Categoria: Restaurants i gastronomia

Categories
Establiments singulars Restaurants i gastronomia

Una bodega histórica: Ca’l Pep

 

Una discreta bodega típica de barri que fuig del soroll, un espai obert, sense la barra típica de bar, amb les botes i barralons de vi a manera de taula i altres tauletes de fusta i de marbre, neveres antigues, bigues de fusta, parets plenes a arrebossar d’estris i objectes de vivències i records passats, on conserva els seus elements rústics i l’essència de les olors de les botes de vi. Tot i que avui no disposa de cuina, podem assaborir menjars freds, tota mena de tapes, varietat de llaunes i “bocates”. Un racó acollidor, on tranquil·lament es pot gaudir d’un bon vermut amb anxoves, amb bon tracte, bon preu i on retrobar-se amb temps passats, que es veu abocada a tancar després de més d’una vuitantena d’anys.

Arran d’una denúncia, duta a terme el passat mes de març, pels sorolls ocasionats per part de la clientela i de les olors de la cuina, ha fet propici la intervenció de l’Ajuntament dictaminant el tancament del local, que es tenia que dur a terme el passat 19 de desembre, justs abans de festes. Afegint a l’acta que es destina tot el local a celler, quan la meitat de l’espai hauria de ser magatzem. A més d’exigir que s’adapti a la normativa acústica vigent. Tot i que la propietària s’eximeix dient que el celler data de l’any 1937, manifestant que ha passat tots els controls del gremi de restauració i del departament de salut, que està al corrent de pagament de totes les seves obligacions tributàries, la llicència, acord amb la seva d’activitat econòmica i en consonància pel total de metres del local destinat a ser celler-bar-restaurant.

Després de reunions i diverses opcions plantejades, el celler ha de modificar de tal forma l’espai per complir la normativa vigent, que ha de destrossar per complert el local que fa tants anys que està construït i decorat acord amb el seu llegat i qualitat; sent la constatació i el motiu de la seva pròpia existència i forma de ser.

El fet del seu tancament serà engronsar la llista de tants altres locals nostàlgics desapareguts a la nostra ciutat.

En la visita efectuada el 29 de desembre vaig parlar amb la propietària, tot degustant el típic vermut, on manifestar part del que exposat. El tribunal de justícia ha suspès temporalment el seu tancament, fins a dictaminar que fer amb l’aforament i altres reformes, després de vuit dècades en funcionament.

És un reclam de la gent del barri, un clam unànime de la clientela: “ Ca’l Pep sempre ha estat un lloc tranquil – Si us plau, conserveu aquesta bodega”. On alguns guies turístics, part de la seva ruta, als migdies porten petits grups al crit de: “Coming here is like a religion”…

Lloc històric que et transporta al passat, que malauradament se sumarà a tants restaurants, cellers, locals i altres comerços emblemàtics desapareguts. Tots hi hem de posar quelcom de la nostra part, en especial les administracions per conservar i millorar aquests racons típics, històrics i emblemàtics que ens diuen d’on venim.

Ca’l Pep: Carrer Verdi, 141, bar-bodega històrica.

Ressenya: El Nacional.cat  i de la mateixa propietària.

Fotografies  pròpies

Petita “guia” d’algunes vermuteries a Barna:

Quimet & Quimet. Poeta Cabanyes, 25 (Sants Montjuïc), des de 1914

Casa Mariol. Celler Terra Alta- Batea, més de cent anys; vins i vermuts des de 1945.     C/ Rosselló, 442 (Sagrada Família), des de 1997

