Les petites ciutat italianes del Nord, o de la Llombardia com és aquest cas, estan plenes d’encants, d’història, de petits tresors que les fa úniques a ulls dels qui les visiten, i, el més important, dels seus ciutadans. Aquestes ciutats estat, en molts casos fins al s. XIX, havien competit entre elles pel prestigi que volien assolir econòmic i cultural, i aquest segon aspecte era fonamental quan la cultura va esdevenir també senyal de poder. Un detall important és que totes aquestes ciutats tenen un teatre d’òpera, i algun museu que ordena el llegat que han rebut de temps turbulents, però culturalment imprescindibles.
Aquest és el cas de Brescia, Brixia li deien el romans, i de Bèrgam, (ambdues comparteixen l’any de la cultura 2023, i les he pogut visitar amb els Amics del MNAC), dues petites joies llombardes, que guarden escrupulosament els llegats d’herències passades, amb projectes que miren al futur, una de les coses més difícils que hi ha per a una ciutat, i on han d’intervenir molts criteris, a part de l’econòmic. Aquest és el cas del Parco Archeologico di Brescia Romana.
És un itinerari per l’antiga ciutat llombarda, entre les més ben conservades d’Itàlia. La zona, abandonada a l’antiguitat tardana, va tornar a la llum a principis del segle XIX finançada pels mateixos ciutadans. És Patrimoni de la Humanitat UNESCO des del 2011. La visita comença amb el Santuari Republicà, construït a principis del segle I aC. És un complex de quatre sales rectangulars amb un pòrtic amb columnes a l’entrada. Els frescos, extraordinàriament ben conservats, representen un dels exemples rars de pintura romana de l’època republicana al nord d’Itàlia. Continua amb el Capitolium, temple construït l’any 73 dC. i dedicat al culte de Júpiter, Juno i Minerva. Els terres originals de marbre policromat encara es poden admirar avui dia. La sala oriental acull la Victòria Alada, una estàtua de bronze del segle I d.C., trobada el 1826. Ara, des de fa pocs mesos, encarada a un atleta. Els dos bronzes, descoberts en el curs de les excavacions, tots dos en perfecte estat i els dos restaurats recentment, tenen segurament coses per explicar. L’atleta hauria estat exposat en un lloc públic, potser a Grècia, objecte d’admiració com ho delaten les superfícies modelades per les carícies. La Victòria Alada hauria estat adorada com un ex vot cedit per l’emperador Vespasià al temple de Brixia. El boxejador espera la decisió de l’àrbitre, després del combat, i l’escultor ha marcat els cops rebuts amb una gran perícia tècnica. Per contra, la Victòria és àrbitre: designa el vencedor al camp de batalla i la reconstitució de la pau, la fi del conflicte. El púgil gira el cap en direcció del jutge mentre la Victòria ret homenatge al vencedor militar, el seu nom inscrit a l’escut que originalment va haver de figurar entre les mans de l’escultura.
Al costat del Capitoli s’alça el Teatre Romà. La planta de l’edifici data de l’època d’August, però fou objecte d’ampliacions i enriquiments al llarg dels segles fins a la decoració arquitectònica entre els segles II i III dC. L’edifici es va utilitzar fins al segle V abans de ser abandonat. Es conserva part de la càvea, la gran zona d’espectadors, situada al vessant del turó del Cidneo.
Tot això és preciós, però el que és realment impressionant és el MUSEU: el continent. Dissenyat per l’arquitecte espanyol, Juan Navarro Baldeweg. Per això comentava els criteris que una ciutat ha d’aportar per conservar i difondre els seus llegats. Tenir clar què vol dir custodiar el Patrimoni. Aquest museu és d’un atreviment i bon gust exquisits. Els contrastos hi són perquè les obres destaquin, poques, i ben posades. Es pensa en la mirada del visitant, en com es distribueix la llum natural i l’artificial, cops d’efecte amb tècniques visuals, que ens expliquin la caiguda, l’abandó. Sí, enginy i discreció, i com a resultat l’eficàcia.
Si heu entrat a la pàgina que us he facilitat, veureu com s’explica, i sobretot com ho fa el seu director, amb quin entusiasme. Les explicacions orals que se’ns ofereixen van acompanyades per un escrit que en facilita la comprensió. Proposo un vídeo, en italià, de la RAI, que també es troba dins d’una pàgina especialitzada, que us permetrà fer una visita virtual al museu. De totes maneres ho acabo amb unes fotografies que ho il·lustrin.
Gaudir la Cultura 