Categoria: Feminisme

Ana María Gómez González, més coneguda pel seu pseudònim Maruja Mallo fou una pintora surrealista gallega. Fou considerada una musa de la Generació del 27, caracteritzada per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques, en la qual també s’hi afegeixen les artistes Soledad Martínez, Ángeles Santos i Remedios Varo. Molt apreciada la seva obra en vida i activa durants els anys 30 i la Segona República, el 1939 inicia l’exili cap a Argentina que duraria 25 anys. Sempre va ser una artista molt reconeguda internacionalment.

5 de gener de 1902, Viveiro, Lugo

6 de febrer de 1995, Madrid

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Antonia Louisa Brico va ser una pianista i directora d’orquestra neerlandesa de renom, pionera el món de la música. Exemple per a molts de superació i persevera.nça, va ser la primera dona a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Pel món de música era un autèntic escàndol que els homes toquessin sota la batuta i la mà d’una dona. La mateixa Eleanor Roosevelt va animar la seva proposta de crear una orquestra únicament de dones, com una manera de reivindicar els drets de poder participar en tots els aspectes de la música.

26 de juny de 1902, Rotterdam, Països Baixos

3 d’agost de 1989, Denver, Colorado, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Amparo Poch y Gascón fou una metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa. Durant la Guerra civil espanyola, la ministra de Sanitat Frederica Montseny la nomenà Directora d’Assistència Social i, des d’aquest càrrec, va organitzar a Barcelona l’acolliment de nens refugiats en Granges-Escola amb un pla pedagògic elaborat per ella. El 1937 fou nomenada novament directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona.El 1939 s’exilià a França i s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir l’Hospital Varsòvia. Allí va curar nombrosos guerrillers espanyols procedents dels camps de concentració

15 d’octubre de 1902, Saragossa

15 d’abril de 1968, Tolosa, França

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Va ser una militar nord-americana, amb grau d’almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació.

Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

9 de desembre de 1906, Nova York, Nova York, Estats Units

1 de gener de 1992, Comtat d’Arlington, Virgínia, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Irena Stanisława Sendler, coneguda com “l’àngel del Gueto de Varsòvia”, va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants va ajudar i salvar centenars d’infants jueus amb risc de la seva pròpia vida. Quan va ser gran, se li va concedir l’Ordre de l’Àliga Blanca, l’honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.

15 de febrer de 1910, Varsòvia, Polònia

12 de maig de 2008, Varsòvia, Polònia

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Hedy Lamarr nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. de Mille.

Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d’un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l’enemic de l’atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942. La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan es va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits, els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi).

9 de novembre de 1914, Viena, Àustria

19 de gener de 2000, Casselberry, Florida, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Katherine Coleman Goble Johnson fou una física, científica espacial i matemàtica estatunidenca que va contribuir a l’aeronàutica dels Estats Units i als programes espacials amb l’aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA. Va calcular la trajectòria del vol espacial d’Alan Shepard, el primer nord-americà a viatjar a l’espai, el 1959. També va calcular la finestra de llançament del Projecte Mercury de 1961. El 1962, quan la NASA va començar a utilitzar ordinadors per calcular l’òrbita de John Glenn al voltant de la Terra, va ser assignada per a verificar-ne els resultats. Més tard Johnson va treballar directament amb computadores digitals. La seva capacitat i reputació per l’exactitud dels seus càlculs van ajudar a establir confiança amb la nova tecnologia. Va calcular la trajectòria de vol de l’Apol·lo 11 cap a la Lluna. Durant l’allunatge, Johnson es trobava reunida a les muntanyes Pocono juntament amb un petit grup davant d’una petita pantalla de televisor observant els primers passos en la Lluna. El 1970, Johnson va treballar en la missió del Apol·lo 13. Una vegada que la missió va ser avortada, el treball de Johnson en implementar procediments i cartes de navegació de suport va ajudar que la tripulació pogués tornar fora de perill a la Terra quatre dies més tard.

26 d’agost de 1918, White Sulphur Springs, Virgínia de l’Oest, Estats Units

24 de febrer de 2020, Newport News, Virgínia, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Activista, filòsofa, escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil. És considerada una de les precursores de la literatura i filosofia feminista amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), on argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l’educació.

Wollstonecraft va viure una vida breu, tumultuosa, poc convencional. A més a més, va ser la mare de Mary Shelley; futura autora de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern i pionera del gènere literari de la ciència-ficció.

27 d’abril de 1759, Spitalfields

10 de setembre de 1797, Somers Town, Londres

Enllaç

Bibliografia