La orquesta

No sé ni per on començar, i ja veureu perquè. Es tracta d’una serie danesa que ha estrenat Filmin, a la qual he arribat per casualitat, i el guionista de la qual és el mateix que el de l’exitosa Borgen. Doncs anem sobre segur. Doncs no, aquesta sèrie no és per a tots els públics, senzillament perquè treballa amb un humor diferent al que estem acostumats, no és simplement sarcàstica és una destroyer. Tal com raja. Ha escollit explicar les misèries d’un grup humà, en aquest cas l’Orquestra de Copenhaguen, però podria ser qualsevol altre col.lectiu.

Si en llegiu les crítiques us diran que en 10 capítols de mitja horeta es vol entrar en les relacions d’enveja, les amoroses, de poder, de les ambicions i venjances, etc… entre els membres del que hauria de ser un equip cohesionat en la recerca d’un fi superior, elevar la música a Art pel bé dels qui en gaudeixen i dels qui es formen. Sí, és això, i tant, però és molt més que les intrigues i els cops de colze entre rivals i aspirants a la glòria.

És un retrat d’una societat on la normalitat i la convenció, l’èxit? és haver esdevingut un imbècil. Es una societat que va al col.lapse, precisament perquè es creu que ho te tot control.lat i que ho està fent tot bé per seguir sent civilitzats. És el fracàs més estrepitòs del liberalisme, del capitalisme i de la postmodernitat, tot alhora. És un escarni d’on estem i no se sap on anem. Qualsevol dels temes que us preocupin de la societat avançada en la que vivim, aquí estan tractats sense miraments, no és ironia és una pulla al bell mig de l’estòmac. Hi ha un mirall sempre que no perdona, pot resultar incòmode.

Molts comentaris de la prensa i dels ususaris veig que es queden pel damunt del que es cou per sota. Es brillant, però no tothom ho ressistirà. Aviso.