El racó del Pep: In memoriam

Pep Bujosa, Palma de Mallorca 1956 – Barcelona 2020

Si aneu directament a Qui som, allà el trobareu, i si seguiu llegint podreu constatar quina mena de persona ens ha deixat, sense demanar permís, colpejats, ens ha afegit més buidor a aquesta solitud forçosa i antinatural.

En Pep és la vitalitat feta persona, és l’entusiasme, la curiositat, la col·laboració, la rotunditat, però també la bonhomia i l’agraïment. I tot això i més ho va deixar també en aquest bloc, on sense cap mena de dubte en va ser un impulsor actiu i pacient. Perquè al Pep l’impulsen tantes coses, tantes, que ha fet de la seva jubilació un lloc per aprendre i compartir, per gaudir. Per això es va apuntar al Gaudir UB i allà ens vam conèixer tots els que formem part d’aquest blog, i algún mandrós més que li costa col·laborar. Allà van sorgir moltes xerrades que ens van descobrir les afinitats electives que deia Goethe, un simple grup de whats, que a vegades treu fum, desprès dinars interminables, paelles suculentes, grups de lectura, conferències, classes a domicili, excursions…. i aquest blog. Crec que no m’equivoco si dic que aquesta darrera tasca era la nineta dels seus ulls, per cóm defensava les seves opinions i la viabilitat. Nosaltres el seguirem mantenint perquè aquest tinglado que hem muntat és molt bonic i té molta trempera, i a l’edat que tots tenim, això ha estat un regal, i ell ho sabia i així ho voldrà.

Us resumim les entrades al blog que ens va regalar amb els pocs mesos que fa que això rutlla, des de que un altre membre del grup, que no deixa mai de barrinar, ens hi va embarcar. Observareu en algunes entrades la pulcritud dels continguts i també a un gran crític de teatre.

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I 11 de febrer

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers 14 de febrer de 2020

Llista de les obres de teatre que he vist 14 de febrer de 2020

Germanes 15 de febrer de 2020

Justícia 20 de febrer de 2020

L’esperit del temps 25 de febrer de 2020

Sacarina 29 de febrer de 2020

Guerreo Medina 1 de març de 2020

Instruccions per enterrar un pare 3 de març de 2020

Perich al Born 7 de març de 2020

Monet. Experiència immersiva 9 de març de 2020

Curs d’Història de l’art 10 de març de 2020

Documentals de música 15 de març de 2020

Les animacions d’Andreas Wannerstedt 19 de març de 2020

Teatre de confinament 23 de març de 2020

Per acabar voldriem incloure unes línies de la novel·la La vida de Rebecca Jones d’Angharad Price, que al seu dia vam comentar junts i sabem que li va agradar molt. Hem d’agrair sincerament a l’editorial: Rata_ que amb just 24 hores ens hagi donat permís per reproduir-les al blog.

Qui va crear la calma? Qui va formar les coses que no hem sentit mai, que no hem vist ni hem tocat mai, que no podem tastar i olorar? Va ser el contrari de la creació, allò. La perfecció d’una absència. La calma pot pertànyer a un indret concret, però abraça tot el món. Va lligada a cada hora que passa, però és eterna. Engloba l’excepcional i el mundà. Connecta l’interior amb l’exterior. El creador de la calma va ser el custodi de la paradoxa. D’ençà del moment de la concepció fins al moment de la mort, la tranquilitat viu dins nostre i sense nosaltres. Però en l’enrenou de la vida no és fàcil percebre-la. Defuig els nostres sentits encesos i qualsevol agitació física; s’arronsa davant dels crits que fem en néixer, davant del torrent de llum als ulls i de l’amable indulgència dels que estimem, de llàgrimes salades i dolços petons, de la nostra terrenal corrupció i de l’esbufec de la mort. Quan se’ns esgoten els sentits, tornem a buscar la tranquilitat. I, a mesura que ens fem grans, aquesta cerca es torna més apassionada, per bé que mai més senzilla.Jo també he buscat la pau en la meva vida. L’he trobada, moltes vegades -una transparència entre mi mateixa i el món-, tot i que l’he tornada a perdre. Ara, però, em fa la sensació de tenir a la punta dels dits un silenci més durador, […]

I aquí una mica de galeria de les moltes i bones estones que hem compartit

Sempre amb tu, Pep. Gràcies