Categories
Establiments singulars Llibres Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

‘La dona de la seva vida’ de Xavier Bosch

Una ressenya il·lustrada

La darrera novel·la de Xavier Bosch, La dona de la seva vida, té una doble trama, la història d’una família, especialment els tres germans Estrada Vilalta i el cas dels robatoris de nens que es va produir fins ben entrada la democràcia. També, hi ha una trama secundària sobre robatoris de llibres. Original ho és!

Les dues trames principals es corresponen també amb els dos registres de l’autor: el periodista d’investigació i el novel·lista que ens fa viure o reviure l’amor, en aquest cas fraternal. A parer meu, la part més reeixida són els diàlegs entre els entrevistats i el periodista entrevistador. Es nota l’experiència i el domini que l’autor té sobre els mitjans, televisió i premsa. Ell mateix, quan encara dirigia el programa Àgora, de TV3 va fer un programa sobre els nadons robats. En aquell moment, va conèixer de primera mà sis testimonis. Nou anys després cap no ha pogut trobar la seva família original.

Quant a la trama dels robatoris, i especialment el seu desenllaç, potser li falta una mica d’enjòlit a la part final, una mica previsible o potser és la meva impressió personal. Tot i així, he de confessar que m’agrada molt la manera d’escriure de Xavier Bosch: frases curtes, diàlegs molt reeixits, sentències brillants que voldries memoritzar, escenaris urbans i paisatges naturals, bons llibres de referència i cançons i músiques ben triades per a escenes singulars.


Els seus llibres, aquest darrer n’és un exemple, són llibres il·lustrats (en més d’un sentit de la paraula). M’he entretingut a anotar alguns objectes i indrets citats en el llibre. He comptat almenys, nou hotels i restaurants, una vintena d’indrets urbans reals, una dotzena de paisatges naturals, mitja dotzena llarga de títols de llibres citats, a més d’altres objectes singulars, transports i molts personatges històrics. Permeteu-me per tant, que il·lustri aquesta breu ressenya amb un recull, no exhaustiu, d’imatges extretes d’Internet i que m’han suggerit directament els noms propis i els objectes singulars que apareixen en el llibre com a escenaris i també com a personatges objecte.

Restaurants i hotels
Entre els restaurants, les cafeteries i els hotels destaquen: Maison Kammenzell, Caffè Garibaldi, Relais des Trois Mas, La Glace, Pipper’s Tavern, Restaurant Le Clou, Restaurant Tres Molinos, Cafeteria Casa Mimosa. A més del Karaoke Nessum Dorma, que no l’he trobat documentat com a lloc públic.

Edificis i indrets urbans

Els principals indrets urbans: Cementiri de Sant Gervasi; Casa Beethoven, Església del Monestir de Pedralbes; Palau d’Europa del Consell d’Europa; Campanar de Sant Esteve de Tordera; Pont de Bassano; Teatro Olímpico (Vicenza); Castell de Marostica; carrers del barri de Norrebro, (Copenhaguen); plaça de Gutenberg (Estrasburg); plaça Duc de Medinaceli; casa palauet al passeig Marítim de Sitges; Experimentarium (Copenhaguen); Gatwick Airport, que es poden veure en les imatges.

També són escenaris de la novel·la o almenys referenciats: Muntanya Russa del Tibidabo, estació de Sants, estació del Camp de Tarragona, casa a Vallvidrera, Bowling Pedralbes, quatre clíniques (Madrid, Tarragona, Vall d’Hebron, Hospital Clínic BCN), La Central del carrer Mallorca, casa a la Vall de Bianya, casa del carrer Santaló, Biblioteca de Catalunya, etc.

Paisatges

Els paisatges naturals més destacats: Gran Canyon, Amalfi (Itàlia), Coco Cay (Bahames), Font de la Deu, Aiguamolls de la Moixina, Cirerers en Flor (Japó), Besiers, Petite Venice Canal Colmar, Torrent Fondo (Montserrat), Selva d’Irati, Embassament d’Irabia.


