Categoria: Feminisme

Mileva Marić va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d’Albert Einstein. L’abast de les seves contribucions a l’obra d’Einstein és encara una qüestió controvertida. Havia desenvolupat investigacions sobre la teoria dels números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica.

La història de Mileva Marić (i la de la història de la ciència) es va agitar quan, a finals dels anys vuitanta, van sortir a la llum 43 cartes que ella i Einstein havien intercanviat al llarg de la seva relació. Els experts es van sorprendre en veure que, a les cartes, tant Albert com Mileva parlaven de “el nostre treball”, “el nostre article” o “el nostre punt de vista” quan feien referència a les investigacions que Einstein publicaria temps després. En una carta de 1901, el propi físic es va referir a “la nostra teoria del moviment relatiu” i, en una altra, Mileva deia a una amiga “fa poc hem acabat un treball que farà mundialment famós el meu marit”. Va ser llavors quan va esclatar el debat sobre la possible coautoria de Marić a l’obra d’Einstein.

19 de desembre de 1875, Titel, Sèrbia

4 d’agost de 1948, Zuric, Suïssa

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Lise Meitner fou una física austríaca d’origen jueu, nacionalitzada sueca. Estudià la radioactivitat i la física nuclear i tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear, juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. Lise Meitner, l’única dona que té un element a la taula periòdica en honor seu: el meitneri. A més, va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física a la Universitat de Viena, la primera de tot Alemanya a aconseguir el lloc de professora titular de física a la Universitat de Berlín i la primera investigadora a integrar l’Acadèmia Austríaca de Ciències.

7 de novembre de 1878, Viena, Àustria

27 d’octubre de 1968, Cambridge, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Helen Adams Keller fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. De petita coneix una peça fonamental a la seva vida: Anne Sullivan, una jove de 20 anys amb discapacitat visual que havia vist classes a l’Institut Perkins per a Cecs. El director d’aquesta entitat va sol·licitar a Anne per ser la instructora de la petita Helen.Els nens aprenen el llenguatge imitant les paraules que escolten i després, gràcies a converses coherents, comença a estimular-se la seva intel·ligència i així saben el veritable significat del que diuen. Per a un nen sord, el procés d’aprenentatge no podia funcionar de la mateixa manera, havia d’aprendre directament allò que significava cada paraula nova i el sentiment que aquesta produïa.

27 de juny de 1880, Tuscumbia, Alabama, Estats Units

1 de juny de 1968, Easton, Connecticut, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia, 2

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Filla de Lord Byron, visionària victoriana, gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix al funcionament del que avui es coneix com a algorisme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels números) per descriure, per mitjà d’un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de fer per calcular-los.

10 de desembre de 1815, Londres, Regne Unit

27 de novembre de 1852, Marylebone, Londres, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

El 1860 va fundar el primer programa oficial de formació d’infermeres, l’Escola Nightingale per Infermeres. La missió de l’escola era de preparar infermeres per treballar en hospitals, assistir els menys benestants, i ensenyar. Es pretenia que els estudiants tinguessin cura dels malalts al domicili, un enfocament que encara avui és avançat. L‘aportació més important, però, va ser el seu paper en la fundació de la moderna professió d’infermeria, i la seva obra constituí un exemple de compassió, dedicació a la cura del pacient i a l’administració hospitalària diligent i curosa.

2 de maig de 1820, Florència, Itàlia

13 d’agost de 1910, Mayfair, Londres

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Cirurgiana estatunidenca, cèlebre per ser l’única dona que ha rebut la Medalla d’Honor, la màxima condecoració militar del seu país. Destaca també per la seva militància activa dins el sufragisme i diversos moviments civils. Defensora de reformar el vestuari de les dones. Considerava que les cotilles eren dolentes per a la salud i els vestits voluminosos poc pràctics per moure’s i per a la revisió mèdica de la dona. Va ser empresonada diverses vegades per vestir com un home, cosa que reivindicava com una necessitat cap a la comoditat

26 de novembre de 1832, Oswego, Nova York, Estats Units

21 de febrer de 1919, Oswego, Nova York, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Va ser una dona culta, molt coneguda en els ambients literaris de l’època.

Va ser la primera espanyola corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Casada amb el filòsof polonès Vicente Lutoslawski. A la seva feina va destacar el perfil humà de les seves cròniques a Polònia i Rússia en què narrava el patiment de la població civil durant les guerres que va cobrir, a les quals s’afegia el valor literari. La seva activitat per tot Europa li va permetre viure esdeveniments com la lluita de les sufragistes a Anglaterra, el desenvolupament del sindicalisme, la formació del Partit Bolxevic a la Rússia tsarista, la Primera i la Segona Guerra Mundial a més de la persecució dels jueus pel règim nazi al gueto de Varsòvia. Va col·laborar en diaris com ABC, L’Època, El Liberal, L’Imparcial de Madrid; a la revista Galícia, a altres publicacions gallegues i a premsa internacional, com la Gazeta Polska i el New York Times.

30 de setembre de 1861, La Corunya

16 de gener de 1958, Poznan, Polònia

Enllaç

Bibliografia i Conferència

Va ser una ciclista italiana, la primera dona que va competir en carreres d’homes com la Volta a Llombardia 1917, 1918 o el Giro d’Itàlia de 1924. És una de les pioneres de la participació femenina a l’esport.

Es va especular que per fer callar les fortes crítiques desfermades, l’organització es va veure forçada a desqualificar-la, ja que en aquella època, no estava ben vist que una dona competís contra homes. De fet, els anys següents se li va prohibir la participació. Va entrar així a la història la que ha estat la primera i única dona a competir al costat dels homes en una de les tres grans proves mundials.

Després es va dedicar a organitzar carreres d’exhibició per diferents països d’Europa. El 1938 va establir un nou Rècord de L’Hora que no va ser superat fins al 1955. El seu llegat, fins avui, ha estat etern, ja que ha estat l’única dona que ha pogut participar al Giro d’Itàlia.

16 de març de 1891, Castelfranco Emilia, Itàlia

13 de setembre de 1959, Milà, Itàlia

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Ana María Gómez González, més coneguda pel seu pseudònim Maruja Mallo fou una pintora surrealista gallega. Fou considerada una musa de la Generació del 27, caracteritzada per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques, en la qual també s’hi afegeixen les artistes Soledad Martínez, Ángeles Santos i Remedios Varo. Molt apreciada la seva obra en vida i activa durants els anys 30 i la Segona República, el 1939 inicia l’exili cap a Argentina que duraria 25 anys. Sempre va ser una artista molt reconeguda internacionalment.

5 de gener de 1902, Viveiro, Lugo

6 de febrer de 1995, Madrid

Enllaç

Bibliografia i Filmografia