
Descripció: Deia Montserrat Caballé que la veu és l’instrument més perfecte, complex i delicat que hi ha, i sabia del que parlava. Ell tenia una maquinària perfecta, com potser no n’hi ha hagut mai cap, però a més d’això i de molta tècnica, tenia el que el faria gran, la sensibilitat.
Comentaris: Aquesta pel·lícula ens parla també d’això. Coneixem l’home, l’artista immens, també el ciutadà, és aquest aspecte el que potser ens arriba més, per més desconegut. Per molt que l’hagis vist i escoltat, cada cop que desplega totes les seves virtuts, sol o acompanyat, la pell no resisteix revolucionar-se. El Nessun Dorma, no falla mai, provoca descàrregues.
Senzilla, lineal, previsible, però té una qualitat: és molt cinematogràfica, el llenguatge que utilitza el director seria el mateix que per fer una pel·lícula de ficció.