Dirigida per Paul Thomas Anderson (setembre 2025). Drama polític, thriller d’acció, que persegueix a un grup de exrevolucionaris radicals dels anys 60.
Inspirada tant en les realitats pertorbadores dels EUA, del present com en idees revolucionàries i cícliques de temps passats, que ens invita a la reflexió envers la interminable lluita social, referent al tractament de migrats llatins i la lluita racial.
La primera escena ja ens diu de què tracta la pel·lícula – El conflicte del racisme i la immigració que a través d’un grup de resistència que intenta combatre les injustícies dels centres de detenció dels detinguts engabiats com si fossin animals empestats i perillosos – …
Amb escenes de violència, i seqüències d’acció emocionades, com la persecució en una pista enmig del desert.
La pel·lícula combina un cert humor de comèdia absurda, acció frenètica i comentaris polítics, sense oblidar que hi ha un drama social darrere.
Actuacions i interpretacions del tot potents, aplaudides per la seva solidesa i química a la pantalla, on cada un dels personatges amaga darrere seu un missatge, la història d’un drama social evident que en ple segle XXI continua creixent dia rere dia. Simbolitza un cicle interminable de conflictes, dificultats i resistències on la resolució d’un problema condueix immediatament a l’inici d’un altre.
La posada en escena, la narrativa i el ritme de la pel·lícula et mantenen en tensió entre una barreja satírica i uns tons mixtos. Passant de valors absolutament absurds amb fets totalment seriosos, en contrast entre diferents i radicals ideologies.
El personatge de Perfidia Beverly Hills (Teyana Taylor), lluitadora i autèntica líder d’aquest grup de resistència, tremendament agressiva, plena d’odi, forta i dedicada als ideals que suposadament representa. Una autèntica rebel que lluita per la revolució sense tenir en compte les conseqüències. Vol canviar el món, però és el món qui acaba canviant-la a ella. On gaudeix d’una petita venjança, rescatant immigrants d’un centre de detenció a Califòrnia, Perfidia humilia al coronel Steven Lockjaw (Sean Penn), que desenvolupa una fascinació sexual per ella, a canvi de portar a terme accions de repulsa o revolucionaries on a la vegada juga amb l’excitació que li provoca al despietat coronel i així exposar-lo i dominar-lo sexualment.
Però oblida l’autèntic poder del militar on més tard, aconseguirà que la relació que mantenen se li giri en contra.
En quedar embarassada els objectius que vol representar, se li escapen. D’ideals forts i violenta, es passa de la ratlla més d’una vegada.
No afronta el seu nou rol de mare. Arrestada per disparar i matar a un home de color acaba ignorant i abandonant la família.
Ha de continuar encara sent fidel als seus valors i complir la condemna sense obrir boca perquè la revolució continuï o demanar la protecció de “el seu coronel” i accedir al programa de protecció de testimonis. Finalment, accepta testificar per al govern i sotmetre’s a la voluntat del militar, per aconseguir la llibertat, que mai obtindrà, a canvi de delatar als seus companys.
El personatge que representa de forma tan obsessiva se li difumina i entra en una espiral de contradiccions.
Lockjaw, personatge terrorífic de pensaments i fets, militar paranoic, que abusa del seu poder i autoritat. Com a bon racista queda clar que a través del seu estatus abusa de tot ésser que considera de races inferiors. Odia als qui són diferents, als nadius americans, als emigrants, llatins, negres, afroamericans… Professa tenir-los fàstic, però la fascinació, l’atracció i el desig sexual envers Perfilia, l’altera… el “posa a cent”, aconseguint, finalment, sexualitzar-la i oprimir-la.
Per poder entrar en el grup supremacista, igual o més radical que el Ku Klux Klan, de membres obsessionats per la “puresa de la raça”, ha de corregir l’error del passat (el fet d’haver mantingut relacions amb una negra), i ha de trobar a Bob i Willa.
Bob Ferguson (DiCaprio)
Un idealista polític, revolucionari i pare solter, que va abandonar l’activisme radical dels anys 60, atrapat actualment en una semi-depressió, l’alcohol i el món de la marihuana.
Setze anys després, s’enfronta a una crisi quan el corrupte i venjatiu militar Lockjaw segresta a la seva filla Willa, i es veu obligat a iniciar una cursa intensa i caòtica per rescatar-la.
Ha de tornar a l’acció per enfrontar-se de nou a vells enemics en un ambient carregat de tensió política, racisme i violència militar.
Bob no és un veritable activista revolucionari, sinó més aviat algú que actua en favor dels seus éssers estimats. Primer per a Perfidia, i després per a Willa.
El paper de Benicio del Toro: completament desfermat, encarna una figura calmada, estable i sabia que ajuda a Bob en la seva missió de rescat, aportant-li orientació estratègica.
Chase Infiniti Payne: en el paper de Willa, filla de Perfidia, és el centre emocional de la trama.
Tot i durar més de dues hores i mitja, m’ha passat volant i la puc puntuar amb un notable.
Guardonada amb sis Oscars: Millor pel·lícula, direcció, guió adaptat, muntatge, direcció de càsting i millor actor secundari per Sean Penn.
Als trumpistes no els agradarà en absolut.
És un cop a la política que fa referència al tractament de migrants per part del govern Trump i dels poders fàctics que l’acompanyen.
És una dura crítica al tema racial, amb escenes, que les veiem en directe, i que succeeixen en qualsevol estat actual dels EUA i que no són de ficció, ni de cap plató de Hollywood.
Part de la documentació consultada a “megustaelcine.com: Sebastian Zavala Kahn”.
Gaudir la Cultura 