Categories
Feminisme Música

Lídia Pujol conversa amb Cecilia, amb inspiració i delicadesa

Per Joan Alcaraz

Lídia Pujol: Conversando con Cecilia, Satélite K (2021)

En principi, no sóc massa partidari que qui canta en l’entorn cultural de Catalunya i els Països Catalans ho faci en una altra llengua que no sigui el català. Però pot haver-hi excepcions. Com, posem per cas, la de l’altre dia, que vaig anar a escoltar, en el marc del 41 Festival de Jazz de Terrassa, un molt bon concert de Queralt Albinyana Trio, amb interpretacions encertadíssimes de temes clàssics del blues. O la que ara us presento, en la qual una inspiradíssima Lídia Pujol ens posa a l’abast les seves excel·lents versions de temes d’Evangelina Sobredo, l’enyorada Cecilia.

Ara que de llengua, per bé i per mal, se’n parla tant, cal dir que ser bilingües té molts inconvenients, però també algun avantatge. Com el de poder escoltar, en el seu idioma original, uns temes que no han perdut força, expressivitat ni interès amb el pas dels anys…

Lídia Pujol
La cantautora Cecilia, FACEBOOK CECILIA

              .                                      

En el panorama de la cançó en castellà, Cecilia és, juntament amb Nino Bravo, la pèrdua per accident més infortunada, i per això aquests dos referents artístics han perviscut, en una àmplia complicitat dels seus públics respectius. Un altre cantant valencià, Emili Baldoví -de nom artístic Bruno Lomas-, també figura en aquesta llista macabra d’infortunats a la carretera, tot i que, en el seu cas, el temps de viure seria una mica més generós. No tant, en l’àmbit català i en altres maneres de morir, el de l’enyorat Carles Sabater; o, en el gallec, Andrés do Barro. I una mica més en el cas de Carlos Cano, en l’andalús…

Bravo, al llarg dels anys, ha estat homenatjat per reconeguts artistes. I la Sobredo ha trobat recentment una nova i no tan inesperada còmplice, la nostra Lídia Pujol, sempre singular, sempre inspirada, sempre inquieta i amatent a la renovació i diversificació dels seus projectes, amb nous continguts.

La carrera artística de Cecilia, dissortadament, va ser curta. Filla d’un militar i diplomàtic espanyol destacat als Estats Units i altres països, va tenir una infantesa itinerant i una educació cosmopolita. La seva lírica està vinculada a l’existencialisme i a una actitud feminista, a més d’esdevenir nexe o baula entre mentalitats i generacions diferents. No és estrany, doncs, que Lídia Pujol, ni que sigui a anys de distància, hi hagi volgut “conversar”.

I així, temes tan admirats al seu temps com Soldadito de plomo, Dona Estefaldina, Ramito de violetes, Nada de nada o Mi querida España, entre d’altres, són interpretats per la Lídia amb tanta inspiració com delicadesa…

L’art, no gens menor, de les versions

Això de fer versions de temes musicals és tot un art, i no menor, precisament. Ja vaig assenyalar en l’entrada “7 pecats capitals” que Joan Isaac, posem per cas, és, a més d’un excel·lent cantant i autor, molt bon versionador de temes d’altri. I de vegades et trobes amb sorpreses tan plaents com inesperades. Com ben recentment, sense anar més lluny.

Albert Fabà, en el seu concert raimonià a la biblioteca de Singuerlín. (Foto: Joan Solé Camardons)
Raimon


I és que l’altre dia, jo escoltava amb delectació superbes interpretacions de temes raimonians a càrrec d’un artista que no és ben bé professional, l’ebrenc Albert Fabà. Valia la pena desplaçar-se fins a la biblioteca de Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, per a gaudir-ne. En acabar l’emotiu i reeixit concert, vaig animar l’Albert -sociolingüista- a continuar itinerant pel territori aquesta mena d’”integral Raimon”, i encara més quan el de Xàtiva s’ha retirat dels escenaris.

L’especial sororitat

Tornant a Lídia Pujol i Cecilia, conformen, en el disc que us presento, una “conversa” fluïda, plaent, compromesa. Feta de vasos comunicants que lliguen els temps, vinculen les vivències i les transmeten a més generacions.

