La Porta d’entrada a l’Exposició 1929

                           

                       Part III

Es pot apreciar la construcció del Palau Nacional i dels dos pavellons de l’entrada. Les quatre columnes de Puig i Cadafalch s’alcen presidint el final de l’avinguda Amèrica.

No hi ha ni rastre de les dues torres Venecianes, ni de l’ordenació de les voreres ni tan sols de la futura font central de la plaça, la Font dels Tres Mars.

Les Arenes

Ildefons Cerdà, dins del pla d’urbanització de Barcelona tenia previst la projecció d’una gran plaça per connectar Hostafrancs amb Barcelona.

La construcció de les Arenes (1899-1900), és el relleu “El Torín”,  primera plaça de braus de Barcelona, on avui hi ha la seu central de Gas Natural, inaugurada el juliol de 1834, tancada l’any 1923 i enderrocada l’any 1944.

Les Arenes ha passat per moltíssims litigis d’interessos de firmes empresarials i financeres, d’especulacions, de projectes tant d’identitats públiques com privades, tot per exercir i mantenir el seu control. Ha sigut part viva i escenari de multituds d’actes de tota mena d’esdeveniments culturals, esportius, econòmics, històrics i polítics, com el famós míting del “Noi del Sucre”. Evidentment sense oblidar la seva principal finalitat: “Plaza de la celebración de la Fiesta Nacional” i finalitzant en “su última corrida el 19 de junio de 1977 con el diestro José Manuel Dominguin” …

Acaba sense cap mena d’utilització ni de servei durant més de trenta anys, per convertir.se en un altre centre comercial, això sí, conservant la seva façana taurina d’estil “almohade”.

El més important és que va definir dos eixos centrals: Un de circular que unia Creu Coberta amb la plaça i seguia cap al Paral·lel fins a arribar al Port. I l’altre que unia la plaça amb l’eix de la Gran Via per donar-li seguiment i continuïtat en direcció al Llobregat.

La Plaça Espanya

Els projectes d’urbanització o construcció de la plaça van des de 1890 al 1927. El primer projecte ja figurava, com ja hem dit, dins del Pla Urbanístic d’Ildefons Cerdà.

És a partir de la idea de celebrar l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, que durant el període 1913-1915 els dos arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets i Vautravers, desenvolupant i dissenyant l’ordenació de la muntanya. L’any 1920 passa per una altra avantprojecte d’urbanització de la plaça per l’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot. Entre els anys 1923-1926 segueix una altra reforma i millora, d’Antoni Darder i Marsà, que serà l’encarregat de la urbanització definitiva. Resoldrà portant a terme una activitat frenètica de les obres de construcció de la font, la plaça i de la porticada d’entrada al recinte de l’Exposició, l’any 1928.

Les estacions soterrades dels Ferrocarrils Catalans (costat Llobregat) i del Metro Transversal, a la plaça d’Espanya, varen ser inaugurades el mes de maig i de juny de l’any 1926 respectivament, en el mateix centra de la plaça.

La Font

La font central de la plaça, simbolitza i representa les aigües fluvials o marítimes de la península Ibèrica, obra de Josep Maria Jujol i Gibert. Uns diuen que representant els tres mars: la Mediterrània, l’Atlàntic i el Cantàbric, i altres als tres rius que la creuen: L’Ebre, el Tajo i el Guadalquivir. D’aquí el primer nom original: Plaça de la Font dels Tres Mars, en simbolitzar en cada una de les tres cares, un dels tres mars que envolten la península.

Segons “la comisión del gobierno de Primo de Rivera” el nom de la plaça havia de ser: “Monumento a la raza hispana”.  Uffff… Gràcies a la “providència” es va canviar per: Plaça d’Espanya.

Es varen construir quatre hotels, tots ells d’estètica similar, amb maó d’obra vista i de color rogent, que feien conjunt amb la plaça de braus de les Arenes.

L’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, els va dissenyar de tal manera que en finalitzar l’exposició fossin reconvertits en habitatges. Malauradament, anys més tard, a conseqüència del desastre del cop d’estat, el seu destí acaba sent molt diferent.

