Art Romànic de bat a bat (I)

Principat d’Andorra  

Petit resum de la seva història. Segons la llegenda popular, fou Carlemany qui fundà Andorra l’any 805.

A mitjans del S.IX  ja es cita les parròquies d’Andorra com a dominis dels Comtes d’Urgell. En l’època medieval van aparèixer diverses fortaleses, torres i esglésies que marcaven territori i permetien controlar els accessos. Augmenta el poder dels bisbes d’Urgell en ple S. XII i lluites amb els comtes de Foix. Aquestes lluites, a finals del S.XIII, es van resoldre amb un document que on s’establien les bases per compartir la sobirania del territori, donen l’origen al Principat d’Andorra.

El pacte dels Pariatges (acord entre una senyoria laica i una senyoria eclesiàstica – règim de sobirania compartida) entre el bisbe d’Urgell, Pere D’Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III de França l’any 1278. Aquesta decisió tan salomònica, responia a una urgència davant un estat creixent d’agitació davant una immediata acció militar del comte de Foix contra el bisbe d’Urgell. Finalment s’aconseguí un règim que aleshores era molt comú (com a la veïna Llenguadoc), el pariatge.

L’any 1419, es crea el Consell de la Terra, com a primera forma parlamentària i l’any 1702 el Consell General. L’any 1981, es crea el Consell Executiu i s’inicia el camí cap a la primera Constitució d’Andorra, convertint-se el Principat en un estat independent de dret, democràtic i social. El text definitiu se signa el 14 de  març de 1993 i el 28 de juliol s’integra dins l’ONU, aconseguint el reconeixement internacional.

El romànic és l’art per excel·lència d’Andorra, a més és el percentatge més important del seu patrimoni cultural, condicionant la seva posterior història, i fidel reflex del seu passat, on els artistes d’aquestes terres van saber fusionar aquest art universal amb el seu entorn natural i particular en una sola peça. Totes les seves esglésies, típiques del preromànic i el romànic andorrà, ens sorprendran per les seves reduïdes dimensions,  senzillesa i sobrietat, sense escultures monumentals, però riques en pintures i murals. De construccions d’una sola nau, amb un absis, una sola entrada i campanars d’espadanyes, mantenint l’essència que s’inicià entre els S. XI i XII. Aquestes torres o campanars, són de vital importància perquè varen ser utilitzats com a mitjà de comunicació entre pobles, fent servir les seves campanes o senyals  de llums, fins i tot com a elements de defensa. Els seus interiors tenen una rica gamma de pintures, destinades a ornamentar i guarnir l’altar i satisfer la devoció religiosa.

Primera part

Esglésies emblemàtiques d’ Andorra

SANTUARI DE MERITXELL

SANTUARI DE CANÒLICH

SANT JOAN DE CASELLES

SANT ESTEVE D’ANDORRA LA VELLA

SANTUARI DE MERITXELL

Recull la història de la devoció del poble andorrà a la seva Patrona. El papa Francesc concedi l’any 2014, la distinció de Basílica Menor. És situat a la parròquia de Canillo.

Sobre l’origen del nom hi ha diverses hipòtesis:

1. Prové del terme “mereig”, apòcope de migdia
2. L’arrel llatina migdia prové de “meridianus”
3. El terme “mereig”, en el camp agrari, es refereix a les pastures que es trobaven al vessant solana de la muntanya. El Santuari es troba en aquesta orientació “sol de migdia”.
4.  Derivat del protobasc, fusió de Mari i Etxea, “casa de Mari”, deessa de la mitologia precristiana basca.

El santuari vell, capella dedicada a Santa Maria. Edifici, originàriament romànic aixecat durant la segona meitat del S. XII, fou reformat per complet durant el S. XVII, durant l’època barroca.

La primera vegada que trobem documentat el lloc de Meritxell data del 8 de gener de 1176, tres-cents vuitanta caps de casa de la Vall d’Andorra firmaren una concòrdia amb els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell. Aquest és el primer testimoni escrit, conegut, on apareixen els noms de Meritxell i de Molleres.

La manca de documentació escrita més antiga, no exclou l’existència d’aquest lloc habitat per una petita comunitat, formada pels petits nuclis de Meritxell i Molleres, que es troben al costat del camí ral d’Encamp a Canillo, passades les gorges de la Bor. La petita església s’aixecava sobre una roca per sobre del Valira d’Orient, sota del camí ral guanyant altura es dirigeix cap a Prats, on es troba l’església de Sant Miquel de Prats. En el transcurs del camí ral ens creuarem dos petits oratoris i la Creu de Meritxell o de Carlemany, des d’on es pot gaudir d’esplèndides vistes de la vall, i de l’imponent tallant del Roc de Quer que presideix el poble de Canillo.

