Pierre Lemaitre: la trilogia d’entreguerres



Que no és el mateix que l´ofici d´escriptor. Aqui va de tenir ofici. De saber explicar les coses de determinada manera, amb una intenció i tècnica elaborades, molt premeditades que assegurin l’efecte desitjat. I és possible que això es pugui aconseguir a partir de conrear diferents gèneres, i d’un talent innegable. Crec que aquest és el cas.
Pierre Lemaitre va tardar a escriure, ho va començar a fer ja de gran. Això pot no voler dir res, o pot indicar una necessitat de rigor i d’experiència. Ambdues qualitats s’uneixen per escriure tant novela negra com novela “històrica”, perquè el que ha fet amb la trilogia (Els fills del desastre) és explicar la història de la reiteració humana. I ho fa amb tècniques similars, la qual cosa el permet allunyar-se dels estereotips del gènere que conrei. Ras i curt, escriu sobre els errors i les mancances de la societat desenvolupada, sobre el fracàs del sistema. Sense estalviar-nos una mirada punyent, sense concessions.
Els tres llibres, sobre els quals no vull desvelar la línia argumental, tot i que s´han explicat arreu, formen una novel·la èpica sobre les grandeses i les misèries d’una societat aixafada pels esdeveniments d’una Història, els ressons de la qual encara avui ens interpel.len.
Com a escriptor de la sèrie protagonitzada per l’inspector Camille Verhoeven, molts dels entesos en diuen, com a resum, que ha estat una alternativa o la més important competidora a les sèries nòrdiques. El que està clar és que es tracta d’un enfocament més des del quotidià, la qual cosa ens posa en alerta permanent.
Un d’aquells casos que no fa falta el bombardeig editorial i mediàtic. El boca orella fa la seva feina, i alguns crítics, dels que saben gaudir, també. No en va el mateix Lemaitre diu que la La literatura no fa més que posar un mirall davant la nostra pobra humanitat.
Documents addicionals
Incorporo entrevistes, de La Vanguardia i de El Cultural i del programa de RTVE “Página dos” amb motiu de l´obtenció del Premi Goncourt.
Sèrie de Netflix Recursos inhumanos de la novela del mateix nom
Pel.lícula Nos vemos allá arriba de la primera novela de la trilogia del mateix títol, a Filmin
7 replies on “Un escriptor d’ofici”
He llegit el primer títol de la trilogia i realment és molt bo. Ahir precisament vaig veure el primer capítol de la sèrie “Recursos inhumanos” amb l’exfutbolista Eric Cantona de protagonista. La cosa promet de moment
M'agradaM'agrada
La resta de la trilogia també ho són. I la sèrie et deixarà garratibat, el Cantona i la trama
M'agradaM'agrada
He llegit els dos primers, i en van agradar força. En falta el tercer, ignorava que fos una trilogia. Referent a la pel.lícula del Cantona, no tenia ni idea, ni de la pel.lícula ni que el futbolista, que no era sant de la meva devoció, fos actor….. però segons els vostres comentaris de la sèrie, dieu que val molt la pena i que en deixarà bocabadat…. Faré un esforç i la miraré….. Soc un tros de quòniam !!!!….
Se m’està acumulant la feina, en la part de lectura, tinc una llarga llista d’espera…. no dong l’abast.
Que tal és la pel.lícula del primer llibre – “Nos vemos allá arriba” ??.
M'agradaM'agrada
A mi em va sobtar una mica tal com està plantejada. Te un aire com del Kusturica o d’Amélie. Millor el llibre. En canvi, la sèrie, jo no he llegit el llibre, em va impactar per fins on arriba. I no puc dir res més.
M'agradaM'agrada
La serie “Recursos inhumanos”, amb l’interpretació d’Enric Cantona… molt recomanable, i sentimentalment molt dura…. retrat d’una societat malauradament molt malalta.
M'agradaM'agrada
Sí, és duríssima, i té un no se què de premonició
M'agradaM'agrada
La sèrie “Recursos inhumanos” va ser una grata sorpresa trobada totalment per casualitat… M’apunto la trilogia, gràcies!!!
M'agradaM'agrada