A cavall del Born i la Ribera – de la Ribera i el Born

Iniciem la ruta a la plaça de l’Àngel, per dirijir.nos al carrer Baixada de la Llibretaria, antiga via romana on hi havia la “Porta Principale Sinestra”; travessant a dreta i esquerra les antigues muralles de la ciutat. Ens situem al Mont Tàber, part de l’antic nucli de la ciutat. En aquest espai hi havia una de les quatre portes de la ciutat. D’aquesta sortia la Via Augusta, que anava a parar a les poblacions del Vallès i del Maresme.

El 10 de març de 1908 “Alfonso XIII”, i el llavors president Antonio Maura varen iniciar les obres d’obertura de la Via Laietana. L’objectiu d’aquesta reforma va ser unir el mar i la muntanya i que l’Eixample arribes al mar. Molta gent, inclòs Gaudí, van protestar per aquest projecte.

Fa més de cent anys, el rei agafa un mall i amb un lleu cop de maluc, tira part d’una paret del núm. 77 del carrer Ample. Iniciant les obres de construcció – el nom li ve dels laietans, poblat ibèric anterior als romans que es va assentar a prop de Barcelona -, dividint en dos el barri antic de la Ciutat. Es van enderrocar 2.199 habitatges, diversos palaus medievals, van desaparèixer 85 carrers i un total de 10.000 veïns, se’n van veure afectats, sense res a canvi. A més es va unir el carrer de la Princesa amb el carrer Ferran, per tenir una “via militar”, recta i directa, des de Montjuïc a la Ciutadella.

Via Laietana 1910

Al carrer Princesa i carrers circumdants, podem trobar edificis singulars; plaques de carrers originals, amb senyals de direcció, d’entrada i sortida de carros i carruatges; carrers en voltes, edificis amb balcons sobresortits d’amunt del carrer per guanyar espai. Com el carrer de Voltes de Coromines (1850).

En el núm. 7 del carrer Princesa, hi ha la botiga Arquinesia, que originalment era una barreteria (1900-1920), després va ser una camiseria i actualment és una botiga de perfums naturals. Manté el mobiliari original fet d’una sola peça, des de fa cent vint anys. A l’interior d’una de les portes de fusta d’un armari, hi ha uns anuncis, de fa noranta anys, de com la gent s’oferia per a treballar.

En el núm. 11, El Rei de la Màgia, fundada l’any 1881. És la botiga de màgia més antiga del món, i té una placa al carrer.

Carrer dels Cotoners, on hi havia comerciants que exposaven els seus productes a la planta baixa i tenien l’habitatge en dalt de la botiga. Avui podem veure els artesans treballant en aquests espais.

Les “carasses”, evidencien un dels temes controvertits de la ciutat catalana. La vinculació històrica amb la prostitució, conegudes com a “casa de barrets”, es varen instal.lar a la ciutat durant la guerra dels Segadors 1640.

Són figures de pedra que representant el cap d’un dimoni o sàtirs, fèmines, meduses, o rostres pecaminosos. Són elements arquitectònics que destaquen a les cantonades dels edificis on hi havia els “bordells” del S. XVII, com les del carrer Vigatans i carrer dels Mirallers.

Carrer Barra de Ferro – tancaven el carrer amb una barra de ferro, que va costar, el 22 /9/1688, 32 lliures i 12 sous.

En el núm. 5, el MEAM – Museu Europeu d’Art Modern – és el primer museu dedicat exclusivament a l’exposició i promoció d’art figuratiu contemporània – Palau Gomis del S. XVIII.

Carrer Banys Vells: en el núm. 2 restaurant La Habana Vieja, en el núm. 4, botiga d’art africà, amb un dipòsit d’oli, que es pot veure a través del vidre que hi ha a terra. En el carrer Grunyí moltes portes del S. XIX.

En el carrer Basea, es pot apreciar com va quedar de trinxat el carrer per l’obertura de la Via Laietana.