Hotel núm. 1

O hotel del Rellotge, (1928-1990), amb torre central i rellotge, inspirat amb la Torre del Rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia, que estava situat a la vorera nord, entre el carrer de Creu Coberta i Tarragona. Era l’hotel més gran de tot el recinte. En acabar la Guerra Civil és convertir, una part en caserna  de la policia: “Cuartel de Belchite” i l’altre en “Instituto Nacional de Educación”. En els baixos, cantonada amb el carrer Tarragona hi havia “el economato de la policia nacional”.

S’enderroca (1990), amb motiu dels Jocs Olímpics del 92, per construir l’hotel Catalonia Barcelona Plaça. Avui plaça d’Espanya núm. 8.

Hotel núm. 2

(1929-2005). En acabar la Guerra Civil, es va destinar per tasques administratives de la policia nacional i per “el negociado del DNI y del pasaporte”, d’un ambient rònec, patètic,  inhòspit i poc hospitalari… on es destil·lava un cert “ferum de naftalina”, propi de les comissaries policials del franquisme. Finalment, es va enderrocar 2005, per construir l’edifici de la comissaria dels Mossos i de l’Institut Català de Trànsit. Avui plaça d’Espanya núm. 1.

Hotel núm. 3

Junt amb l’hotel núm. 4 han resistit al pas del temps. Avui plaça d’Espanya núm. 5, cantonada Creu Coberta.  Els antics baixos on avui hi ha la seu de l’Institut Municipal d’Educació i la biblioteca Artur Martorell, hi havia les termes i els primers banys públics municipals de la ciutat. Servei d’escriptura, dactilògrafes, telèfons, perruqueria, massatges, lavabos, piscines i dutxes circulars, separats evidentment, per dones i homes. A l’any de la clausura de l’exposició els banys també, varen tancar.

Hotel núm. 4

Avui institut de Secundària – l’Escola Francesc Macià, Plaça Espanya, núm. 2 i 3. Abans Grupo Escolar Calvo Sotelo y Colegio Victor Pradera (nois).

L’avinguda Amèrica

La llum va ser el fil conductor del projecte urbanístic i ideològic de l’Exposició:

– El Ratxós de Llum del Palau Nacional

– La Font Màgica

– Les Columnes de Llum que flanquejaven l’Avinguda Maria Cristina, que donaven un sorprenent resultat de llum i d’esplendor d’estil Art Decó.

La plaça de l’Univers

Un espai dissortadament perdut, on l’enginyer Carles Buïgas va projectar un conjunt monumental de fonts i brolladors, on el visitant s’endinsava dins d’un món màgic d’aigua, llums i colors 1929-1937. Durant la Guerra Civil patir diversos bombardejos, que van fer impossible la seva reconstrucció.

La Torre de la Llum de 50 metres d’alçada donava entrada amb un triple arc, a la plaça de l’Univers situada entre els palaus de Comunicacions i Transports i el Palau de l’Art Tèxtil. En una nova reordenació integral de la plaça, s’enderroca l’any 1984.

Palau Nacional

La joia de la corona !!! És un projecte inicial de Puig i Cadafalch i de Guillem Busquets, construït entre el 1926 i 1929. Des de l’any 1934 Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC.  L’any 1920, Puig i Cadafalch, dissenya i projecte amb tot detall el “Palau de l’Art Antic“, més endavant “Palau de les Nacions“.

La Font Màgica

Conjunt de llum i aigua, construïda en el lloc on estaven les columnes de Puig i Cadafalch, obre de Carles Buïgas.

Torres Venecianes

Són dues torres bessones que marcant l’accés al recinte, totalment ornamentals de 47 metres d’alçada. Estava previst el seu enderrocament en finalitzar l´esdeveniment.  Des d’una d’elles es controlava tot el joc de llums i d’aigua de l’Exposició.

Pavellons i estands

Hi van participar més de vint països europeus, expositors privats del Japó i dels Estats Units i altres empreses públiques i privades.

No hi van assistir els països llatinoamericans, per coincidir en les mateixes dates amb “La Exposición Iberoamericana de Sevilla”…  

Els Pavellons i els seus canvis

Dins de l’actual fira, situats entorn de l’avinguda Reina Maria Cristina:  Pervivència de la tradició…

Palau de Comunicacions i Transports (núm. 1):

D’estil neoclàssic, situat a l’esquerra de la plaça Espanya, la part posterior dona a la plaça Univers. Avui hi trobem l’oficina de Turisme. L’any 29 si van exposar petits vaixells, automòbils, tramvies i fins i tot locomotores de tren, que van ser transportades per la via temporal instal.lada des del port al llarg de tot el Paral·lel fins a la plaça Espanya.

El Pavelló va ser visitat per l’enginyer electrònic italià Guglielmo Marconi, propulsor de les comunicacions radiotelegràfiques i de la llei Marconi, que relaciona les antenes i la distància dels senyals de transmissions per ràdio.

Després de la Guerra Civil, l’exèrcit el fa servir com a magatzem.

Palau de la Pedagogia, Higiene i d’Institucions Socials, 1927

Obra de Josep Maria Jujol, situat a la dreta de la Plaça.

Després es canvia el nom per Palau del Vestit o del Treball. Inicialment, estava coronat per una gran cúpula que va ser enderrocada l’any 1935. En l’època franquista el palau es va enderrocar, salvant.ne la façana i la columnata frontal, per unir.lo amb el Palau de la Metal·lúrgia. Més endavant se’l coneix pel pavelló Ibèria per ser l’antiga terminal d’Ibèria des d’on sortien els busos “llançadora” pel trasllat de passatgers de la ciutat a l’aeroport – 1952. Fins que l’any 1975 Renfe inaugura el servei ferroviari des de l’estació de Sants.

Palau de la Metal·lúrgia, Electricitat i Força Motriu

Amb cúpula polièdrica, situat a la dreta de l’avinguda Reina Maria Cristina. En acabar l’exposició l’espai va ser reconvertit en estudis cinematogràfics. Amb motiu de la inauguració de la Fira Internacional de Mostres de l’any 1969, es va remodelar tot el palau. De l’antiga façana, no en va quedar ni rastre, va ser una autèntica llàstima. Malauradament, en la majoria dels casos, en els canvis sempre sortim perdent en estètica, en integració visual i arquitectònicament malmetem autèntiques joies d’èpoques passades.

Palau de Projeccions (núm. 5)

Es trobava entre l’avinguda Rius i Taulet, l’avinguda Reina Maria Cristina i la plaça de l’Univers, davant mateix de la Font Màgica. El nom prové del fet de coincidir en el període de canvi del cinema mut al sonor. Hi havia diverses sales de projeccions de cinema i fotografia, la més gran tenia capacitat per a 1.800 espectadors.

Va ser enderrocat l’any 1960, per construir-hi dos pavellons: el Pavelló de Rius i Taulet i el Pavelló de Congressos.

El nom d’aquest últim pavelló és pel fet que l’alcalde Porcioles dona a conèixer la ciutat amb el lema: “Barcelona Ciudad de Ferias y Congresos”, d’aquí, es comenta, neix el nom del nou pavelló: Palau de Congressos.

Palau de l’Art Tèxtil (núm. 2)

Presidia la plaça de l’Univers – inicialment plaça de la Mecànica – de façana neoclàssica, de cos central renaixentista i quatre torres amb cúpules. Després de la Guerra Civil se li posa el nom de Palau Central, enderrocat l’any 1965.

L’any 1970 si construeix el Palau del Cinquantenari conegut, també, com a Pavelló del carrer Lleida, per celebrar el 50 e aniversari de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona. L’any 1920, és celebrar la primera Fira de Mostres, al Palau de les Belles Arts del recinte del Parc de la Ciutadella (construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1888), per iniciativa de la Cambra de Comerç, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya.

L’any 1932 es constitueix oficialment la societat Fira Internacional de Barcelona, declarada d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya.

Pavelló núm. 4 o de Rius i Taulet

Entre el Palau del Cinquantenari i el Palau de Congressos, al costat de l’Espai Bombers-Parc de Prevenció o Museu Històric dels Bombers de Barcelona. Durant la pandèmia reconvertit amb “vacunòdrom”.

Els pavellons al voltant de la Font Màgica

– Pavelló Alemany o pavelló Mies van der Rohe: dissenyat per Ludwing Mies van der Rohe i Lilly Reich, situat davant la Font Màgica. Va ser construït per l’exposició i desmuntat l’any següent, i reconstruït, de nou, en la dècada dels anys 80. (Vegeu part IV)

– Pavelló d’Itàlia: davant de la Font Màgica, i enfront del pavelló d’Alemanya.  

Va representar l’aparador idoni per les intencions feixistes del “Duce” per convèncer i obtenir un ampli consens de la creixent ideologia que representava la nova Itàlia.

