Per Joan Alcaraz
Tutankamon, l’experiència immersiva Ideal, Centre d’Arts Digitals de Barcelona
Carrer del doctor Trueta, 196-198
Fins al 7 de gener del 2024, amb la possibilitat d’ampliar fins al febrer.
El mític i sempre tan atractiu antic Egipte té ara a Barcelona -al cap i casal ja existeix, des de fa anys, un interessant i cèntric Museu Egipci de Barcelona dedicat a aquesta qüestió- una nova ocasió de manifestar-se, i no precisament menor, en un espai d’uns 2.000 m2. Es tracta, al barri del Poblenou, de la magnífica exposició i experiència immersiva dedicada a la memòria -amb moltes altres manifestacions- del sempre inquietant Tutankamon, el faraó-nen.
És una ocasió d’or per tal que us endinseu -o torneu a fer-ho- en la història i la cultura d’una de les civilitzacions antigues que més han aportat al patrimoni de la Humanitat. Una història i una cultura que, per les seves singulars característiques, sempre penso que podria haver tingut una connexió amb l’univers extraterrestre, a la manera com ho sosté el celebrat escriptor suís Erich von Däniken, que creu que la majoria de civilitzacions de l’antigor haurien tingut aquesta mena de contactes, per no parlar dels que puguin haver-hi hagut en temps més recents.

Però aquest, com acostuma a passar amb tot el que es relaciona amb el fenomen OVNI, és un tema complex, i no tothom el veu clar. Persones coneixedores d’aquell món del Nil m’asseguren que els antics egipcis tenien uns sistemes constructius capaços d’alçar piràmides, esfinges, temples i estàtues al llarg del mític riu. Com que jo no puc demostrar el contrari -tot i que la ciència, o pseudociència? de la ufologia m’ha interessat des de sempre-, deixem-ho aquí.
En tot cas, Tutankamon, per a qui vagi a visitar la mostra, constitueix una experiència única i doncs, degut a on té lloc, ideal. Superior, al meu entendre, a la també immersiva que ja us vaig presentar sobre el món de l’imperi romà https://gaudirlacultura.com/2023/06/16/dos-mites-de-la-roma-classica-els-gladiadors-i-pompeia/, un altre dels temes històrics que m’han apassionat des de ben jove.

Aquells successius imperis, en aquells segles d’abans de Crist, aquella magnificent civilització en una Àfrica propera, va sorprendre tothom, i en primer lloc als grecs. Sempre penso que els àrabs i els musulmans en general, en segles posteriors, es van dedicar a mantenir-la -i això ja és prou d’agrair-, però no gran cosa més. Més tard, la moderna egiptologia ens va permetre revalorar-la, com no podia ser d’altra manera, perquè el seu oblit o la seva destrucció haguessin estat imperdonables. I es veu que continua havent-hi molt per descobrir…
De manera que ja ho sabeu: si encara no heu estat a Egipte -jo no, però en tinc moltes ganes-, veureu, tal com deia Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankamon, coses meravelloses. I, si ja ho heu fet, us podreu continuar delectant. Amb molt de llum, molt de so, molta figuració, molta tecnologia, molta immersió ambiental en un món alhora tant lluny i tant a prop.
