha un fragment inoblidable dedicat a aquest fet històric: “Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n’he fet soldat”. Tota una generació de joves dels 70 va revoltar-se amb els fets de Lisboa, Vietnam, Xile o París.

Podeu escoltar Abril 74 de Lluís Llach aquí

Album Viatge a Itaca que inclou Abril 74

La pel·lícula Capitães de abril de 2000, de123 minuts, dirigida per María de Medeiros i guió d’Ève Deboise i María de Medeiros, també, com a protagonista principal aquesta Revolució.

L’argument narra gairebé tot el que va ocórrer des del 24 al 25 d’abril de 1974, a Portugal, successos que van provocar la caiguda de la dictadura salazarista. Aquest fet converteix la pel·lícula gairebé en un documental, perquè reflecteix allò que va passar durant la Revolució dels Clavells. Tot i que segons va declarar la directora Maria de Medeiros van haver d’inventar alguna cosa, per donar-li un toc més dramàtic a la pel·lícula.
A més de descriure el succés històric, a la pel·lícula se li afegeix una història d’amor, pròpia d’algunes pel·lícules basades en successos reals històrics.

També, podeu llegir un article a la revista Sàpiens, La Revolució dels Clavells, hora a hora aquí, amb les 17 hores que van derrocar la dictadura més llarga d’Europa.

Caldria recordar a Fèlix Cucurull, un altres dels homes pont entre Catalunya i Portugal, a la seva obra “Dos pobles ibèrics”. Salvador Bennassar, a Vilaweb, el 23 d’abril de 2017, feia una crònica de les relacions entre ambdós països, arran de la reedició d’aquesta obra Dois povos ibèricos. Portugal & Catalunha.

Finalment, també podeu llegir l’entrevista a Raquel Varela, a Esquerra diari.cat, el 22 de maig de 2019, on diu que: “La Revolució dels clavells és una de les més importants del segle XX”.
És historiadora i investigadora de l’Institut d’Història Contemporània, de la Nova Universitat de Lisboa i està especialitzada en la història del moviment obrer portuguès. És autora, entre altres, del llibre “La història del poble en la revolució portuguesa 1974-1975”.

Categories
Internet i blogs amics

Sense moure el cul de la cadira – III

Corfú i prou

Durant el confinament parcial aquesta pàgina s’actualitzarà cada dia

Des d’avui dia 1 d’abril de 2020 fins que tot aquest malson marxi, i ens donem el permís de tornar a ser nosaltres, una mica millors, espero, us aniré posant enllaços de pàgines o portals que crec interessants, sense massa protocols, que no sempre es coneixen i que segur que poden fer obrir més els ulls en una cara de sorpresa. Ve de la Segona Part…..

25 d’abril de 2020

Avui voldria inaugurar aquest tercera part amb una parell de conferències que Jordi Savall ens va regalar a l’inici de curs del 2016 a l’Institut d’Humanitats de Barcelona, amb un títol tan senzill i tan immens com és Què és la música?.

Un consell: qui vulgui realment veure’l i escoltar el que ens diu, si us plau, no mòbil, pantalla gran, temps reservat i sense interferències, un bon seient i millor actitud. Com si ens trobéssim allà, amb l’avantatge del primer pla. Cada sessió són quasi dues hores de reflexions, de píndoles íntimes, senzilles i segurament desconegudes, estem davant d’evidències que potser ens obriran moltes portes i sobretot ompliran molts buits.

26 d’abril de 2020

Avui us voldria proposar un espectacle. La cuina de confinament que està fent en Nandu Jubany des de casa seva cada dia. Dic que és un espectacle perquè majoritàriament fa plats molt coneguts i desitjats, això sí, en quantitats abundants perquè són molta gent a menjar, i que la seva coneguda hiperactivitat al costat de la família ens acosten d’una manera planera, com és ell, i ens explica cóm viu la cuina i què significa, d’on ve i cóm l’hauríem de conservar. És un menú deliciós i molt fresc.