I què dir més, de la Lídia, una artista singularíssima en el nostre panorama musical i cultural? Una dona que començà la seva carrera fent duet amb la també valuosa Sílvia Comes, i després, ja en solitari, impulsant projectes de l’interès d’Els amants de Lilith, Iter Luminis o Panikkar, poeta i fangador, a més de diferents espectacles que la vinculen a una ben explícita espiritualitat laica que motiva, commou i, a voltes, subjuga.

En definitiva, una “conversa”, la seva amb l’enyorada Cecilia, per seguir i escoltar amb tota l’atenció que mereix l’especial sororitat entre dues dones i dues artistes de tant interès.

Escolteu-ne, ara, el subtil tema Nada de nada

De propina

Lídia Pujol “Ramito de violetas”
Categories
Feminisme

Wangari Maathai

Política, biòloga i ecologista

Wangari Maathai va ser una activista política i ecologista kenyana, d’ètnia kikuyu. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per “les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau”. Li deien la dona arbre per la labor que va fer en favor de l’ecologisme i la conservació de la vida, i encara més per posar en valor la vàlua de la dona africana, en particular.

1 d’abril de 1940, Ihithe, Kenya

25 de setembre de 2011, Nairobi, Kenya

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Margaret Keane

Pintora

Margaret D. H. Keane és una artista nord-americana coneguda per les seves pintures de subjectes amb grans ulls. Pinta sobretot dones, nens o animals a l’oli o tècnica mixta. L’obra va aconseguir un èxit comercial gràcies a reproduccions econòmiques en gravats, plats i tasses. Aquesta gran comercialització li ha restat valor artístic, però li ha donat una gran popularitat entre el gran públic. Aquests grans ulls són la seva marca.

15 de setembre de 1927 (edat: 94 anys), Nashville, Tennessee, Estats Units

Enllaç

Filmografia

Categories
Feminisme

Vivian Maier

Fotògrafa

Vivian Maier va ser una fotògrafa estatunidenca. La seva obra, especialment focalitzada en la vida quotidiana del carrer, va causar una enorme repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans i, avui dia, l’autora ha obtingut una gran popularitat entre el públic i la crítica a nivell internacional. Va ser descoberta tard, el 2007 per John Maloof que va comprar els negatius a un drapaire perquè vollia fer un reportatge sobre Chicago. Diuen que a ella no li hauria agradat gens.

1 de febrer de 1926, Nova York, Nova York, Estats Units

21 d’abril de 2009, Oak Park, Illinois, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Algunes dones oblidades

Aquest proper 8 de març seguim celebrant el dia de la dona, i ens seguim repetint consignes, i seguim reivindicant drets i reconeixements que haurien de ser obvis, però es veu que no, que cal insistir, i sobretot que cal educar, i molt.

He preparat una petita llista de dones, podria ser molt més extensa, que les persones no enteses en certes matèries crec que no coneixem, o molt de passada. Dones de tots els àmbits i condicions que es van esforçar en allò que creien i les empenyia a viure. Evidentment la llista és breu, i afortunadament, ja no contempla algunes de les que els darrers anys hem anat descobrint, també perquè han estat motiu de biografies, estudis, novel·lles, pel·lícules…, noms com: Hipàcia d’Alexandria, Dhuoda de Septimània, Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi, Cosima Liszt, Clara (Schumann) Wieck, Berthe Morrisot, Camille Claudel, Lou Andreas-Salomé, i tantes i tantes altres dones artistes, escriptores, científiques, activistes, … Com dic, la tria d’avui encara podria ser més llarga, llarguíssima, l’anonimat de moltes d’elles és una vergonya, entre altres coses, dels diferents i delirants sistemes educatius. Preneu-la només com un testimoni, i disculpeu les absències que hi desitjarieu haver trobat.