El Xampanyet. C/ Montcada, 22 (Ciutat Vella), caves, vins i vermuts, des de 1929

Bodegueta Cal Pep. C/ Canalejas, 12 (Sants-Montjuïc), des de 1929

Bar Calders. C/ Parlament,25 (Sant Antoni), des de 2012

Bodega 1900. C/ Tamarit, 91 (Sant Antoni) – Albert Adrià, des de 2013

Senyor Vermut. C/ Provença, 85 (L’Eixample), des de 2013

Morro fi: C/ Consell de Cent, 171 (La nova Esquerra de l’Eixample), bodega jove

Categories
Establiments singulars Restaurants i gastronomia

J. Murria, colmado centenari i ara, també restaurant

                  Per Joan Alcaraz

J. Murria, colmado centenari / selected food & wine

Roger de Llúria, 85 08009 Barcelona

www.murria.cat

Un establiment singular

I tant de singular, com n’és, aquest establiment de la Dreta de l’Eixample! A can Murria, tradició i modernitat es donen la mà, perquè l’antic colmado d’imatge modernista s’ha completat recentment, sense deixar de ser la tenda de queviures que li ha donat prestigi històric, en  un selecte bar-restaurant de tapes, o platillos.

El conegut i influent botiguer Joan Murria ha sabut trobar nous socis que vulguin acompanyar-lo en aquesta nova aventura. Precisament, conec el colmado des de fa força anys, ja que durant un temps vaig viure davant mateix, al carrer de València cantonada amb Roger de Llúria, i hi anava a comprar habitualment. Però fa pocs mesos vaig saber per primer cop del bar-restaurant per mitjà d’un interessant article de Xavier Graset, a El Punt Avui, també selecte, com tots els seus.

Joan Murria

Ja hi he menjat dos cops, i n’he sortit, tal i com m’esperava, d’allò més complagut. Potser un altre dia hauré de continuar comprant l’excelsa xarcuteria, les conserves d’alta qualitat, els formatges de gustos d’allò més delitosos. Quan cal, i la cosa s’ho val, per a tot hem de servir…

Joan Murria i Boada va ser distingit, l’any 2001, amb la Medalla d’Honor de Barcelona “per la seva contribució a la qualitat del comerç i el servei representatiu de l’Eixample, per la seva tasca de promoció de la gastronomia de tota la vida i de la més atrevida, i per la seva trajectòria com a persona i com a ciutadà”. No és gens estrany, i el seu colmado centenari i ara també restaurant n’és el millor testimoni.

No sabria dir-vos quines tapes o “platillos” de les poques taules i la barra de can Murria -organitzades en quatre espais diferents- prefereixo. És més, millor que ho descobriu vosaltres. L’aventura gastronòmica no us sortirà del tot barata, però per un dia -”un dia és un dia”- tampoc no us arruïnareu. De tant en tant, deixar de banda els condicionaments econòmics també ajuda, i molt, a bon viure…

Tapes o “platillos” de can Murria

En la nova etapa, el cuiner Jordi Vilà -del restaurant Alkimia- hi té, com és lògic, un protagonisme rellevant. Alta xarcuteria, alta formatgeria, etc., ……. alta cuina. De bars i restaurants, a una ciutat com Barcelona, n’hi ha molts, i alguns de molt bons. Es tractava, per a un establiment singular, centenari, modernista, d’estar a l’alçada…

El cuiner Jordi Vilà -després del restaurant Alkimia, xef del Murria

De manera que ja ho sabeu. Feu cap a J. Murria, en la confluència dreta de Roger de Llúria i València, banda mar, i ja m’ho sabreu dir…

Categories
Restaurants i gastronomia

La Taverna del Ciri, vinculada a Marc Ribas

Per Joan Alcaraz

La Taverna del Ciri, carrer Antoni Torrella, 66. Terrassa. Tel. 93 858 91 22

Si sou o aneu a la cocapital del Vallès Occidental, heu de conèixer i assaborir aquest restaurant, que és un negoci del conegut cuiner i també influenciador -o influencer, que diu molta gent- Marc Ribas, gironí i egarenc d’adopció.

De fet, em comenten que l’establiment acull més gent forana que de Terrassa mateix, potser perquè la seva situació al barri de Ca n’Aurell -això sí, en un carrer a tocar del centre de Terrassa- no agafa tant de passada…

La Taverna del Ciri és de cuina catalana i molt centrada en les menges del Vallès, amb especifitats locals. Així, entre les tapes i “platillos” hi podeu trobar el deliciós terrassenc -el pinxo de Terrassa-, així com els porros brutals, l’hummus del Vallès, els formatges de Vacarisses o el bikini de cap i pota i colrave amb maionesa de raifort.