27 d’abril de 2020

Un dia com avui estaria bé poder anar a fer una visita a Montserrat, i concretament al seu Museu. Un fons interessant i divers on hi ha algunes peces importants i altres també molt conegudes. El portal, però, ens hi dona accés i ens permet a més consultar i baixar la revista El Propileu.

28 d’abril de 2020

Els podcasts són programes multimèdia, sonors o en vídeo, en un arxiu. Poden ser, per exemple, programes de ràdio que s’ha retransmés i es guarden per a l’arxiu i consulta posterior, o poden estar pensats només com a programes d’internet que hi queden custodiats per ser consumits al nostre gust. La revista Núvol avui en ens destaca uns quants d’àmbit cultural.

29 d’abril de 2020

La història es pot explicar des de moltes mirades, ja fa anys que ho sabem i hi ha historiadors memorables que ens ho estan explicant. Aqui us presento una pàgina web de la Televisió Francesa France Info i del Ministeri d’Educació destinada als educadors. Es tracta d’explicar la història a partir de les cançons, les més conegudes i universals. Amb més atenció a les franceses, òbviament. Cada cançó té informació escrita i un audio, i abasta des de l’Antic Règim fins ara. Molt ben indexada i relacionada entre les diferents entrades. Per passar-hi una bona estona.

30 d’abril de 2020

I per acabar aquesta tanda de píndoles us proposo dues sessions de preparació física i mental fetes per la companyia New York City Ballet, que tots podem fer individualment o en família. No és ballar, ni brincar és treballar el cos i la ment de forma harmònica, tranquila, senzilla i bella. Fa dies que ho he descobert i francament va molt bé, ajuda a situar moltes coses al seu lloc, i proporciona certa estabilitat emocional, que ens farà molta falta pel que ens vindrà.

Aquest mal son no s’ha acabat, per més desescalades que ens venguin, i una de les coses que hem d’assimilar és que hem de canviar de vida, sí o sí, i potser que hi anéssim pensant seriosament, si ho hem après, que NO SOM el centre de l’Univers. Ànims i a cuidar-se.

__________________________________

Ah! Seriosament, no us oblideu de fer exercici cada dia, de cantar i ballar, de llegir un bon totxo, d’atrevir-vos amb aquell llibre, de saludar els veïns des de la finestra i fer-la petar, de fer manualitats, de cuidar les plantes, de cuinar aquell plat o aquell pastís, de fer videoconferències, de mirar pelis antigues, d’escriure, de fer carícies, de prendre una mica el sol, d’escoltar música per relaxar-vos o tot el contrari, de parlar amb el gos o el gat, si en teniu, d’endreçar, canviar, regirar….

Categories
Galeries i museus Internet i blogs amics

El Museu del Ter i els cants dels ocells

El Museu del Ter va obrir les seves portes al públic el 23 de juny de 2004 com una iniciativa de l’Ajuntament de Manlleu. per posar en valor el patrimoni cultural vinculat a la història de la industrialització i el patrimoni natural del Ter. Fou concebut també com una peça important per a la recuperació urbana de la façana fluvial de la ciutat i com una institució que havia de contribuir a dinamitzar la vida cultural de la ciutat. D’aleshores ençà s’ha convertir en una peça clau en l’estudi, la defensa i la divulgació del patrimoni natural del riu.

El Ter al seu pas per la barca de Bescanó (font: Flickr.com)

Entre el molts recursos educatius i divulgatius que ha creat hi ha un que es titula Coneix el riu i aquí podem trobar apartats dedicats al coneixement de la vegetació de ribera i dels diferents grups de macrovertebrats que hi viuen. És l’apartat destinat als ocells el que voldria esmentar aquí. De manera molt gràfica s’hi recull un total de 29 espècies d’ocells que hi viuen situats esquemàticament en el seu hàbitat corresponent i després agrupats en funció de si són espècies estivals, hivernants o residents tot l’any. És un recurs no massa llarg però molt interessant. Si entreu a la pàgina i us poseu al damunt de cada espècie podreu escoltar el seu cant de manera molt nítida i real. Hi ha molts llocs a la xarxa on podem escoltar els cants i els reclams de l’avifauna, però aquesta web és senzilla i propera. Als aficionats a la Natura us encantarà.