Núm. 13 del carrer Mirallers, placa on va néixer Francesc Pi i Margall. Segon president del govern de la Primera República Espanyola.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margall

Arribem a la basílica de Santa Maria del Mar, d’estil gòtic català pur, coneguda per la “Catedral de la Ribera” o la “Catedral del Mar”. La construcció va començar el 25 de març de 1329 i finalitzar l’any 1383, a càrrec dels descarregadors del moll anomenats “bastaixos”.

Durant el juliol del 36 – guerra civil – l’interior va ser destruïda i cremada totalment.

Mereix una visita a part

Carrer Sombrerers, 23: Botiga “casa Gispert” (casa emblemàtica que projecte la seva llum a les parets de la imponent basílica de la Catedral del Mar, on venen tota mena de productes colonials: cafè, cacau, safrà, i una amalgama de fruits secs torrats amb llenya. Activitat que han mantingut fins al dia d’avui. Molt amablement ens han deixat visitar, i que inclou la joia de la corona: un forn de l’any 1851, data de la fundació de la botiga i amb un taulell d’una sola peça de fusta de noguera; en un ambient de quietud i tranquil.litat que contrasta, amb el bullici de la Via Laietana.

No va parar la seva activitat ni durant la malaurada guerra civil….. Això sí, durant la pandèmia van tancar una setmana.

Sortim per la rere botiga al carrer St. Antoni dels Sombrerers, davant el Rte. Zafra. Ens dirigim al carrer de Montcada, i observem els detalls de sota els balcons, i fer al final de la ruta visita al Xampanyet.

Carrer de les Mosques – el carrer més estret de Barcelona – Passeig del Born: carrer de les Voltes dels Tamborets, carrer de la Volta d’en Bufanalla i carrer de la Volta d’en Dusai. Al final vegem “El Born Centre de Cultura i Memòria” .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Born_Centre_de_Cultura_i_Mem%C3%B2ria

El carrer Montcada, és testimoni d’una sèrie de palaus medievals, renaixentistes, inclús barrocs, que ens obren les seves portalades, per endinsar.nos dins de sumptuosos patis amb tot de pedres venerables.

On els comtes catalans, gratificar als nobles i mercaders del comerç marítim, amb terrenys perquè construïssin aquestes cases senyorials i palaus típics del gòtic català. Habitatges estructurats al voltant d’un pati central al qual s’accedeix, a través d’una escalinata a la planta noble. Aquest indret és la mostra del més ric, poderós i gloriós, del que va ser el més noble i principal carrer de la Barcelona medieval.

Poden admirar els conservats palaus Aguilar, Meca o Baró de Castellet, seu del museu Picasso; el palau Cervelló i el palau barroc Dalmases, on visitar esplèndides galeries d’art i museus.

Fossar de les Moreres, ….. on no s’enterra cap traïdor !!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres

Lloc de concentració i manifestació reivindicativa independentista de la nit del 10 de setembre.

1977

En el mur de Sta. Maria del Mar, davant de la torxa, que mai s’apaga, del Fossar, es pot endevinar el lloc on hi havia el pont que comunicava el Palau Reial amb la basílica.

Darrere de la font gòtica de Santa Maria, s’accedeix a l’insòlit carrer de les Caputxes. El nom prové dels tallers de confecció de caputxes.

Són característics els edificis que configuren un pas cobert sobre el carrer amb dobles arcades, els porxos sostinguts per columnes gòtiques octogonals i els balcons de ferro forjat amb rajoles. Aquestes senzilles construccions del segle XVIII són una bona mostra de com l’urbanisme es va desenvolupar a la ciutat. El creixement de Barcelona, limitat per muralles, va fer que s’hagués de construir de manera vertical i amb balcons que sobresurten a la façana.

La prolongació del carrer Pla de Palau rep el nom de Canvis Vells, en record de l’activitat dels canvis que s’hi feien a l’època medieval.

No podem passar per alt el restaurant del Passadís del Pep.