Pel que fa a les racions -o plats principals-, se serveixen, entre d’altres, l’arròs del Ciri, els peus de Ral d’Avinyó guisats, les cocotxes de bacallà guisades amb mongetes del ganxet o la tonyina Balfegó amb romesco blanc i salsa remolada. I quant als postres, remateu la jugada amb el saborós cardinal de Terrassa o el pastís de formatge de la Frasera.

A més del seu simbolisme religiós, el ciri és una espelma que ha estat present en les llars i les cuines durant segles. Ara podeu delectar-vos-en en aquesta taverna-restaurant egarenca gràcies al prestigi de Marc Ribas, i també del treball diari del xef Artur Martínez i el seu equip, el seu actual cap de cuina Marc Dinarès. I si, abans de ser-hi, voleu saber per on anirà la cosa, podeu clicar la web https://www.latavernadelciri.com/ Segur que la passejada per Terrassa o el fet de visitar-la us hi portaran!

Més informació

Taverna?

Establiment d’antiga tradició, de gran simbolisme sociocultural i gastronòmic, en què es serveixen de manera informal begudes alcohòliques, especialment vi, cervesa o licor, així com menjar o aperitius casolans i sencills.

Ciri?

Tradició. Un Ciri és una espelma que ha estat present en les cerimònies religioses (els religiosos han estat històricament grans estudiosos, preservadors i difusors del patrimoni culinari tradicional), així com en les llars i cuines durant segles.

Festa. Un Ciri és un gran rebombori. Un cert desordre associat a una festa.

Territori. La Poma del Ciri és una varietat tradicional de la nostra comarca, de gran potencial gastronòmic, que va pràcticament a desaparèixer. En l’actualitat l’estem recuperant.

Categories
Restaurants i gastronomia

Bar El Pollo

Just a tocar de la sala de ball més bonica i més kitch de Barcelona, La Paloma, hi ha un bar petit, antic, anodí, que té una cuina que no ho és gens, ben al contrari. El bar El Pollo fa unes truites de somni, de tot el que es pugui desitjar i més, sempre per aquells que ens agraden meloses, més enllà del ceba sí, ceba no. El cuiner, un xicot basc que sap de cuina, en general, i de tapes en particular, i que ja té un currículum.

Sembla ser que la Rosalia està entre la clientela, i les xarxes en van plenes. Jo no ho sabia fins que ja havia provat les truites i unes tapes elaborades, tot de molta qualitat, per tant els meus influencers han estat el meu paladar i el de qui m’hi ha acompanyat. Si s’hi vol anar a sopar entaulat, cal reservar i preparar la butxaca, o potser a la barra sempre podrem trobar un racó. El que era un bar de barri, dels de tota la vida, ara va ple de millennials, cool, i modernets en general, quines coses. Tot sigui per les truites.

Categories
Restaurants i gastronomia

Inici’s, successors del Jaume de Provença

Per Joan Alcaraz

Inici’s Restaurant: Carrer de Provença, 96-98

Cuina catalana i tapes

A la part del carrer de Provença de l’Esquerra de l’Eixample, prop de la confluència amb Calàbria, va haver-hi, fa anys, el restaurant Jaume de Provença, el xef del qual era el famós cuiner del mateix nom, que corresponia al ciutadà Jaume Bargués, autor d’una molt bona cuina mediterrània d’estil afrancesat.

Però abans, a la cruïlla exacta d’ambdós carrers, el pare de l’anterior ja s’havia iniciat en el món de la restauració amb un local molt més petit que tenia el nom de Can Jaume, i en el qual, anys després, la seva muller hi obriria durant uns pocs anys l’anomenat Racó d’en Jaume.

Per tal de recordar aquests inicis, la tradició familiar s’ha reprès amb el restaurant que es diu, precisament, Inici’s, el millor de la rodalia al meu entendre. Ofereix plats de cuina catalana i tapes amb un segell d’alta qualitat. Dos nebots de Jaume de Provença, el Jordi a la cuina i en Toni a la sala, juntament amb la Mari, l’esposa del segon, així ho garanteixen.