Reproducció en forma d’imatge de la introducció dels ocells del riu Ter. Entreu-hi mitjançant el link que teniu al dessota, tots els ocells grans i petits són actius i si poseu els dits a sobre escoltareu el seu cant (Font: Museu del Ter)

https://coneixelriu.museudelter.cat/ocells.php

Categories
Internet i blogs amics Viatges i itineraris

Projecte Afrovaca

Autora: Montse Fernández Borràs

Fotografia: Quim Arnal
Fotografia: Quim Arnal

Presentació:

El Projecte Afrovaca ha estat des del seu inici un grup de treball. Avui dia, ja és una entitat social d’ajut al desenvolupament a Burkina Faso. Han estat més de quinze anys d’experiència molt gratificants, aprenentatge, anhels i feina,  colze a colze amb els coordinadors locals i els pagesos, amb el desig de compartir i millorar les condicions de vida i els sistemes de producció de base a les comunitats camperoles de Burkina Faso. Desenvolupament endogen per a respondre als reptes locals.

El projecte representa, a casa nostra, l’oportunitat de sensibilitzar i donar a conèixer la realitat a les nostres comunitats de treball. No té personal remunerat ni a Burkina Faso, ni tampoc a Espanya. La pràctica totalitat dels recursos econòmics es destina a la cooperació rural en aquell país africà.

Què fem:

El projecte Afrovaca promou la financiació de bous de tir o vaques de cria a famílies camperoles sense prou recursos, a Burkina Faso, a l’Àfrica Occidental.

Mapa de Burkina Faso. Fotografia Viatges Banoa

El projecte està establert a les poblacions rurals a Barkunduba-Gandaogó, Kokologho, Donsin, Bingo, Bazoulé, Tanguin de Bingo i Dougoumató. Excepte l’última població, que es troba a la província d’Houet, la resta es troba a l’altiplà mossi, ben bé a la zona central del país, a una distància entre 35-60 Kms. de la capital, Ouagadougou. Són poblacions netament rurals, formades principalment per pagesos de l’ètnia mossi i per pastors i ramaders seminòmades del poble peul.

El fet de llaurar amb bous permet una millor optimització dels recursos i facilita la autosuficiència alimentària, tan en entredit sobretot en anys de sequera, cada cop mes recurrent. En paraules del propis beneficiaris, la incorporació dels bous i els seus beneficis en les tasques agrícoles els hi permet sortir del cercle de la pobresa.

En paraules de Fidel Tapsoba (camperol a Donsin) “Qui té un bou no pot dir que és pobre, no ho és….no, no és pobre”

Fotografies: Quim Arnal

La possibilitat d’augmentar els rendiments de la terra té una incidència directa en l’alimentació, nutrició i supervivència familiar, així com en la capitalització econòmica dels productors, tan necessària per impulsar millors condicions de vida en tots els seus àmbits. Alguns productors, ens assenyalen (a les enquestes de autoavaluació realitzades) un augment mitjà de la productivitat de fins a un 65 %, desprès de la introducció del conreu de tir.

Fotografies: Quim Arnal

La proposta principal del projecte és apostar per la via de proporcionar un bou o una vaca, recolzar els productors i les seves organitzacions, per acabar millorant les collites, l’alimentació i el finançament dels pagesos. Aquesta aposta arrenca el 2002 de la mà d’en Yeddam Bassième, que es va convertir en el principal valedor d’aquesta via com a primer beneficiari del projecte.

Poc desprès, en un temps curt, es van crear quatre grups Afrovaca, molt actius i compromesos, que entenen el projecte com una cosa molt pròpia i beneficiosa per al camperol i per al camp africà.

