Categories
Cinema i sèries Llibres

L’amiga genial

Les novel·les d’Elena Ferrante

La sèrie L’amiga genial és una adaptació de la tetralogia de novel·les homònimes d’Elena Ferrante: L’amiga genial;  Història del nou cognom;  Una fuig, l’altra es queda ; La nena perduda.

Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans del segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues nenes, que esdevenen noies i després dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil.

La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d’un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d’un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència.

Sinopsi de la sèrie

Quan l’amiga més important de la seva vida desapareix sense deixar rastre, l’Elena Greco, una dona gran que viu en una casa envoltada de llibres, engega l’ordinador i comença a escriure la seva història i la de la seva amiga Lila. Explica l’evolució de la seva amistat, que va començar a l’escola primària als anys cinquanta, en una Nàpols perillosa i alhora fascinant. Va ser l’inici d’una història que va durar 60 anys de la seva vida. Una història que intenta desvelar el misteri de la Lila, l’amiga genial de l’Elena. La seva millor amiga i la seva pitjor enemiga.

A la seva primera temporada, L’amiga genial explica els esdeveniments del primer llibre de Ferrante, que es desenvolupa durant la infància i adolescència primerenca de les amigues. 

La segona temporada està basada en Història del nou cognom, la segona novel·la de la tetralogia escrita per Ferrante, mostra el cop brusc de realitat que la Lila i l’Elena tenen a mesura que s’acosten a la maduresa. Unes ments innocents plenes de somnis que descobreixen els monstres que tenen a prop.

La tercera temporada, Una fuig, l’altra es queda se centra en la dècada dels anys 70, una època en què els canvis vitals que han experimentat les dues amigues són cada cop més evidents.

La quarta i última temporada, basada en l’últim llibre de la tetralogia, La nena perduda, està en preproducció.

La meva opinió personal

D’entrada he de dir que no he llegit les novel·les d’Elena Ferrante, per tant, tot el que diré fa referència a la sèrie que emet Tv3. Per cert! La primera temporada ja no està disponible a Tv3 a la carta.

Per a mi la sèrie, millora a mesura que passen els capítols o almenys jo ho he interioritzat així. L’ambientació per als qui hem nascut a la segona meitat del cinquanta és molt semblant al nostre entorn escolar. Què dur que fou el franquisme! que obscur! i no obstant el vam superar amb nota. Al meu poble a Oliana, alguns de la meva colla vam ser els primers a estudiar el batxillerat i després a fer una carrera universitària. També hi havia el primer de la classe que treia sempre tot deus i d’altres que ho intentàvem però ens quedàvem amb nous. Que bé que retrata l’obra aquests sentiments un barreja d’admiració, de fortalesa, d’amistat, però també de ràbia, d’impotència i d’enveja. Què són sinó les emocions allò que ens mou a viure!

La sèrie transcorre després per l’adolescència i la joventut. Encara tot més i més complicat! I alhora tant senzill. Volies descobrir el món, canviar-lo! En realitat, el que canviaves eres tu!

Tots hem vist dotzenes de sèries d’adolescent i joves, però cap com aquesta retrata aquest món de sentiments i d’emocions. Segurament, és obra del bon guió, de la bona interpretació i especialment de l’autenticitat narrada en la novel·la d’Elena Ferrante.

Sobre Elena Ferrante

Elena Ferrante (Nàpols, 1943) és una escriptora italiana, el pseudònim d’una escriptora sobre la qual hi ha poca informació. Hi ha qui sospita que podria ser Domenico Starnone, Anita Raja (muller de Starnone) o Goffredo Fofi. No obstant això, hi ha els qui també diuen que va néixer a Nàpols, després es va mudar a Grècia i finalment a Torí.

Tot i ser reconeguda com una novel·lista d’escala internacional, Ferrante ha mantingut la seva identitat en secret des de la publicació de la seva primera novel·la el 1992. Per mitjà de l’especulació i anàlisi de les seves entrevistes i el contingut dels seus llibres, s’han creat algunes teories.

Vegeu més informació a Viquipèdia

Més informació

Francesc Ginabreda: “L’amiga genial: crònica addictiva de l’amistat femenina” Núvol. El digital de cultura. 22-12-2015. Llegiu-lo aquí

Joan Safont: “L’amiga genial: la gran novel·la italiana” Vilaweb 22-08-22 Llegiu-lo aquí

Premis de la sèrie

La sèrie va ser guardonada amb el Globus d’Or d’Itàlia 2019 en la categoria de millor actriu revelació, aconseguit per la jove Ludovica Nasti en el seu paper de Lila. A més, a aquest premi s’hi suma també la nominació a millor sèrie de televisió i el premi a millor sèrie de drama al Festival de TV de Montecarlo. Tot això comptant amb múltiples nominacions en altres certàmens com els Broadcast Film Critics Association (BFCA) el 2019, els Golden Trailer Awards, els Gotham Awards, els Peabody Awards o el Shanghai International TV Festival.

És una sèrie de televisió italoestatunidenca produïda per Wildside, Fandango i The Apartment amb Umedia i Mowe per a Rai Fiction, HBO i TIMvision.

3 replies on “L’amiga genial”

Segueixo la sèrie amb molt d’entusiasme!! jo tampoc he llegit els llibres, suposo que deuen estar molt bé. Crec que l’adaptació de les novel·les és molt bona, l’ambientació, el clima social i la interpretació de les dues amigues i la resta de personatges és GENIAL, com el títol de la sèrie.

M'agrada

Per mi el secret de les quatre novel.les està en els diferents aspectes que toca i cóm ho fa:
Els inicis del final de la II Guerra Mundial, en una Nàpols empobrida, dominada pel fanatisme masclista i religiós, saquejada per tots, pels feixistes i pels que l’alliberen. Un moment en el qual s’entra en un món nou, d’expectatives, que sovint no s’acompliran. O sí, però per la força.
I, sobretot, un analisi molt femení del què és una amistat infantil en aquest entorn gens fàcil, i l’entorn sempre és la base del que s’anirà desenvolupant. La descripció de l’amistat conflictiva al llarg dels anys és brillant, i el públic femení l’enten perfectament.
I explica un moment de la història d’Itàlia, la del sud versus la del nord, com pocs han fet, De Sica, Rossellini, el germans Taviani i segur algun altre que em deixo.

M'agrada

Deixa un comentari