Josep Sauret

Exposició itinerant: “Españoles en el nacimiento de una nación”

Organitza: Instituto de Historia y Cultura Militar del Ministerio de Defensa

Una mirada crítica a l’exposició sobre la participació espanyola en la independència dels Estats Units

Amb motiu dels 250 anys de la Declaració d’Independència dels Estats Units, l’Instituto de Historia y Cultura Militar del Ministerio de Defensa ha preparat una exposició itinerant i, com a tal, temporal, dedicada a exaltar la participació espanyola en aquest esdeveniment. Pensem que aquesta iniciativa forma part de l’objectiu de reforçar el sentiment espanyol que el president Aznar va començar a reivindicar amb la gran bandera de la plaça de Colón de Madrid.

L’hem vista a Maó. És una exposició digna, però feta amb molt pocs mitjans. Com és de suposar, es tracta de ressaltar la participació espanyola en un fet que podríem considerar col·lateral dins la història espanyola. Ens ha interessat perquè tracta uns fets poc estudiats i força desconeguts. També perquè permet constatar una certa tergiversació de la història.

En efecte, Espanya no ajudava els exèrcits independentistes de les Tretze Colònies, ja que això anava contra els seus interessos a l’Amèrica Hispànica. El que feia era protegir les seves flotes, que navegaven entre Amèrica i la península. Això implicava enfrontar-se als anglesos i, en conseqüència, afavorir indirectament els nord-americans en la seva lluita contra l’enemic comú.

Per contextualitzar una mica, podem dir que de la Guerra dels Set Anys (1756-1763) tots els estats europeus en van sortir molt endeutats. Una de les mesures que els anglesos van adoptar per eixugar el dèficit va ser augmentar els impostos a les colònies. Aquest fou el detonant de la revolta de les Tretze Colònies americanes.

Espanya rebia la plata de les mines americanes mitjançant les flotes que sortien, fonamentalment, de Veracruz. Allí s’hi afegien les mercaderies que arribaven amb el galió de Manila, que havien travessat el continent americà per terra, i les que provenien dels altres virregnats —Perú, Cuba i Veneçuela. Aquestes flotes anaven protegides per la marina de guerra espanyola i, evidentment, era important dominar tot el golf de Mèxic per garantir-ne la seguretat.

A partir del segle XVI, Espanya va anar incorporant a la Corona grans territoris del que avui coneixem com els Estats Units. El sistema es basava en els presidis, fortaleses militars i nuclis de colonització units entre ells mitjançant camins que travessaven un territori molt poc poblat. Observem al mapa els territoris que depenien de la Corona a partir de la Nova Espanya, l’actual Mèxic.

L’exposició consta d’uns bons panells informatius que tracten diferents temes: des de l’ajuda econòmica fins a l’enviament d’armes, passant per l’acció militar de la Batalla de Pensacola (o Panzacola) (1781), que va permetre, indirectament, tallar el subministrament als britànics que lluitaven contra l’Exèrcit Continental (Continental Army) o independentista.

Bernardo de Gálvez Gallardo y Madrid, governador de Louisiana, que va conquerir la plaça de Pensacola als anglesos amb l’objectiu de recuperar la Florida, cedida el 1763 en el Tractat de París. Aquesta acció va impedir entre altres coses, que els anglesos subministressin el seu exèrcit pel riu Mississipí i contribuint a alleugerir la pressió sobre l’exèrcit de George Washington.

Hi trobem també els pobles natius i les seves aliances, tant a favor com en contra dels colonitzadors, d’acord amb els seus interessos. Així, una part dels creek, aliats dels anglesos,  practicaven l’esclavitud i perseguien els esclaus fugits. En canvi, els seminola, aliats de la Corona mantingueren una política molt més favorable a l’acollida d’esclaus fugits. Molts d’aquests fugitius, de vegades, s’integraven a l’exèrcit espanyol.

També hi apareixen els missioners, encarregats d’assistir espiritualment els pocs colons i de convertir les tribus indígenes al cristianisme.

Hi ha una petita secció dedicada a la importància de la dona als presidis. Com que els soldats eren pocs, les dones assumien moltes de les tasques que habitualment corresponien als homes: tenir cura dels cavalls, fer guàrdies o defensar el presidi amb les armes, si era necessari. També hi trobem la biografia d’algunes dones destacades.

Per resumir, és una exposició modesta, feta amb molt pocs mitjans, però clarament orientada a oferir una lectura molt favorable del paper d’Espanya en la guerra d’independència dels Estats Units. Malgrat aquest plantejament, té l’encert de donar a conèixer uns fets poc estudiats i força desconeguts sobre la presència espanyola als actuals Estats Units. Una visita interessant que permet descobrir aquest episodi històric, sempre que es faci amb esperit crític.

Més informació

Alberto Pellegrini: La Independència dels Estats Units d’Amèrica: una revolució poc coneguda? 5 de març de 2019, Ateneu Barcelonès. Tingué lloc aquesta conferència en el marc del cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” organitzat per la Comissió de Cultura de l’Ateneu Barcelonès. La podeu veure al Blog d’Història