Alguns dels objectes singulars: una pashmina vermella; un anell amb maragda de joieria Masriera; el bouquet amb peònies, roses blanques i anemones amb el botó negre al mig; el piano vertical; tres bíblies antigues. Alguns d’aquests objectes singulars tenen un breu protagonisme. D’altres poden ser un guarniment literari: rellotge del Mc Donald de l’estació de Sants; carpeta blava escolar; una pilota de tenis Wilson; un rellotge TAG Heuer; la revista Science, etc.

Personatges
Els personatges històrics que apareixen són entre altres: Fred Astaire i Ginger Rogers, Las Madres de la Plaza de Mayo, Stephen Curry, Doctor Eduardo Vela a les imatges extretes d’Internet. També són citats: Truman Capote, Einstein vist per Andy Warhol, Mileva Maric, Thomas Man, Karen Blixen, Evelyn Waugh, etc.


Entre els mitjans de transport: Ducati, Renault Laguna, DC9 Alitalia, Royal Caribbean Cruises, AVE.

Alguns dels llibres referenciats: Return to Brideshead, Memòries d’Africa, La Muntanya màgica, Diari d’Anna Frank

Deixo pel final la música que s’escolta o que escolten els personatges. Gira, il mondo gira, Sul ponte di Bassano, El Hound Dog, La Traviata, Ave Maria, Fígaro, Morgen. Ranxeres de Jorge Negrete, Crocodile Rock.

Els títols dels capítols
Cadascun dels títols del capítols, són una descripció d’un moment o una sensació singular. Vegeu-ne alguns exemples:

  • Hi ha silencis que criden
  • La catedral color d’aram
  • Unes hores que van durar anys
  • La mel portà les mosques
  • D’aquesta dutxa no en sortiràs sec
  • Les abraçades d’home fan soroll
  • Qui no ho sap tot, no sap res
  • He vist científics que creuen en Déu

Espigolant sentències bosc(h)anes:

  • Una sabata descriu, amb discreció, el currículum d’una persona. Al fons d’un armari, un parell de sabates són un llibre de memòries.
  • Quina murga que no hi hagi un vol directe a Estrasburg.
  • La gent de postguerra no s’arronsa.
  • La Daria tenia els ulls lladres. Et mirava i t’ho prenia tot, la vida pública, la vida privada i, si badaves, també la vida secreta.
  • Com aconseguir, però, que no existeixin les coses que han passat? Als dotze anys no sabia la contesta. Als quaranta-quatre, amb la mare morta i enterrada, tampoc.
  • Som les pors que hem vençut.

En resum, us recomano aquesta novel·la, ben escrita, amb referències culturals nostres i d’arreu, on Xavier Bosch un cop més, despulla l’ànima humana, amb tendresa i sensibilitat, això sí. Ah! i també descobrireu per què les pedres fan el salt de granota quan reboten a l’aigua.

Epostracisme: Per què les pedres fan el salt de granota quan reboten a l’aigua?
Categories
Restaurants i gastronomia

Sagàs, pagesos i cuiners

A Can Sagàs, que els hi dic jo, et deixen menjar amb les mans, i quin gustasso. Quanta simplicitat i que ben feta. El secret evident és que els productes són de molta qualitat, tots. El més freqüent es menjar entrecoques, o sigui entrepans de carn, majoritàriament, amb pa de coca. N’he probat alguns, però res com el de porchetta, un menjar italià, romà concretament, del qual ells n’han fet la seva pròpia versió. Aquí els entrepans juguen una altra lliga, només cal mirar la carta. Aquesta reivindicació de la professió i del territori és una garantia de qualitat, sense cap necessitat de buscar sofisticacions innecessàries.

De postre podeu demanar pa amb oli i xocolata. Inqualificable, o sí, reminiscències dels berenars d’abans.