Al 2003, neix pròpiament el projecte Afrovaca o Boeufs pour l’Àfrique. 

Al llarg dels anys, els projecte s’ha sustentat amb l’entrega i el bon fer dels coordinadors locals, així com dels mateixos beneficiaris. La seva feina, voluntària i no remunerada, consisteix en una feina presencial i de suport a les comunitats que integren el grup. D’altra banda, aquesta tasca es planteja des de la participació, la gestió dels grups de beneficiaris i la presa de decisions de manera comunitària:  Qui rep un bou?, per què?, en quin ordre?… Són algunes de las qüestions a resoldre per als grups Afrovaca locals.

Grups locals Afrovaca:

BINGO –MPSF (província de Boulkiemdé)

BINGO-GAREE (província de Boulkiemde)

KOKOLOGHO (província de Boulkiemdé)

BAZOULÉ (província de Kadiogo)

TANGUIN DE BINGO (província de Boulkiemdé)

DONSIN (província de Boulgou)

GANDAOGO-WARKUNDUBÀ (província de Ganzourgou)

El primer bou del projecte va ser en benefici de Bassieme Yeddam, al qual considerem el “grand frère” de la resta de membres Afrovaca

Associació Afrovaca a Barcelona

És una petita organització, degudament constituïda des de l’any 2018, després d’un llarg període com a grup de treball. Elabora, coordina i duu a terme el projecte. La seva tasca és la d’explicar i sensibilitzar sobre la situació del camp africà, organitzar trobades i activitats, finançar les campanyes anuals, etc… 

L’activitat es centra en bona part a Catalunya. També coordina a nivell general el projecte (Burkina-Espanya), alhora que recolza iniciatives d’ajuda i desenvolupament a les zones rurals on treballem habitualment.

Col·laboradors:

Col·laboradors, amics, finançadors, que fan possible la realitat d’aquest projecte. Hi ha persones a  títol personal, famílies compromeses, altres associacions que ens donen suport, empreses, etc.

Com treballem:

El projecte Afrovaca és una cooperació duta a terme per les agrupacions locals amb el suport del grup de l’Associació Afrovaca Barcelona. És un projecte, per tant,  molt local, que és viscut com quelcom molt propi pels seus protagonistes, els pagesos. La part principal és la de finançar animals de tir o de cria, microcrèdits com accions de suport al món rural.

Al mateix temps intentem crear un marc de difusió i sensibilització sobre la difícil realitat econòmica d’aquestes zones rurals i ens brindem la possibilitat d’ajudar a transformar aquesta realitat de manera endògena, sostenible.

En paral·lel als bous, en algunes comunitats de pastors i ramaders, el projecte finança vaques de cria. Això passa a Barkundubá i Gandaogó, a on la seva població majoritària es d’origen “peul”, poble ramader. En aquest cas, els beneficiaris són persones, famílies, que van perdre tot el seu patrimoni durant les grans sequeres de finals del segle XX. Molts van perdre fins a l’última res i, des d’aleshores, es van veure obligats a sedenteritzar-se i practicar l’agricultura. En aquests casos, el pla de desenvolupament econòmic familiar gira al voltant de la llet i la cria.

Els grups locals fan una tasca permanent de suport, supervisió i transferència de coneixements. Fan la feina del dia a dia amb les comunitats camperoles de les que formen part. No hi ha retribucions ni càrrecs tècnics. Les decisions i el treball es prenen en grup, de manera comunitària. Els beneficiaris es comprometen a formar part d’aquests grups i sobretot al bon ús i finalitat dels bous obtinguts. Per això signen un contracte d´us de cinc anys de vigència.

Els candidats a obtenir un bou o una vaca en benefici han de ser degudament reconeguts per la comunitat: persones íntegres, sense altra possibilitat d’aconseguir un animal fora del projecte.

La família Afrovaca no té una forma d’organització única, cada grup gestiona les seves particularitats i adopta múltiples formes associatives i d’autogestió.