Dels entrants, destaca una excepcional ensaladilla italiana que, ara que Rússia ens dóna tants maldecaps, fa d’alternativa al platet més conegut de l’especialitat. Tenim també, entre d’altres, unes delitoses anxoves del Cantàbric amb vinagreta de tomàquet, uns plaents cervellets de be arrebossats o les gustoses patates Inici’s, amb romesco i maionesa.

Dels plats principals, parlem per exemple del saborós bacallà amb allioli gratinat i mongetes del ganxet, de les magnífiques cuixetes de pollastre amb prunes i ceba confitada o dels sempre contundents peus de porc a la brasa, un plat que -perdoneu-me- jo no sé menjar d’altra manera que no sigui a base d’untar-me els dits…

Peus de porc a la brasa

I, per tal de rematar-ho com és costum, uns deliciosos postres. Tocareu al cel si proveu la mousse gelada de taronges amb salsa de Grand Marnier, i gaudireu d’allò més amb el gratinat de maduixots a la crema de cava o la marquesa de xocolata amb nata o gelat de vainilla.

L’espai, amb poques taules, convida a la conversa assossegada en bona companyia, no pas a la cridòria. I no cal dir que el gran Jaume de Provença se sentiria molt complagut de la cuina que ens ofereixen els seus hereus. Si aneu a l‘Inici’s (carrer de Provença, 98; tel. 93 183 99 08), ja m’ho sabreu dir…

Categories
Restaurants i gastronomia

Reobre l’Agut

Una bona notícia, el centenari restaurant l’Agut torna a obrir desprès de portar més d’un any tancat, a causa de la pandèmia, com ho va fer una altra icona, el Senyor Parellada, ara també reobert amb el nom de Carmina. I ha escollit les festes de la Mercè per fer-ho, si més no a l’octubre ja tornarà a posar plats a taula.

El 2024 farà cent anys, i quan el van tancar ja varen dir que buscaven un nou inversor per tornar a tirar endavant. I el moment ha arribat. L’antic propietari l’hauria pogut vendre pel preu que hagues volgut a qualsevol que pensés en una factoria de menjar ràpid, i s’ha esperat a trobar qui conservarà el local i l’essència del menjar. Les coses es poden fer bé o malament.

Selecció de la revista Time Out dels millors restaurants de cuina catalana de Barcelona.

Categories
Arts plàstiques Cinema i sèries Galeries i museus Llibres Música Restaurants i gastronomia Teatre Viatges i itineraris

Per Nadal, regala coses útils

Es una opció, segurament millorable, regalar coses que ens facin servei, ni roba, ni tovalloles i mitjons, ni petits electrodomètics, etc. coses que ens facin sentir bé durant una bona estona, el record de les quals ens engreixi l’experiència i les neurones. Així, sense ordre… aquí van uns suggeriments, segons les imatges que les il·lustren:

___________________________________

Música del Renaixament, deliciosa i que ja se’ns emporta de la música medieval. John Dowland i les seves Lachrimae or Seven Tears, dansa, malenconia i molta pau, d’una ‘star’ del segle XVI, i ara de la mà de Jordi Savall.

Una llibreria a Berlín, un llibre recuperat per casualitat, que el premi Nobel (2014) Patrick Modiano ha prologat. La història d’una passió, pels llibres, malgrat el moment i el lloc. Un testimoni que convé recordar.

El llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder que la companyia lalperla29 representa a la Biblioteca de Catalunya, per uns pocs dies d’aquestes festes. El ritual de cada any al servei de la veritat.

El centenari Fellini, al Born Centre de Cultura i Memòria. Una exposició que repassa tot el món fellinià, que tant ens va ensenyar a veure el nostre món amb uns altres ulls, els seus: els d’un nen molt entremaliat, que de gran va saber arriscar.

Ara que les sèries sembla que s’ho han de menjar tot, i que surten de sota les pedres, amb quantitat de misèries i mediocritats, aquí n’hi ha una, antiga, del 1982, italiana, una biografia La vida de Verdi, una lliçó d’història, i sobretot de la música. Un personatge immens, compromés, genial i geniut. Té moments memorables. Està a YouTube sencera i la venen a portals com Todocoleccion.