Categories
Establiments singulars Restaurants i gastronomia

La Textil, cervesa artesana a dojo

Abre La Textil, una macro-cervecería artesana que produce todas sus cervezas

Fa poques setmanes, en mig d’una pandèmia sembla sense fí, ha obert a l‘Eixample una nova cerveseria que ofereix 18 classes diferents de cerveses artesanes, que es fan i s’amagatzemen allà mateix. Barcelona ja té llocs on beure bona cervesa artesana, el que crida l’atenció d’aquest emplaçament són les mides, un antic espai industrial, ben recuperat, era un magatzem de roba, i la inversió que ha suposat. El lloc és magnific amb 1100 m2 que acullen un restaurant, una cerveseria, una sala de concerts i la fàbrica. Cal fer una visita per admirar els diferents espais i probar tant els menús com la cervesa, però si en voleu més informació detallada la podeu consultar aquí.

Els primers dies tot era molt provisional, ells mateixos tastaven al públic, els horaris, etc. suposem que en la mesura del possible anirà agafant volada, i que la insistència dels seu promotor per obrir-la a Barcelona es veurà recompensada.

Categories
Establiments singulars Restaurants i gastronomia

Casa Alfonso

Un establiment que ells autodefineixen com a taberna gastronómica o colmado gourmet, i així és. Però els que hi anem ens fixem sobretot en la primera part de la frase: Una carta llarga i ben assortida de diversos plats i diferents mides. Menjar de tapes completes o de platillos, com vulgueu. Un lloc emblemàtic del “centre” de Barcelona, un clàssic que el temps li ha donat un regust més acollidor, entre una tasca i un pub anglès.

Diverses generacions han tingut l’encert de mantenir el local amb l’esperit que el va obrir als anys 30, oferint qualitat i un recer on aturar-se encara que només sigui per prendre un Alfonsito.

l’Alfonsito
Categories
Restaurants i gastronomia

Rasoterra, menjar i ser feliç

Feia temps que volia parlar d’aquest restaurant. I ara resulta que han guanyat un premi com a millor restaurant vegetarià de Barcelona i del món mundial. Ho faig ara, perquè quan ens sigui permès portar una vida social més o menys normalitzada, els faré una nova visita, aquesta de desconfinament, perquè em voldré regalar una estona de plaer i felicitat.

Un vegetarià? Plaer i felicitat? Doncs sí, perquè la cuina no és només els ingredients, els condiments, sinó d’on procedeixen i cóm es tracten, i aquí està el secret, amb aquesta actitud es pot aconseguir una cuina excepcional, l’èxit. No us deixeu emportar per les opinions ortodoxes, les de tota la vida, i us ho passareu bé. Es tracta de la imaginació al poder, i aquí no és cap tòpic.

Categories
Restaurants i gastronomia

Terra d’Escudella

N’hem vist tancar tants de restaurants populars, de “cuina catalana”, de menú de migdia, que s’agraeix que encara avui, algú vulgui recuperar la memòria de les fondes senzilles on es menja bé, i a un preu raonable.

Això és Terra d’Escudella, un restaurant cooperatiu, que segons el seu propi web, es declara rotundament d’esquerres i fermament compromès amb l’alliberament nacional. Bé, això en si mateix no diu res de la gastronomia, hauria de parlar el paladar. I després de menjar-hi, el paladar parla en veu ben alta. 