A Espanya (Associació Afrovaca Barcelona)

Realitzem tan accions de coordinació com de creació de petits projectes en paral·lel, que reforcin l’entramat aconseguit a les comunitats rurals de treball (bancs de cereals, gestió de crisi alimentària, empoderament local, etc…). Fem xerrades, conferències de divulgació, tan de la realitat camperola com del projecte en sí. Duem a terme algunes activitats ja clàssiques dins de la nostra programació, com son el Cine-Vaca o el Teatre-Vaca. Cerquem el finançament necessari a partir de donacions, bons d’ajut, o venda de productes. El nostres pressupostos comporten un principi de sostenibilitat i eficàcia: més pot ser menys o a l’inrevés. Els recursos econòmics obtinguts són utilitzats pràcticament al 100 % a la cooperació rural. No generen despeses d’infraestructura, ni de persones, ni a Burkina, ni a Espanya.

Bancs Solidaris

En els últims anys s’han creat alguns Bancs Solidaris a partir dels grups de dones dels nostres grups Afrovaca. En tenim dos a Bingo i un altre a Donsin. La seva gestió recau exclusivament en dones, amb una tresorera al capdavant. Els microcrèdits que es concedeixen son atorgats al col·lectiu femení. Encara que administren petites quantitats, els resultats són molt satisfactoris, gràcies a la contínua rotació dels diners rebuts, que es retornen  al final de cada campanya anual. Aquests bancs fomenten l’ampliació constant d’ajudes a noves beneficiaries i la seva influència a zones més amplies de l’àmbit social.

Microcrèdits

Els microcrèdits i els bancs solidaris tenen un efecte directe sobre les condicions de vida de les famílies, al seu dia a dia, i afavoreixen la participació i l’apoderament dels grups de dones Afrovaca en la gestió del desenvolupament endogen de les seves comunitats.

Les persones que es beneficien dels microcrèdits, ara mateix, superen la xifra de 200 dones, any darrera any. El compromís des del nostre país és el d’anar refinançant els bancs solidaris. Moltes d’aquestes dones, són també beneficiaries directes dels bous, o vaques adjudicats.

Filosofia

El projecte Afrovaca comparteix la filosofia del afropositivisme. Tot i els molts mals que pateix el continents africà, la seva gent, sobretot a l’àmbit rural, aconseguirà l’autosuficiència alimentària a base del seu desenvolupament endogen.

Lluita per la dignitat i la justícia social igualitària. Alerta i actua sobre els desastres del canvi climàtic, les sequeres i la desertificació, la insuficiència alimentària, i l’especulació sobre terra, aigua i collites.

Els camperols són protagonistes, actors clau del seu propi desenvolupament econòmic. El projecte Afrovaca creu en la sostenibilitat, en la implantació ponderada de tècniques adaptades en harmonia amb la realitat local i les seves circumstàncies, en el petit productor empoderat, en el seu finançament i en la millora de les seves condicions de vida.

Cronologia

2001- Es financia  la primera vaca a Wasá. Bassiem Yeddam, promotor intel·lectual de la idea que donarà peu posteriorment al projecte Afrovaca.

2002 – S’incorporen com a beneficiaris: Saidou Kabré, Yéro Zongo i Issaka Zongo. Tots quatre es converteixen en coordinadors locals del projecte.

Yèro Zongo, un dels 4 coordinadors del Projecte Afrovaca. Fotografia: Quim Arnal.

2004 – Es crea grup a Donsin i a Barkundubà, amb Paul Tapsoba i Adam Diallo al capdavant respectivament.

2008 – Es construeix el Centre de Développement Paysan, a Bingo, de la mà d’ Arquitectes sense Fronteres-Espanya.

2009 – Es comença a donar forma a tres Bancs Solidaris

2012 – Banoa Viatges es compromet amb un turisme solidari i posa en marxa “Proyecto Afrovaca, una mirada distinta sobre el Sahel”. Viatge que permet participar “in situ” del projecte i conèixer la realitat d’aquestes zones rurals de Burkina Faso.