El Gran Teatre del Liceu oferirà properament La dama de piques de Piotr Ilitx Txaikovski, en una bonica producció que ja va venir fa uns anys. Música romàntica a dojo, amb una posada en escena preciosa i complicada. Si teniu sort, la Radvanofsky us pot fer saltar les llàgrimes.

Al mes de març l’Auditori s’omplirà de Serguei Rakhmàninov, l’últim dels simfonistes de la gran tradició russa, a càrrec de l’OBC. Una música postromàntica, imaginativa i densa, que se t’emporta i que també demana molta virtuositat.

I al Palau de la Música Catalana es podrà gaudir de la música de tres dels més grans compositors de bandes sonores, una música que ha definit infinitat de pel·lícules i la nostra relació amb el cinema Zimmer, Williams i Morricone.

I fora, o no, dels àpats de Nadal es pot fer una visita a la Fonda Espanya, de la mà de Martín Berasategui i en un entorn històric i Modernista de primer nivell, com la seva cuina. Ens hem de felicitar, i molt, que hagi arribat als nostres dies.

Ara que els mappings s’han posat de moda, hi ha una oferta una mica diferent, i pels que ens agraden les “llumetes” resulta molt agradable. Es tracta de Natura encesa que es fa al Jardins del Palau de Pedralbes, quan es fa fosc. Un passeig imaginatiu i relaxant per a petits i grans.

La vigilia de Reis, un cop, o abans de complir amb les obligacions del dia, podeu passar per la Jazz Cava de Terrassa, i escoltar el que jo en dic una guerra de pianos i ells el XVIII BLUES & BOOGIE REUNION 2022, és igual, una trempera apassionant de piano, jazz i boogie boogie.

Cécile McLorin Salvant és una cantant de jazz que ja ha vingut un parell de vegades, el mes passat la darrera, i ha deixat una emprempta que farà que vingui de tant en tant. Una veu amb matisos i colors. Us aconsello qualsevol dels seus discs, però a Window està “tremenda”.

Segur que quan passegem per Barcelona i contemplem entrades de cases de l’Eixample, que s’han conservat amb dignitat, ens venen ganes d’entrar i mirar. Doncs amb Cases singulars ho podem fer de la mà d’un guia que ens n’explicarà la història.

Un matí que faci sol podeu anar amb el Funicular fins a Montjuic i visitar al Jardí Botànic la mostra permanent de Bonsai que tenen. A partir d’una donació molt extensa s’ha creat un espai on hi trobareu autèntiques meravelles. Podeu preguntar als responsables que estan allà treballant, són uns professionals de debó, i us atendran encantats.

I passar uns quants dies a la Garrotxa, entre volcans que ara per ara estan quiets?, us proposo el Mas Garganta, una masia del segle XIV, al bell mig de la Vall d’en Bas, cuidada fins l’últim detall i amb gastronomia de la terra. Olot està a tocar

També us pot donar per les labors, el punt de creu, el patchwork, mitja, ganxet …. doncs a Dona Punt de Creu us en facilitaran, així com classes per a qui comenci. Són uns experimentats en la matèria des de fa molts anys, amb productes de molta qualitat.

L’àlbum il·lustrat és, a vegades, un llibre d’artista tant per a nens com per a adults, i és magnífic per fer-lo entrar pels ulls, per iniciar en la lectura, en la parla, i en la fantasia. Aquí us en presento un bon recull.

El Ballet del Théâtre du Capitole, de Toulouse presenta també al Liceu El Trencanous també de Piotr Íllitx Txaikovski, una magnífica ocasió per fer conèixer el ballet als més petits o ajudar a alliberar a aquells grans que estan renyits amb el moviment.

La cocteleria barcelonina Paradiso ha estat escollit el tercer millor bar del món en la llista “The World’s 50 Best Bars”, doncs bé es mereix una visita, situada al Born ofereix un clima agradable, i molta imaginació.