Us proposo que entreu a cada un dels noms de les imatges, el qual està una mica més ampliat amb un breu resum i enllaçat amb una pàgina que m’ha semblat que en parla amb prou claredat. Està organitzat cronològicament i cada encapçalament indica la professió o activitat i l’època de la biografiada. Hi ha també un parell d’enllaços a la bibliografia i filmografia, si existeix, encara que sigui un documental, o un curt sobre el personatge.

Finalment adjunto un document fet per l’Institut Català de les Dones: Elles, 65 dones oblidades de la història publicat el 2017. I la pàgina del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de l’exposició que es pot visitar fins desembre de 2022 (In)visibles i (O)cultes

Categories
Feminisme

Alice Guy-Blaché

Directora de cinema

Alice Guy-Blaché, directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu. Va ser pionera en la inclusió dels efectes especials, usant tècniques de màscara de doble exposició i filmant seqüències en retrocés i va utilitzar els estudis Gaumont, per a les seves realitzacions, i el 1910 va fundar la seva pròpia companyia de producció cinematogràfica, Solax Company. El seu èxit va ser aclaparador i li va permetre invertir i crear un estudi a Fort Lee (Nova Jersey), que es va convertir a la dècada de 1910 en un lloc important al món del cinema.

1 de juliol de 1873, Saint-Mandé, França

24 de març de 1968, Wayne, Nova Jersey, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Mileva Maric

Matemàtica

Mileva Marić va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d’Albert Einstein. L’abast de les seves contribucions a l’obra d’Einstein és encara una qüestió controvertida. Havia desenvolupat investigacions sobre la teoria dels números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica.

La història de Mileva Marić (i la de la història de la ciència) es va agitar quan, a finals dels anys vuitanta, van sortir a la llum 43 cartes que ella i Einstein havien intercanviat al llarg de la seva relació. Els experts es van sorprendre en veure que, a les cartes, tant Albert com Mileva parlaven de “el nostre treball”, “el nostre article” o “el nostre punt de vista” quan feien referència a les investigacions que Einstein publicaria temps després. En una carta de 1901, el propi físic es va referir a “la nostra teoria del moviment relatiu” i, en una altra, Mileva deia a una amiga “fa poc hem acabat un treball que farà mundialment famós el meu marit”. Va ser llavors quan va esclatar el debat sobre la possible coautoria de Marić a l’obra d’Einstein.

19 de desembre de 1875, Titel, Sèrbia

4 d’agost de 1948, Zuric, Suïssa

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Lise Meitner

Física

Lise Meitner fou una física austríaca d’origen jueu, nacionalitzada sueca. Estudià la radioactivitat i la física nuclear i tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear, juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. Lise Meitner, l’única dona que té un element a la taula periòdica en honor seu: el meitneri. A més, va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física a la Universitat de Viena, la primera de tot Alemanya a aconseguir el lloc de professora titular de física a la Universitat de Berlín i la primera investigadora a integrar l’Acadèmia Austríaca de Ciències.

7 de novembre de 1878, Viena, Àustria

27 d’octubre de 1968, Cambridge, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Hellen Keller

Professora sordcega

Helen Adams Keller fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. De petita coneix una peça fonamental a la seva vida: Anne Sullivan, una jove de 20 anys amb discapacitat visual que havia vist classes a l’Institut Perkins per a Cecs. El director d’aquesta entitat va sol·licitar a Anne per ser la instructora de la petita Helen.Els nens aprenen el llenguatge imitant les paraules que escolten i després, gràcies a converses coherents, comença a estimular-se la seva intel·ligència i així saben el veritable significat del que diuen. Per a un nen sord, el procés d’aprenentatge no podia funcionar de la mateixa manera, havia d’aprendre directament allò que significava cada paraula nova i el sentiment que aquesta produïa.

27 de juny de 1880, Tuscumbia, Alabama, Estats Units

1 de juny de 1968, Easton, Connecticut, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia, 2

Categories
Feminisme

Ada Lovelace

Matemàtica

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Filla de Lord Byron, visionària victoriana, gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix al funcionament del que avui es coneix com a algorisme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels números) per descriure, per mitjà d’un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de fer per calcular-los.

10 de desembre de 1815, Londres, Regne Unit

27 de novembre de 1852, Marylebone, Londres, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia