Títol: Sàpiens. El naixement de la humanitat. Una història gràfica
Autor i creador: Yuval Noah Harari
Adaptació i coautor: David Vanderneulen
Adaptació i il·lustració: Daniel Casanave
Traducció al català: Imma Estany Morros
Editorial: Edicions 62. Col·lecció: Llibres a l’Abast
Nombre de pàgines: 248
Ressenya
He de confessar que soc un fanlector de Yuval Noah Harari i que he llegit i debatut la seva trilogia, Sàpiens, Homo Deus i 21 lliçons per al segle XXI en diverses tertúlies d’Amics de la Història, a l’Ateneu Barcelonès. Aquí (Sàpiens), aquí (Homo Deus) i també aquí (21 lliçons per al segle XXI) en podeu tafanejar alguna cosa. També vull deixar clar, que en el cas que ens ocupa, és tant important el que diu, com com ho diu, o potser més. Harari ha aconseguit sintetitzar la gran complexitat de la humanitat, la seva gènesi i algunes pautes de futur en aquests tres llibres.
Un exemple d’aquesta síntesi, són les frases graons de la contraportada de Sàpiens. Una breu història de la humanitat, per a mi, sens dubte, el més impactant i reeixit de tots tres. Cada frase podria ser un graó de la nostra humanitat: El foc ens va fer perillosos. La xafarderia ens va ajudar a cooperar. L’agricultura va despertar la nostra avidesa. La mitologia va instaurar la llei i l’ordre. Els diners van suposar alguna cosa en la qual tothom podia confiar. Les contradiccions van crear la cultura. La ciència ens va fer els amos de la creació. Però res d’això ens ha fet feliços.
Una història gràfica
Ara, Harari ens presenta en un nou format d’història gràfica Sàpiens. El naixement de la humanitat, ni més ni menys que un còmic, una historieta, un tebeo. Aquest primer lliurament de gairebé 250 pàgines tracta només la primera part, de les quatre que té el llibre Sàpiens: la revolució cognitiva (les primeres 115 pàgines del llibre). No és per tant, una història gràfica de la humanitat, sinó només del seu naixement.

Per explicar-nos aquest naixement, utilitza diversos conductors, a més d’ell mateix, Yuval Harari, la seva neboda Zoe i d’altres personatges per a cadascun dels quatre capítols, on sobresurt un guia conductor que interactua amb els protagonistes. En el primer capítol, Rebels de la Sabana, és la professora Saraswati qui acompanya Zoé i Yuval (Harari) en la seva exploració dels temps més remots de la nostra espècie, quan era una més entre moltes altres.

Al segon capítol, Senyors de la Ficció, la figura clau és la Doctora Ficció, una dona vestida com Superman, amb la F de ficció brodada en el seu vestit elàstic. Encarna el poder de les ficcions entre els humans a partir de la revolució cognitiva (fa uns 70.000 anys). Després, al tercer capítol, Sexe, mentides i pintures rupestres, la descripció de la vida i les creences dels caçadors-recol·lectors es fa amb l’ajuda de l’arqueòleg, el pare Klüg.
I en el darrer capítol, Assassins en sèrie intercontinentals és un thriller centrat en un altre personatge singular: la detectiu López, una jove policia entossudida a provar davant dels tribunals els crims de l’espècie humana.

La gran virtut d’Harari, sintetitzar la complexitat, és potser també el seu punt feble. Per a mi, sens dubte, la idea central és la creació de La Ficció, presentada com l’única diferència fonamental entre els humans i els altres animals. Aquí acaba la natura i comença la cultura. Per ficció, Harari entén un mite, un relat, una creença immaterials que impulsen a centenars, milers o fins i tot milions d’individus a cooperar o col·laborar en projectes a gran escala com una religió, una nació, un estat, un club de futbol o una multinacional. També serien ficcions, per Harari, les lleis, la política i fins i tot els drets humans. Només la ciència se salva de la crema, glorificada i immune a la fantasia: la ciència estudia la realitat; la cultura produeix ficcions. Aquí, aquest eixamplament de la Ficció, pot ser excessiu?
Com diu l’historiador Carlos Martínez Shaw “Es imposible que nadie esté completamente de acuerdo con todas las afirmaciones de este libro aparte del propio autor”, però tot i així, les tesis d’Harari, també en aquest nou format d’història gràfica, són extremadament originals, provocatives, lúcides i conviden a la reflexió. Per posar alguns exemples.
Un joc de cartes dels humans li serveix per il·lustrar la gran família dels homínids. Cada carta és una espècie diferent que inclou: el nom científic, el sobrenom, la localització, la pervivència, la particularitat, els punts forts i els punts febles. (pàg. 15)

L’escala evolutiva tradicional, sense contacte, dels éssers humans, contrasta amb una altra imatge que mostra que hi ha hagut més d’una espècie humana al mateix temps (pàg. 25)

O el trhiller sobre del caçadors-recol·lectors que no saps fins al final si són els precursors de l’ecologisme o els culpables de la mort de centenars d’espècies (pàg. 193).
En resum, si Sàpiens us va agradar o entusiasmar, aquesta primera història gràfica no us decebrà. Si encara no l’heu llegit, esteu de sort, ara podeu llegir el llibre i també aquesta historieta. Per cert, mentre preparava aquesta ressenya, ha sortit a la venda el segon volum de Sàpiens. Els pilars de la Civilització. Una història gràfica 2.

Més informació sobre altres llibres d’Harari
La larga vida de los ‘Homo sapiens’ per Carlos Martínez Shaw, a El País, 18-09-2014
El animal desbordante per Manuel Arias Maldonado, a Revista de Libros, 27-01-2015