Una altra visita per a petits i grans és recuperar l’esperit d’un clàssic, El Petit Príncep, que ha proporcionat frases fetes per donar i per vendre, però que laperla29 representa a la sala Barts des de fa molt temps, i repeteix. Està molt ben feta.

Un local per gaudir del jazz i de bons coctels és el Milano, ambient tranquil i intèrprets de casa nostra, amb certa regularitat. Els dissabtes fan vermut amb jazz, una cosa que lliga d’allò més, sempre.

I si voleu anar a fer això que ara en diuen un brunch, doncs ho podeu fer amb cuina italiana d’alta qualitat i a bon preu. Cecconi’s ofereix en principi cuina del Nord, però hi ha representació de tota la bota, Sicília també. És magnífic i organitzen menus tancats els dissabtes i diumenges. Ocupa la plata baixa de l’hotel Soho House Barcelona.

I cursos al centres cívics de Barcelona, n’hi ha per a tots els gustos, capacitats i aficions. Aquí teniu una pàgina general amb un cercador que us portarà per tota la ciutat. Però també dins d’altres àmbits n’hi trobareu, a la Laie, a La Central, al CCCB, a l’ONA, a l’Istituto Italiano, a la Casa Russia, a la Xarxa de Biblioteques, a la Finestres, als Museus, només cal explorar.

O fer un vermut al Bar Calders i de pas visitar a la mateixa placeta, al costat la llibreria Calders, aquesta que diu que està especialitzada en llibres, ho diuen ells, eh! segur que en caurà algun.

I les obres completes, o una part, de dones com Agota Kristof i Amélie Nothom, escriptores sense etiquetes, no els calen. La simplicitat en el llenguatge per guanyar força expressiva i que s’emporta el lector per on elles volen. Gens fàcil d’aconseguir, però ho fan.

__________________________

Moltes coses s’han quedat al tinter, moltíssimes i tant o més interessants, però ha estat només una excusa per felicitar-vos les Festes a tots els que ens seguiu, i trencar una llança pel consum responsable i de proximitat, i sobretot el cultural, que és el que més ens convé a tots.

Categories
Establiments singulars Llibres Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

‘La dona de la seva vida’ de Xavier Bosch

Una ressenya il·lustrada

La darrera novel·la de Xavier Bosch, La dona de la seva vida, té una doble trama, la història d’una família, especialment els tres germans Estrada Vilalta i el cas dels robatoris de nens que es va produir fins ben entrada la democràcia. També, hi ha una trama secundària sobre robatoris de llibres. Original ho és!

Les dues trames principals es corresponen també amb els dos registres de l’autor: el periodista d’investigació i el novel·lista que ens fa viure o reviure l’amor, en aquest cas fraternal. A parer meu, la part més reeixida són els diàlegs entre els entrevistats i el periodista entrevistador. Es nota l’experiència i el domini que l’autor té sobre els mitjans, televisió i premsa. Ell mateix, quan encara dirigia el programa Àgora, de TV3 va fer un programa sobre els nadons robats. En aquell moment, va conèixer de primera mà sis testimonis. Nou anys després cap no ha pogut trobar la seva família original.

Quant a la trama dels robatoris, i especialment el seu desenllaç, potser li falta una mica d’enjòlit a la part final, una mica previsible o potser és la meva impressió personal. Tot i així, he de confessar que m’agrada molt la manera d’escriure de Xavier Bosch: frases curtes, diàlegs molt reeixits, sentències brillants que voldries memoritzar, escenaris urbans i paisatges naturals, bons llibres de referència i cançons i músiques ben triades per a escenes singulars.


Els seus llibres, aquest darrer n’és un exemple, són llibres il·lustrats (en més d’un sentit de la paraula). M’he entretingut a anotar alguns objectes i indrets citats en el llibre. He comptat almenys, nou hotels i restaurants, una vintena d’indrets urbans reals, una dotzena de paisatges naturals, mitja dotzena llarga de títols de llibres citats, a més d’altres objectes singulars, transports i molts personatges històrics. Permeteu-me per tant, que il·lustri aquesta breu ressenya amb un recull, no exhaustiu, d’imatges extretes d’Internet i que m’han suggerit directament els noms propis i els objectes singulars que apareixen en el llibre com a escenaris i també com a personatges objecte.