Ruta de viatges Banoa.

2013 – Es realitza i s’estrena el documental “Si yo tuviera una vaca…” (clicant a l’enllaç podreu veure el documental) (Norma Nebot) de Boogabpp Films. Grup nou a Bazoule, amb Simón i Françoise Campaoré com a coordinadors.

2014 – Mor el coordinador de Kokologho, SaÏdou Kabré. La coordinació recau a títol familiar.

2016 –  Mor el coordinador de Bingo, Isaaka Zongo. La coordinació queda pendent d’adjudicar.

2018 –  L’1 de gener d’aquest any, el projecte ha beneficiat amb un toro, bou o vaca a 247 famílies.

Desafiaments del futur

Construcció d’un banc de cereals a Bingo a fí de poder pal·liar els efectes de les crisis alimentàries, que cada cop són més recurrents degut al canvi climàtic. Jornades d’empoderament local de la gran família Afrovaca. Seguir fent comunitat, per afrontar el futur, el seus reptes i l’evolució del projecte.

Proverbis:

“Si alguien te frota la espalda, entonces frótate tú la cara”. Proverbi burkinès.

“La mano del que da siempre està encima del que recibe”. Proverbi burkinés.

“El contenido de un cacahuete es suficiente para que dos amigos lo puedan compartir” Proverbi burkinés.

“Es aquel que está caído quien sabe enseñar cómo ponerse en pie”. Proverbi burkinés.

“La amistad es una traza en la arena; si paras de hacerla, desaparece”. Proverbi burkinés.

“Si la perdiz se lanza a volar, su hijo no se quedarà en tierra”. Proverbi burkinés.

“El calzón de hoy vale más que el pantalón de mañana”. Proverbi burkinés.

“Vale más sufrir moliendo que no tener nada que moler”. Proverbi burkinés.

“Una sola mano no recoge harina”. Proverbi burkinés.

“Sentarse sin hacer nada no elimina la espina del pie”. Proverbi burkinés.

“Lo que es difícil es Bueno, lo fàcil no da provecho”. Proverbi Mossi.

“Hay que cavar los pozos hoy para apagar la sed de mañana”. Proverbi Peul.

“El préstamo es el primer nacido de la pobreza”. Proverbi Peul.

La cultura del Mill

Burkina Faso és un país sahelià, predominantment rural, on bona part de la població es dedica al sector primari. És un país de pagesos i ramaders, a la zona de la cultura del mill, cereal que esdevé producte essencial de subsistència.

Tradicionalment, el cultiu s’ha practicat a mà, amb aixada, i amb la participació de tots el membres disponibles de la unitat familiar, gran família i veïnatge.

A diferència d’altres països de la regió, la introducció de la força animal al conreu està a uns nivells molt inferiors. Avui dia, amb els canvis sociològics i la minva dels rendiments agrícoles per la falta de pluges i nutrients a la terra, es fa insostenible el conreu sense suport animal.

La cultura del mill, amb les seves peculiaritats regionals, esdevé cada cop mes difícil d’harmonitzar amb les necessitats bàsiques dels camperols. És un cultiu primordial, intrínsecament lligat a les societats locals, però la seva viabilitat requereix de la introducció de millores tècniques i tecnològiques, finançament, organització i gestió de l’agricultura, formació i accions de pes, per pal·liar els actuals impactes climàtics.

En el poc que portem de segle, s’han patit desacostumades sequeres de força magnitud: el 2005, el 2012, el 2017, amb la fam que comporten.

Danza Wamba

Fotografies: Quim Arnal i Associació Afrovaca

Es la dansa tradicional dels Mossi, poble que ocupa la major part de Burkina Faso. Temps enrere, es reservava per a les cerimònies d’entronització o per als funerals. Avui dia, acompanya als casaments i d’altres festes populars, amb l’objectiu de divertir i  honorar els convidats.

Associació Afrovaca a Barcelona

c/Llull, 187 – 2.2.