Entre els anys 1960 i 1980, se li va donar un nou impuls. Després cau en desús i anys més tard va ser substituït per l’actual edifici en forma d’hangar. Ara s’està estudiant recuperar el seu espai per a usos esportius.

– Palau de Victòria Eugènia: situat a la dreta de la Font. (núm. 7)

– Palau d’Alfons XIII: situat a l’esquerra de la Font. (núm. 6)

Són els únics palaus que es varen projectar fora de la “Secció General de l’Exposició”.

Tots dos són dissenyats per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Edificis idèntics, situats simètricament, varen ser els primers edificis a construir.se, entre els anys 1918 i 1923.

No són pròpiament palaus, sinó dues naus de grans dimensions, de façanes cegues, sense finestres ni obertures, sols tenen unes claraboies al sostre, com a únics punts d’il·luminació.

Inicialment, eren els pavellons anomenats  de l’Art Modern i de l’Arquitectura. L’any 1926, es canviaran el nom en honor als reis. El “de Alfonso XIII”, dedicat a la Construcció, i el de “Victoria Eugenia” es destina a aquells països que no tenien pavelló propi. Estan situats en la plaça de les Belles Arts, després plaça de “los Reyes”, torna a canviar  pel de “marqués de Foronda”, i actualment en honor a l’Arquitecte és la Plaça de Josep Puig i Cadafalch.

Estèticament, envolten la plaça de Carles Buïgas, i donen potencia i esplendor visual a l’eix principal que és el Palau Nacional.

La inauguració el 19 de maig de 1929, va ser presidida, pel rei “Alfonso XIII” i en presència “del dictador”. L’inici de la “Gran Depressió” que culmina amb el dimarts negre o “crac de la borsa de Nova York” va ser un factor important pel que fa a la manca de visitants. Així i tot, van visitar Barcelona  més de 3.000.000 persones. Llavors la Ciutat tenia uns 875.000 habitants. Amb un cost estimat d’uns 200 milions de pessetes, 190 milions aportats per l’Ajuntament de Barcelona i 10 pel govern espanyol, amb un dèficit de 180 milions de pessetes, uns 300 milions dels actuals euros.

Va finalitzar el dia 15 de gener de 1930.

… Els barcelonins van estar pagant durant 34 anys, el deute. Per eixugar el dèficit es varen crear uns segells especials en la correspondència de correus d’obligat compliment.

Es va construir una via fèrria provisional, que travessava tot el Paral·lel, per a transportar els materials des del Port fins a la plaça d’Espanya. Es va millorar el clavegueram, es va canviar l’enllumenat de gas per l’elèctric, s’amplia línies de busos, tramvies i metro. Es construeixen quatre hotels a la mateixa plaça d’Espanya expressament per l’ocasió. Molts dels seus edificis i pavellons, encara es conserven avui dia. D’una pedrera neix el teatre Grec, inspirat en el d’Epidaure. És finalitzant les obres de la plaça de Catalunya, Tetuan, Letamendi i Urquinaona. Es reforma el Barri Gòtic, i molts edificis de la Via Laietana. S’allarguen la Gran Via i la Diagonal. Es construeix el nou edifici de Correus i es va reconstruir i ampliar l’estació de França. Barcelona fa un canvi espectacular.

Avui encara gaudim aquest valuós llegat del 1917 de Llum, aigua i color.

Amb motiu del Centenari – Horitzó 2029 – està en estudi/projecte una àmplia remodelació urbanística amb grans transformacions, com el futur del barri de Bon Pastor, el nou ús de la Model i els canvis de tot l’espai de Fira de Montjuïc…

Esperem …a veure què ens ofereix el nou inquilí del consistori… Diuen que és una manera de passar pàgina del 1929, amb la mirada posada en el futur…

Documentació: Barcelofília: Enric Comas, Emilio Gómez, Francisco Arauz, Miquel Pacha, Joanot Pascual, Maite Mar, Jaume Mas, Ramón Vilalta. / Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics / Manuel Marina, guia local /Arxiu Històric del COAC /Arquitectura Catalana. Cat / Històries de Barcelona.

Fotografies: particulars / Barcelofília / Pinterest/ Zerkowitz/ CRAI – Biblioteca Pavelló de la República / AFEC