Restaurants i hotels
Entre els restaurants, les cafeteries i els hotels destaquen: Maison Kammenzell, Caffè Garibaldi, Relais des Trois Mas, La Glace, Pipper’s Tavern, Restaurant Le Clou, Restaurant Tres Molinos, Cafeteria Casa Mimosa. A més del Karaoke Nessum Dorma, que no l’he trobat documentat com a lloc públic.

Edificis i indrets urbans

Els principals indrets urbans: Cementiri de Sant Gervasi; Casa Beethoven, Església del Monestir de Pedralbes; Palau d’Europa del Consell d’Europa; Campanar de Sant Esteve de Tordera; Pont de Bassano; Teatro Olímpico (Vicenza); Castell de Marostica; carrers del barri de Norrebro, (Copenhaguen); plaça de Gutenberg (Estrasburg); plaça Duc de Medinaceli; casa palauet al passeig Marítim de Sitges; Experimentarium (Copenhaguen); Gatwick Airport, que es poden veure en les imatges.

També són escenaris de la novel·la o almenys referenciats: Muntanya Russa del Tibidabo, estació de Sants, estació del Camp de Tarragona, casa a Vallvidrera, Bowling Pedralbes, quatre clíniques (Madrid, Tarragona, Vall d’Hebron, Hospital Clínic BCN), La Central del carrer Mallorca, casa a la Vall de Bianya, casa del carrer Santaló, Biblioteca de Catalunya, etc.

PENTAX Image
I
Cementiri de Sant Gervasi, Casa Beethoven, Església del Monestir de Pedralbes, Palau d’Europa del Consell d’Europa, Campanar de Sant Esteve de Tordera, Pont de Bassano, Teatro Olímpico (Vicenza), Castell de Marostica, Carrers del Barri de Norrebro, (Copenhaguen), Plaça de Gutenberg (Estrasburg), Plaça Duc de Medinaceli, casa palauet al passeig Marítim de Sitges, Experimentarium (Copenhaguen), Gatwick Airport

Paisatges

Els paisatges naturals més destacats: Gran Canyon, Amalfi (Itàlia), Coco Cay (Bahames), Font de la Deu, Aiguamolls de la Moixina, Cirerers en Flor (Japó), Besiers, Petite Venice Canal Colmar, Torrent Fondo (Montserrat), Selva d’Irati, Embassament d’Irabia.

Gran Canyon, Amalfi (Itàlia), Coco Cay (Bahames), Font de la Deu, Aiguamolls de la Moixina, Cirerers en Flor (Japó), Besiers, Petite Venice Canal Colmar, Torrent Fondo (Montserrat), Selva d’Irati, Embassament d’Irabia


Alguns dels objectes singulars: una pashmina vermella; un anell amb maragda de joieria Masriera; el bouquet amb peònies, roses blanques i anemones amb el botó negre al mig; el piano vertical; tres bíblies antigues. Alguns d’aquests objectes singulars tenen un breu protagonisme. D’altres poden ser un guarniment literari: rellotge del Mc Donald de l’estació de Sants; carpeta blava escolar; una pilota de tenis Wilson; un rellotge TAG Heuer; la revista Science, etc.

Una pashmina vermella; un anell amb maragda de joieria Masriera; el bouquet amb peònies, roses blanques i anemones amb el botó negre al mig; el piano vertical; tres bíblies antigues

Personatges
Els personatges històrics que apareixen són entre altres: Fred Astaire i Ginger Rogers, Las Madres de la Plaza de Mayo, Stephen Curry, Doctor Eduardo Vela a les imatges extretes d’Internet. També són citats: Truman Capote, Einstein vist per Andy Warhol, Mileva Maric, Thomas Man, Karen Blixen, Evelyn Waugh, etc.

Fred Astaire i Ginger Rogers, Las Madres de la Plaza de Mayo, Stephen Curry, Doctor Eduardo Vela


Entre els mitjans de transport: Ducati, Renault Laguna, DC9 Alitalia, Royal Caribbean Cruises, AVE.