Més enllà dels plats de sempre, canelons, trinxats, calamarçons, escudelles… per a mi el que destaca són els platillos: Mandonguilles amb sípia, Tripes amb sobrassada i cigrons, Capipota amb samfaina, Orella i morro amb panses i pinyons, Llengua amb tàperes…

Terra d’Escudella és a Sants, a la mateixa plaça d’Osca, molt concorreguda pel jovent del barri, en un entorn amb una àmplia oferta

Terra d’Escudella
Carrer de Premià, 20, Barcelona
Tel: 934 221 613
https://tdk.cat/

Carta de cerveses

Un dels objectiu de la nova etapa del Terra d’Escudella serà recuperar la memòria del que va ser una autèntica icona de l’hostaleria barcelonina, les fondes de sisos, establiments senzills on s’hi menjava bé, abundant i a un preu raonable. Durant la segona meitat del segle XIX es van popularitzar entre la classe treballadora i la menestralia de la ciutat fins a esdevenir autèntics temples gastronòmics que tant cobrien necessitats bàsiques d’obreres i obreres com sadollaven famílies senceres els dies de festa. El curiós nom prové precisament del preu que cobraven per l’àpat, sis quartos (uns 17 cèntims de pesseta). En aquestes fondes els cambrers recitaven els plats del dia amb una genuïna cantarella i els rebatejaven amb un toc d’humor, d’ironia i fins i tot de genialitat poètica. Cada fonda solia tenir alguna especialitat gastronòmica o platillo característic, i a la seva oferta hi abundaven els menuts, els peixos salats, els llegums o les escudelles, totes elles menges humils convertides pels cuiners en viandes (generalment) delicioses. De fet, l’oferta de les fondes de sisos va anar conformant amb el temps el que ara coneixem com a cuina tradicional catalana. És a dir, tot un referent per a nosaltres. (Text extret del web Terra d’Escudella)

Narcís Argemí

Categories
Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

Barcelona, Oliana, Peramola, Coll de Nargó, Alinyà, Cambrils i Solsona

Itinerari: Aquest fou el primer viatge del grup Gaudir la Cultura. Sortint de Barcelona vam veure, viure i gaudir amb la natura, la gastronomia i la bona gent de la sotscomarca d’Oliana i el Solsonès.

Mitjà de transport: Un microbus amb 14 persones. Preu ajustat. Molt còmode. 

8 h Barcelona: Sortida 1. Plaça Catalunya 21, davant de Hard Rock Café

10h Oliana esmorzar de pagès a Cal Petit (9 €) Hotel restaurant regentat per la família Esteve, germà d’Isidre Esteve pilot de motos i de raids. Oliana és una terra de pilots de motocros, trial i enduro des dels anys 60.

Roc de Rumbau o Roca del Moros. Imatge de Simon Carter.

Oliana la meca de l’escalada d’alta dificultat. Roc de Rumbau o Roca dels Moros. 

La Plaça del Lledoner

M’agrada ser, no ve mai d’una estona,
pels volts i la plaça del Lledoner:
si m’ho pregunto no sé dir què té,
només li sé bo de tant que me’n dóna.

En hores de llum, l’oreig en vaivé,
convida de seure al banc de l’espona:
s’encerclen les muntanyes en corona,
espleta el pla de l’horta fetiller.

Batec en el temps del cor d’Oliana,
quanta bonança reposa al faldar!;
amiga l’acompanya la campana,

amic cada edifici del llindar…
Respira inalterable el clos, n’emana,
un gràcil flux pairal d’escalf humà.

Grup “Gaudir la Cultura” a Oliana

11 h Peramola breu parada. Els carrers de Peramola. Petit poble a l’altra banda del riu Segre. Carrers petits i endreçats. Vista de l’horta d’Oliana i de tota la sotscomarca.

Gairebé tot el grup “Gaudir la Cultura a la Plaça de Peramola

Fora del terme de Peramola hi ha Can Boix hotel restaurant que segons Martí Pol que hi anava sovint és “Una mena de cel a la terra”. 

12 h Coll de Nargó. Església de Sant Climent de Coll de Nargó d’arquitectura romanicollombarda  i campanar preromànic. Petita joia romànica, poc coneguda.

Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó

13 h Alinyà. La Rectoria. Muntanya d’Alinyà: Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Si us agraden les aus i els voltors, n’hi ha a centenars. 

Alinyà, des de la Rectoria.

