Categories
Llibres

Viatges insòlits, tan propers com singulars

               Per Joan Alcaraz

Viatges insòlits

Miquel Montoriol Serracanta

Col. Zasbook, viveLibro, 2023

Què cal fer quan la lectura d’un llibre t’està complaent molt, perquè el trobes tan ben escrit com prou interessant? Doncs, en primer lloc, tenir-ne plena consciència, i després, si pots, intentar-ho transmetre, tal com, en el meu cas, m’és possible mitjançant “Gaudir la Cultura”.

L’autor

Parlem inicialment de l’autor, per ara molt poc conegut com a escriptor. L’egarenc Miquel Montoriol (1954), que ha exercit com a mestre durant força anys, va ser  condeixeble meu a l’Escola Pia de Terrassa, singularment a Batxillerat i COU, aquest curs realitzat a començaments dels anys 70. El llibre de relats breus que comentem és el primer que publica des del punt de vista literari -ja en tenia un altre vinculat a la  seva tasca docent-, i cal confiar i desitjar que no sigui l’últim.

Miquel Montoriol (1954)

El Llibre

Viatges insòlits ha començat el seu itinerari amb bon peu, ja que ha estat possible gràcies a “Collita Pròpia”, una iniciativa del diari Ara per promoure l’edició d’obres dels seus lectors a través del micromecenatge  https://crowdfunding.collitapropia.cat/ . En aquesta ocasió, amb un llibre de viatges que vol obrir les finestres mentals a mons singulars.

I on viatja, Montoriol? Doncs no massa lluny, ben al contrari. La gran majoria dels relats d’aquest llibre ens porten a pobles o entorns propers, amb alguna ciutat  imprecisa. I als pobles, on sovint el protagonista -diferent en cada cas- hi arriba en bus, copsa tot seguit l’atmosfera del lloc, conviu amb les persones que es va trobant, s’adona de la configuració de carrers i places, viu amb intensitat les particularitats de cada estada…

Original de Josep Planella i Coromina (Barcelona, 1804 – 1890), escenògraf català, 1885

Uns relats confegits amb tendresa i també ironia amable, a més d’una insistència recurrent per les paradoxes, que acostumen a ser ben curioses.

Els títols de cada relat prou que semblen indicar-ho. Vegem-ne uns quants:

  • “Viatge al poble Desnaturalitzat”.
  •  “Viatge al Poble de Parar”.
  •  “Viatge al poble Mullat”.
  •  “El sorprenent viatge al voltant de casa”.
  •  “Viatge al poble Mesurable”.
  •  “Viatge al poble Corbatí”.
  •  “Viatge sense sortir de casa”.
  •  “Viatge al poble Reciclat”.
  •  “Viatge a Benvinguts”.
  •  “Viatge al poble Fugaç”.
  •  “Viatge al poble de Dins”.
  • “Viatge al poble Enrunat”.
  • “Viatge al poble Sense Nom”.
  • “ Viatge al poble de Trobada”.
  •  “Viatge sense bitllet”…

Molt d’enginy, en aquests títols i els textos que els vertebren! Com bé diu la prologuista de l’obra, Fina Ginesta, “podem parlar de viatge com un trajecte que convida a caminar cap al desconegut, però que, tanmateix, ens porta a casa”.

L’església de Beget i els voltants del poble. GETTY

En definitiva, una obra relativament breu, però molt interessant i amena de llegir. Entreu a aquesta pàgina, Editorial viveLibro i n’aconseguireu un exemplar.

Deixa un comentari