Mark Twain. Traducció de Marc Donat
24è Premi de Traducció Vidal Alcover
Enfrontar-se de gran a Mark Twain de nou és un dels plaers més grans que pot tenir una lectora, i no diem, si sent una vinculació quasi orgànica amb la terra que ell descriu, la de tots els infants i joves que suposo encara hi porta a passejar. Com li passa a Màrius Serra.
Va viajar molt, moltíssim, 29 travessies transatlàntiques i una volta al món, i per a un nordamericà del Sud, allò era una exageració, per l’avidesa de coneixements que demostrava. Apart, es clar, els viatges per Estats Units. Desprès les seves cròniques han esdevingut famoses i una escola pel que en diem ara literatura de viatges.
Avui viatjarem pel Mississipi, en dues èpoques diferents: la primera quan ell era aprenent i desprès pilot dels steamboats, i una segona part, quan hi torna al cap dels anys, ja com un escriptor consolidat, i observa els canvis que el Sud esta patint, sobretot desprès de la Guerra de Secessió i de l’arribada del ferrocarril.
El que va portar Faulkner a reconèixer-li la condició del pare de la novel.la americana, al marge que Twain procedís com ell mateix del profund Sud i que no respongués al tipus característic de la Costa Est, va ser la seva contribució a la mitologia fundacional dels Estats Units, com a recreador d’una realitat i d’un llenguatge específicament americans.
Anterior edició en castellà del 2021 il.lustrada amb gravats de la primera edició nordamericana, realitzats per Edmund H. Garrett, John Harley i A. Burnham Shute
Entre el descobriment per l’espanyol Hernando de Soto, que el va anomenar Gran Rio del Espíritu Santo, i l’exploració pel francès La Salle, va passar gairebé un segle i mig, remarca Twain, però es va haver d’esperar força dècades fins que les riberes del Mississipí comencessin a acollir assentaments populosos que des dels inicis del segle XIX ja començaven a desenvolupar un comerç a l’alça. Embarcats en gavarres i xalanes, els primers solcadors del riu eren gent ruda i busca-raons, feta a les penalitats, que es va reciclar com va poder durant l’edat d’or dels vapors fluvials.
És el temps del jove Twain, que reflectirà amb humor, fidelitat i una mirada crítica, els tipus humans, gens exemplars i fins i tot escandalosos, als ulls dels custodis del bon gust de l’epoca, d’una terra de frontera, que reunia aventurers de tota condició, capaços de combinar les gestes i els pitjors excessos. Entre l’èpica, el realisme i la picaresca, Twain va obrir el camp per abastar els personatges vulgars i el llenguatge col.loquial, inclòs la parla dels esclaus. Abolicionista convençut, va retratar una societat que en el que és bo i en el que és dolent ha adquirit el rang de mitologia. La seva és una visió satírica, descarnada, però també tendra i, a vegades, fins i tot compassiva.
Us deixo: Comentaris al llibre al programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i una Entrevista al traductor al MesNit de 3Cat
Gaudir la Cultura 