14 h Cambrils dels Pirineus Restaurant Ca l’Agustí dinar (11 €) Cuina tradicional i carn a la brasa. Bo i barat amb piscina inclosa.

17 h Solsona visita guiada. (10 €) La visita inclou un recorregut per dins el nucli emmurallat de Solsona, passant pels principals carrers i places, explicant anècdotes i la història dels edificis senyorials. La visita a la catedral es fa com a part de la visita al nucli emmurallat, i inclou la ruta interpretativa del temple i del claustre. 

La visita també inclou el quarto dels gegants, espai on es poden conèixer els gegants i capgrossos de la Festa Major de Solsona i els diferents elements patrimonials de la festa. L’alcalde de Solsona, fill d’Oliana ens ha donat la benvinguda. Els solsonins són molt de la gresca i catalanistes. El seu Carnestoltes és molt sonat!

19 h Sortida de Solsona cap a Barcelona

20.30 h Barcelona (aprox)

  • Microbus: preu per persona (55 €)  
  • Esmorzar d’embotits: Cal Petit (9 €)
  • Dinar: Ca l’Agustí menú (11 €)
  • Guia turístic a Solsona una hora i mitja: 10 €

Més imatges d’Oliana, Peramola, Coll de Nargó i Alinyà aquí

Categories
Restaurants i gastronomia

Bolets Petràs

Fotografia Ara.cat

El programa Caçadors de bolets va posar de manifest l’afició que hi ha a Catalunya pel bolet, per buscar-lo i per menjar-lo. Sabem que no és fàcil, que has de saber identificar-los, si no vols un ensurt, i has de saber-los localitzar, cosa que pot arribar a ser un secret d’estat.

Als que no es vulguin complicar tant la vida, però encara els agradi cuinar-los personalment, al Mercat de la Boqueria de Barcelona hi ha una parada que us els pot oferir de moltes maneres: frescos, secs i congelats. Serveixen a particulars i a restaurants, obviament, i troben el que sigui. Bolets Petràs porta més de 50 anys en una especialització que ha permés desestacionalitzar un producte que depen molt del clima i de la nostra perícia. Parada 867 al cantó de la Plaça de la Gardunya.

Fotografia Bautrip
Categories
Restaurants i gastronomia

Mag by El Magnífico

Fotografia Cafeselmagnifico.com

A molts dels que ens agrada el cafè, el tè, les infusions fa molt temps que visitem les botigues del carrer Argenteria de la ja centenària Cafés El Magnífico, un dels millors llocs de Barcelona per comprar i degustar-los.

Des de fa uns anys han obert una cafeteria ben a prop de la botiga, es diu Mag by el Magnífico i, a part de ser una aposta pel bon gust i per dignificar una part de la ciutat que ho intenta, malgrat les allaus que la visiten, és un lloc on degustar aquests magnífics cafès, esmortzar en un ambient calmat, descansar i experimentar, com diuen ells, si la vida comença desprès d’un bon cafè; i personalment afegiria la torrada de ceba caramelitzada amb formatge. Aquí teniu la localització.

Fotografia SantaMariadelMarBarcelona.org
Categories
Restaurants i gastronomia

Restaurant Bacaro

Fotografia Guia Repsol

Descripció: Restaurant italià, més ben dit venecià. Situat darrera de la Boqueria, el tràfec també es contagia. Tanca els diumenges.

Comentaris Cuina potent i discreta alhora, cosa difícil, però per què? Perquè és cuina mediterrània cuinada amb passió i un toc de bogeria, cuina inquieta, canviant i acolorida. Cuina del Veneto reivindicada. Una posada en escena senzilla i un apropament directe al client. Tot i que no és preu de menús, i els vins fan pupa a la butxaca, surts radiant i dient: Hi tornaré, i dit i fet, com la majoria d’italians que omplen les taules. La pasta dura és la mateixa que venen al BonPreu Esclat: DeCecco. Aquí teniu la localització.