08005 Barcelona

Contactes:

Carlos Aranda

carlosarand@gmail.com

Tel.609 62 25 19

Quim Arnal

Kim.arnal@gmail.com

Tel. 670 58 83 27

Categories
Internet i blogs amics

Sense moure el cul de la cadira – II

El cel de Corfú i una figuera amb pressa

Durant el confinament parcial aquesta pàgina s’actualitzarà cada dia

Des d’avui dia 1 d’abril de 2020 fins que tot aquest malson marxi, i ens donem el permís de tornar a ser nosaltres, una mica millors, espero, us aniré posant enllaços de pàgines o portals que crec interessants, sense massa protocols, que no sempre es coneixen i que segur que poden fer obrir més els ulls en una cara de sorpresa. Ve de la Primera Part…..

14 d’abril de 2020

Primer dia d’un desconfinament parcial, d’una barbaritat. Els que tenim la sort de no ser gens essencials des de fa uns anys farem el mateix que alguns dels que sí ho són, malgrat ningú hi pensi, només en temps de necessitat “d’amusement”. Així doncs he pogut actualitzar la meva pàgina sobre les llibreries de Barcelona i n’he incorporat les darreres que han obert, la qual cosa no vol dir que d’aquí uns mesos hagi de completar la pàgina de Memòria d’aquelles que potser hauran de tancar. Si volem que això no passi recordo un cop més el projecte col·laboratiu per mantenir-les obertes, tot i que el suport de Parlem Telecom no m’agrada gens.

15 d’abril de 2020

Aquest estiu no hi haurà turistes, entenc que per a molts és una molt mala notícia, però per a la majoria de barcelonins serà un fet novedós, i que d’alguna manera podrem gaudir-ho de nou com des de feia molt temps.

Nosaltres tampoc podrem fer gaire el turista i anar a llocs exòtics, dels quals no en sabem res, però que queda molt bé dir que s’hi ha anat, segurament a fer-ho malbé. Per tant, una de les coses que podrem fer serà visitar, explorar i sovint descobrir el país, del qual hi ha moltes coses que desconeixem profundament. Si prenem aquesta opció una de les coses que farem serà també ajudar a remuntar l’economia del territori, que prou falta farà. Així que a partir d’avui aniré posant possibles rutes, visites o activitats de diferents tipus que ens puguin reconfortar algunes sortides durant les vacances d’estiu.

Incorporo un mapa interactiu de la revista Sàpiens de la ruta de les colònies tèxtils del Llobregat, un mapa que fa la ruta i descriu una breu ressenya de cada una de les colònies. També de Sàpiens uns apunts sobre la història del tèxtil a Catalunya

16 d’abril de 2020

Recordo que a pocs o uns quants kilòmetres de casa, vinguem d’on vinguem, tenim el claustre gòtic més gran d’Europa, o sigui del món. El del Monestir de Pedralbes, un claustre gran i auster, tranquil que viu el seu màxim esplendor a “l’hora blava” de les 18 a les 21 h. a l’estiu, i que els dimarts i divendres es pot visitar gratuïtament i olorar les moltes plantes aromàtiques que s’hi cultiven. Le Corbusier quan va visitar Barcelona l’any 1930, en visitar el monestir va expressar “quina simplicitat més moderna!, és el millor que he vist a la vostra terra en molts anys“.

Incorporo la pàgina del Monestir dins del portal de Monestirs de Catalunya, una eina molt ben feta, ben treballada des de la història i des del turisme, on ja s’hi estant afegint també el monestirs d’Espanya, Portugal i França.

17 d’abril de 2020

Unes de les rutes que els darrers anys es proposen més són les enoturístiques, per conèixer i entendre el món del vi. Catalunya té bons vins i diverses Denominacions d’Orígen Protegides D.O.P. i la visita a les diferents comarques ens ofereixen sobre el mapa un seguit de possibilitats d’acostar-nos-hi i aprendre sobre el vi i el seu entorn. Que vagi de gust, i amb moderació.