Ducati, Renault Laguna, DC9 Alitalia, Royal Caribbean Cruises

Alguns dels llibres referenciats: Return to Brideshead, Memòries d’Africa, La Muntanya màgica, Diari d’Anna Frank

Deixo pel final la música que s’escolta o que escolten els personatges. Gira, il mondo gira, Sul ponte di Bassano, El Hound Dog, La Traviata, Ave Maria, Fígaro, Morgen. Ranxeres de Jorge Negrete, Crocodile Rock.

Els títols dels capítols
Cadascun dels títols del capítols, són una descripció d’un moment o una sensació singular. Vegeu-ne alguns exemples:

  • Hi ha silencis que criden
  • La catedral color d’aram
  • Unes hores que van durar anys
  • La mel portà les mosques
  • D’aquesta dutxa no en sortiràs sec
  • Les abraçades d’home fan soroll
  • Qui no ho sap tot, no sap res
  • He vist científics que creuen en Déu

Espigolant sentències bosc(h)anes:

  • Una sabata descriu, amb discreció, el currículum d’una persona. Al fons d’un armari, un parell de sabates són un llibre de memòries.
  • Quina murga que no hi hagi un vol directe a Estrasburg.
  • La gent de postguerra no s’arronsa.
  • La Daria tenia els ulls lladres. Et mirava i t’ho prenia tot, la vida pública, la vida privada i, si badaves, també la vida secreta.
  • Com aconseguir, però, que no existeixin les coses que han passat? Als dotze anys no sabia la contesta. Als quaranta-quatre, amb la mare morta i enterrada, tampoc.
  • Som les pors que hem vençut.

En resum, us recomano aquesta novel·la, ben escrita, amb referències culturals nostres i d’arreu, on Xavier Bosch un cop més, despulla l’ànima humana, amb tendresa i sensibilitat, això sí. Ah! i també descobrireu per què les pedres fan el salt de granota quan reboten a l’aigua.

Epostracisme: Per què les pedres fan el salt de granota quan reboten a l’aigua?
Categories
Restaurants i gastronomia

Sagàs, pagesos i cuiners

A Can Sagàs, que els hi dic jo, et deixen menjar amb les mans, i quin gustasso. Quanta simplicitat i que ben feta. El secret evident és que els productes són de molta qualitat, tots. El més freqüent es menjar entrecoques, o sigui entrepans de carn, majoritàriament, amb pa de coca. N’he probat alguns, però res com el de porchetta, un menjar italià, romà concretament, del qual ells n’han fet la seva pròpia versió. Aquí els entrepans juguen una altra lliga, només cal mirar la carta. Aquesta reivindicació de la professió i del territori és una garantia de qualitat, sense cap necessitat de buscar sofisticacions innecessàries.

De postre podeu demanar pa amb oli i xocolata. Inqualificable, o sí, reminiscències dels berenars d’abans.

Categories
Establiments singulars Restaurants i gastronomia

La Textil, cervesa artesana a dojo

Abre La Textil, una macro-cervecería artesana que produce todas sus cervezas

Fa poques setmanes, en mig d’una pandèmia sembla sense fí, ha obert a l‘Eixample una nova cerveseria que ofereix 18 classes diferents de cerveses artesanes, que es fan i s’amagatzemen allà mateix. Barcelona ja té llocs on beure bona cervesa artesana, el que crida l’atenció d’aquest emplaçament són les mides, un antic espai industrial, ben recuperat, era un magatzem de roba, i la inversió que ha suposat. El lloc és magnific amb 1100 m2 que acullen un restaurant, una cerveseria, una sala de concerts i la fàbrica. Cal fer una visita per admirar els diferents espais i probar tant els menús com la cervesa, però si en voleu més informació detallada la podeu consultar aquí.

Els primers dies tot era molt provisional, ells mateixos tastaven al públic, els horaris, etc. suposem que en la mesura del possible anirà agafant volada, i que la insistència dels seu promotor per obrir-la a Barcelona es veurà recompensada.