Vers l’any 1658 es va fe la nova església barroca, que en gran part correspon a l’actual. En el S.XIX es construeix el cambril i es decora l’interior amb pintures murals.

Seguia la mateixa tendència humil de les construccions d’aquest estil. Constava d’una sola nau de planta rectangular, campanar d’espadanya, coberta de dues aigües, coronada a llevant per un absis semicircular i porxo adossat al mur sud. Actualment podem veure el seu mur oest i els fonaments de l’absis, integrats a l’edifici barroc.

Incendiada l’any 1972, – es va destruir amb tot el que contenia: imatges, retaules, altars i la major part dels objectes de culte. Es conserven només la reixa de l’altar  i les ruïnes dels murs, – després de la Diada Nacional del 8 de setembre i rehabilitada l’any 1994.

Ha estat condicionada com a sala d’exposicions, que realitza un recorregut per la història i culta sobra la patrona i espai de record, on s’exhibeix de manera permanent la mostra “Meritxell Memòria”.

La talla original de la Verge del S. XII va desaparèixer amb l’incendi. La imatge actual és una reproducció, però amb els mateixos trets que la talla medieval.

El santuari nou, inaugurat l’any 1976, a partir d’una nau de creu grega, amb àbsis de planta quadrada coberta amb volta de canó, que sintetitza l’obra de l’home i el paisatge que l’envolta. El mateix Bofill va dir: “ es una recreació del romànic”.

Al seu interior la reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell, està acompanyada pels set sants patrons de les set parròquies:

Sant Serni de Canillo

Santa Eulàlia d’Encamp

Sant Corneli d’Ordino

Sant Iscle de la Massana

Sant Esteve d’Andorra la Vella

Sant Julià de Sant Julià de Lòria i

Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.

La inspiració romànica la trobem en el claustre, adossat al costat sud. Al costat nord es troba el pati amb reminiscències islàmiques. La torre del campanar de grans dimensions, va ser inspirada en el romànic català. La llum envaeix la sala principal, completament diàfana, pràcticament sense parets i amb portes de vidre. Compta amb estructura de pedra de pissarra del país amb arcs i finestres blanques. Les torres resten sense acabar, i volen mantenir presents les restes romàniques del santuari anterior. Es troba ubicat en una  zona de pau, naturalesa i vistes desbordants.

L’obra també s’inspira en estils artístics del renaixement italià, i jocs de figures geomètriques, que combinant el color blanc i negre.

El nou Santuari es recolza en tres pilars: fe, identitat i cultura, que han de sostenir el conjunt arquitectònic que intenta integrar.se en la natura, creant un gran impacte visual al visitant.

Els dos edificis, completament integrats a la muntanya i a la naturalesa, han estat declarats béns d’interès cultural.

El Santuari forma part de la ruta Mariana, juntament amb El Pilar (Saragossa), Torreciutat (Osca), Lourdes (França), Montserrat (Barcelona) i el propi Santuari de Meritxell.

No va ser fins al 24 d’octubre de 1873 el Consell General, consigna i declara oficialment, que Nostra Senyora de Meritxell, sigui considerada patrona de les Valls d’Andorra, per la seva especial protecció des de temps immemorial en situacions difícils – enfront guerres Napoleòniques, Carlines o davant perills d’aiguats, epidèmies o altres desastres.

El 23 d’agost de 1913 es pordueix la declaració canònica del Patronat de la Mare de Déu i el 8 de setembre de 1921, la coronació de la Verge com a patrona d’Andorra.

Obert tots els dies del any, compta amb visites guiades gratuïtes de maig a octubre, prèvia consulta d’horaris.

SANTUARI DE CANÒLICH

Santuari edificat on un pastor de Bixessarri es va trobar la talla romànica de la Verge de Canòlich el any 1223, catalogada com a bé d’interès Cultural d’Andorra.

Situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria a 1635 metres, i de difícil accés, l’entorn natural on es troba ubicada aquesta ermita és un dels detalls que més et seduiran.

L’etimologia del topònim, no està del tot aclarida i, a hores d’ara, no s’ha trobat l’origen del seu nom.

No es conserva cap estructura de l’antiga església romànica on ara s’aixeca l’actual santuari que data del S. XVII i que fou totalment reformat a principis del S.XX.

Consta d’una nau rectangular, campanar d’espadanya, volta de canyó i un gran arc amb retaule barroc dedicat a la Verge Maria, del S. XVIII. La imatge original de la Verge del S.XII, va ser coronada el 1999 pel Vaticà, en commemoració dels 775 anys de la seva trobada (1223-1998), i s’ubica a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, com a patrona.