Carrer de l’Anisadeta, el més curt de Barcelona, amb 4 metres de longitud. Deu el seu nom a l’antic local on servien licor, que dona entrada al carrer Canvis Vells, i la plaça de la font de Santa Maria del Mar, que data de l’any 1403, cantonat carrer de l’Argenteria i carrer dels Abaixadors.

Carrer de les Trompetes, amb la botiga de cereals “El Flako”.

Carrer del Consolat del Mar, amb el monument encara no desballestat del tot – sols es va retirar l’estàtua, no el peu del monòlit, on diu: “gran naviero, senador vitalicio y primer marques de comillas”.

S’hi van deixar de posar “i gran esclavista”. La seva immensa fortuna va ser amb el negoci de negrer.

Josep M. Fradera -17 /03/2023, El País -, en el seu article de “La memòria, la ciutat i el país”, va escriure:

La ciutat no vol una plaça dedicada a algú que es va fer ric amb el tràfic d’esclaus. Però, així i tot, no s’ha d’oblidar que el negoci de comprar i vendre éssers humans sí que va ser una peça decisiva del complex colonial i de les relacions exteriors de l’economia espanyola…

…(i altre va dir) – “sintamos el orgullo por un pasado que ha trascendido nuestras fronteras”, com va afirmar Felip VI?.

Exaltar el passat no fa cap falta, pensar.hi sí que val la pena.

Edifici històric de la Llotja de Mar, amb l’Escola d’Arts i Oficis, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i la Cambra de Comerç de Barcelona; també va ser seu de la Borsa de Barcelona.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llotja_de_Mar

Carrer dels Orgues, amb porxos, arcades i voltes, juntament amb el carrer Consolat del Mar, i la mencionada plaça del negrer Antonio López, des de l’any 1391 i durant mig segle es varen instal.lar els Encants – el que avui coneixem com a Fira de Bellcaire a la plaça de les Glòries Catalanes.

Seguim cap al carrer de les Panses on trobem altra carcassa que ens indica l’existència passada d’un bordell. Seguin de nou pel carrer dels Canvis Vells, fins a la plaça del Pla de Palau, on s’ubicava l’antic Palau Reial, que es va cremar totalment, i que es comunicava amb Santa Maria del Mar, per un pont que devia passar per avui carrer del Malcuinat, que peta al Fossar de les Moreres.

http://barcelofilia.blogspot.com/2017/06/antic-palau-reial-pla-de-palau-segle-xv.html

Arribem al Passeig del Born, núm. 17 La Casa Meca

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Meca

Escultures de Jaume Plensa i Suñe, situades al passeig del Born, que es varen inaugurar amb motiu dels JJOO.

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220602/8310934/baul-born.html

Passem per carrer del Rec, fins a arribar Al Born Centre de Cultura i Memòria (mereix una visita a part), on veiem els mástil de 1714 centímetres, que recorda l’any que la ciutat va caure sota la dominació de les tropes borbòniques.

Carrer de la Seca, antiga fàbrica de moneda i el Euskal Etxea Taberna, carrer dels Flassaders, amb l’Espai i la Fundació Joan Brossa, la plaça de Jaume Sabartés – amic i secretari de Pablo Picasso –obrir el museu seguim pel carrer Cremat Gran i xic i arribem al carrer de Montcada, carrer emblemàtic de palaus medievals amb els museus: Etnològic i de cultures del Món, museu Moco, el Palau Dalmases – antiga seu d’Òmnium Cultural -, i el museu Picasso, on Porcioles va acceptar obrir el museu al Palau Aguilar, núm. 15 del carrer de Montcada l’any 1963, però amb la condició que no es digués Picasso, a causa de les diferències polítiques existents entre el pintor i el règim franquista. Es va obrir amb el nom de Col.lecció Sabartés. Avui ocupa un espai de cinc grans centres i palaus al carrer de Montcada i voltants, amb més de 10.500 metres quadrats.