Autoria: Guillem Clua. Direcció: Josep Maria Mestres. Escenografia: Paco Azorín. Repartiment: Manel Barceló, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Roger Coma, Vicky Peña, Pere Ponce, Josep Maria Pou, Anna Sahun, Katrin Vankova, Anna Ycobalzeta. Teatre: Nacional
Un jutge i diputat del Parlament de Catalunya es jubila. La seva família organitza una missa i un sopar per celebrar aquesta data tant important. Durant aquesta nit, li passaran pel cap tot una sèrie de records de la seva vida que no ha estat tant pulcra i honrada com aparenta.
Estem davant d’una obra molt gran. La durada, el repartiment, l’escenografia, la història. Tot és molt gran. Fins hi tot, diria que és desmesurat. El jutge Samuel Gallart és un home de prestigi. Els records d’aquest homenot fan passar, sobre l’immens escenari , bona part dels darrers 80 anys de la nostra història.
Les reflexions històriques són molt encertades. Veiem com determinades famílies importants del país es van haver d’adaptar a la nova realitat del franquisme, per prosperar i així anar recuperant el control econòmic i social que, en part, havien perdut. Aquest control passarà de pares a fills i arribarà fins als nostres dies. Pel camí els protagonistes es troben amb moltes situacions del seu temps. Em pregunto, calia que sortissin tants temes diferents en una mateixa obra? Matrimonis de conveniència, homosexualitat, corrupció, problemes matrimonials, repressió sexual i, fins i tot, creences en ovnis… Tot aquest excés fa que no ens trobem, al meu entendre, davant d’una gran obra.
I és una llàstima perquè la direcció és molt bona, amb una escenografia espectacular, que potser abusa d’alguns efectes exagerats, com en el final del primer acte. Les actrius i actors també estan molt bé, fins i tot en Josep Maria Pou que a mi, personalment, m’havia decebut en la seva interpretació del capità Ahab de Moby Dick. Aquí està excel·lent i força temps callat. Des d’aquests silencis, s’incorpora molt bé, modulant d’una manera justa els matisos del seu personatge.
Malgrat els excessos abans esmentats, la denuncia social i política, amb nom i cognoms en algun cas, és molt interessant i molt actual. La recomano amb un entusiasme moderat.
No vull acabar aquest comentari sense destacar una cita que el director fa i que em va sembla molt ocurrent. Us deixo amb la imatge i espero que la identifiqueu durant la representació.
Gaudir la Cultura 
2 replies on “Justícia”
Una obra gran per a una gran pregunta
“Justícia ” ens pregunta en el pròleg: Quin és el moment precís? De tots els instants
que conformen una vida, quin moment triaríeu per començar a explicar-la?
Uf ! Per respondre això s’utilitzen l’anacronia, la simultaneïtat, l’escena retrospectiva i altres recursos, que qüestionen la nostra noció linial del temps i de l’espai. I tot això, amb un munt de temes: identitat, política, corrupció, sexe, llenguatge, família, entre altres. La interpretació és un recurs més i Pou silent no es menja al personatge. Tots els altres actors i totes les actrius fan dos personatges. I quins personatge! Tots podem viure diverses vides? La música i el ball donen el tot just. Us la recomano amb estusiasme “queer”.
“Si no som capaços d’unir la compassió a la justícia, acabem sent éssers inútilment severs i profundament injustos” (Papa Francesc, citat per Josep Maria Mestres, director de “Justícia”)
M'agradaLiked by 1 person
L’autor de la ressenya es pregunta: ” calia que sortissin tants temes diferents en una mateixa obra? Matrimonis de conveniència, homosexualitat, corrupció, problemes matrimonials, repressió sexual i, fins i tot, creences en ovnis” i conclou “tot aquest excés fa que no ens trobem, al meu entendre, davant d’una gran obra”
Doncs jo ho veig com el geni del creador que el porta a una aventura difícil, desmesurada.i gens freqüent. A més a més ben resolta, sinó com aguantes tres hores clavat a les incomodes butaques del TNC? Es clar que hi ha truco: uns excel·lents actors i una escenografia brillant. En resum, un bon vespre. A Un espectacle d’aquestes característiques cal fer-hi front dosificadament. El curs passat “Àngels d’Amèrica” (o era l’altre’?)
Visca els atrevits! i més si ho fan bé.
M'agradaM'agrada