18 d’abril de 2020

Un dels espais que ha costat molt obrir a Barcelona és el que recull l’obra de l’artista Josep Maria Subirachs, i ha costat perquè habitualment la política, l’amiguisme o les “capelletes” no són amigues de l’art, sinó tot el contrari, molt sovint perquè no hi entenen un borrall. Finalment aquesta sala, molt propera allà on ell va néixer, recull de forma representativa quina ha estat la seva àmplia trajectòria artística, i cóm l’ha transitada, des del Renaixement més loquaç fins a l’abstracció més severa.

Si la visitem no entendrem per què ha tardat tant a veure la llum, i potser sí que rumiarem amb quina estúpida facilitat estem obviant la necessitat de promoure i, sobretot d’estimar, la creació artística en qualsevol de les seves vessants. Potser desprès d’aquesta lliçó que ens ha deparat el món que hem desfet, intentarem aplicar-nos una mica encara que només sigui per treure un aprovat.

19 d’abril de 2020

Avui que fa un dia gris i plujòs parlarem de flors, dels colors i del què signifiquen. El llenguatge de les flors té els seus orígens a Orient i s’ha transmès de generació en generació i de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. A dia d’avui el significat de la flor i del color que presenta s’ha perdut, per això incorporo els coneixements de Núria Simon, florista de Vic, que ens recordarà quins són aquests significats, per a la rosa. Ah, el meu és el groc, sense dubtar-ho.

20 d’abril de 2020

Avui he estat molt enfeinada amb una altra part d’aquest blog i he decidit esperar a demà i potser oferir un parell de suggeriments.

21 d’abril de 2020

Un dels llocs que recomanaria per fer una visita d’uns quants dies seria Els Ports. Pel Parc Natural, d’una bellesa inqüestionable que es pot gaudir amb nombroses excursions, i que alguns han comparat amb el Yellowstone europeu, per la diversitat que amaguen i les vistes que ofereixen. Però també pels pobles que en formen part, amb una arquitectura molt ben conservada pels que hi viuen. No puc deixar de mencionar Arnes, com tants d’altres, amb unes vistes magnífiques als Ports i on la pedra és vida, és art.

22 d’abril de 2020

Avui us poso una obra de teatre ben recent Fairfly de la companyia La Calòrica que es va representar al Teatre Tantarantana. Molt enginyosa, corrossiva i encara millor interpretada.

23 d’abril 2020

Com que això, per a la cultura, sembla que anirà per molt llarg, us poso més teatre per veure des de casa, moltes companyies i teatres ho estan fent, i segur que val la pena revisar-ho per a aquelles obres que ens varem perdre, o alguna la volem repetir. En aquest cas és Focus. I el Teatre Lliure programa L’ànec Salvatge d’Ibsen dirigida per Julio Manrique, de dijous 23 a dissabte 25 a les 20h. / diumenge 26 a les 18h. La connexió començarà a les 19:45h. i estarà disponible fins a les 23:30h. i el diumenge, de les 17:45h. a les 21:30h.

24 dabril de 2020

La revista Descobrir acaba de publicar un article sobre possibles passejades per Collserola, i m’ha semblat interessant perquè en fa un recorregut per tota la muntanya assenyalant diferents llocs visitables, que per a alguns encara poden ser desconeguts.

Segueix amb una Tercera part i última

__________________________________

Ah! Seriosament, no us oblideu de fer exercici cada dia, de cantar i ballar, de llegir un bon totxo, d’atrevir-vos amb aquell llibre, de saludar els veïns des de la finestra i fer-la petar, de fer manualitats, de cuidar les plantes, de cuinar aquell plat o aquell pastís, de fer videoconferències, de mirar pelis antigues, d’escriure, de fer carícies, de prendre una mica el sol, d’escoltar música per relaxar-vos o tot el contrari, de parlar amb el gos o el gat, si en teniu, d’endreçar, canviar, regirar….