El darrer dissabte de maig els habitants de la zona celebren la coneguda Trobada de Canòlich, aplec i esdeveniment religiós, per viure de prop l’espiritualitat i veneració a la imatge, potenciant la generositat i la devoció que els fidels mostrant pujant a peu des de Bixessarri.

Davant del pont romànic d’Aixovall hi ha un petit oratori, a l’esquerra del Valira, on els vianants dirigien la mirada cap al santuari per purificar-se, sent l’únic punt des d’on és visible el santuari.

Durant segles es va considerar una gran mostra de devoció que els fidels i pelegrins pugessin a peu fins dalt de la muntanya per participar en els actes religiosos del santuari.

Al S. XVIII, era un dels tres principals santuaris de les Valls, juntament amb el santuari de Meritxell i el de Sant Antoni de la Grella (a la Massana).

Es pot visitar, amb guia, des de mitjans de Juliol a mitjans de setembre, fen reserva a l’oficina de turisme de Sant Julià.

SANT JOAN DE CASELLES

Església romànica del S. XI i XII, situada a la parròquia de Canillo i on es conserven documents de l’any 1162 i 1176. És la mostra perfecte de l’estil arquitectònic romànic Andorrà.

Consta d’una nau rectangular alta, senzilla, sostre de fusta, amb i absis semicircular. La torre del campanar és de planta quadrada de tres nivells de finestres, les dues superiors d’estil llombard geminades. Actualment es comunica interiorment amb la nau. En origen eren cossos independents, cas únic al Principat. La porta d’accés està al costat nord, degut a que al costat sud, on normalment estan orientades les portes, hi ha un precipici molt pronunciat sobre el Valira d’Orient. El porxo original és el que protegeix la porta nord. El segon porxo, situat a l’oest, als peus del temple, va ser construït segles després. Tots dos són de bigues de fusta i sostre de pissarra del país.

A l’interior trobem la imatge d’estuc de grans dimensions del Crist en Majestat, un mural de pintures amb escenes del Calvari, del S. XII, i un retaule gòtic del S. XVI, – 1527 – darrere la reixa de ferro de l’altar, i que destaca per la seva gran qualitat artística, feta amb foc i martell, explica la vida de Sant Joan, el patró de l’església amb influències dels estils renaixentistes italià i alemany.

Juntament amb els temples de Santa Coloma i La Cortinada, és una de les tres joies del romànic Andorrà, sobretot per la seva originalitat i autenticitat.

La sagrera que rodejava el temple, va anar desapareixen a mesura que s’ampliava la carretera nacional. Es conserven fotografies antigues, on es pot apreciar el espai de terra protegit que envoltava aquesta església.

En època feudal la sagrera es considerava territori sagrat, on els nobles, en molts casos, aplicant la violència, volien sotmetre les terres a vassallatge.

SANT ESTEVE D’ANDORRA LA VELLA

Està al bell mig del nucli històric de la capital d’Andorra, en la plaça dels Prínceps de Benlloch i a primera línea del carrer més comercial en el seu tram més alt. Es pot aprofitar la visita per passejar als voltans de l’església, i descobrir el centre històric, d’Andorra la Vella, amb els seus tradicionals i singulars edificis de granit.  Fou originàriament romànica del S. XI – XII, ampliada , modificada i reconstruïda el 1940, per el famós arquitecte català Josep Puig i Cadafalch en ple S.XX, i declarada bé d’interès cultural. Conserva l’original absis semicircular romànic del S.XIII, amb bandes llombardes, el més gran d’Andorra. També dues finestres de doble esqueixada i coberta de quart d’esfera feta de pedra tosca i el campanar de planta quadrada amb torre de tres pisos.

A l’interior es conserven dos retaules barrocs amb molt bona qualitat. Les pintures murals romàniques de l’absis i del presbiteri, del S.XIII, es conserven al MNAC. Cal ressaltar també la biga policromada romànica que travessa l’absis de banda a banda i que devia sostenir un baldaquí malauradament desaparegut així com el magnífic “quadre de les ànimes” del S.XVIII

Hi ha visites guiades durant els mesos d’estiu, concertar-les a l’oficina de turisme.

Esglésies romàniques que s’han pogut visitar amb guia, gratuïtament, aquest estiu:

SANT ROMÀ DE LES BONS

SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS

SANT SERNÍ DE NAGOL

SANTA COLOMA

SANT MARTÍ DE LA CORTINADA

SANT CLIMENT DE PAL