Un nou concepte per observar i contemplar un espai que amplifica, des d’un elevat observatori una altra ciutat. És molt més que una finestra, estem dintre de l’estructura més visible de la metròpoli. Actua com a radar, que analitza i visualitza totes les transformacions i canvis que interactuen dins de la vida de la gran “Urbs”.
Primerament, a la planta soterrània entrem en una Barcelona que batega on ens permet descobrir, a través d’un sistema de pantalles, veus digitals i d’imatges. Tot un desafiament de fluxos que varien a cada segon, amb un constant canvi de moviments i de mutacions a vegades del tot imperceptibles. Sensacions tecnològiques molt sofisticades, infraestructures informàtiques, satèl.lits, ones i vibracions, moltes vegades inapreciables, però que evidencien un canvi inevitable a un nou món on l’ésser humà ja no és el centre d’atenció ni és el melic de l’univers. Noves energies i batecs sensorials impulsats per les noves tècniques intel.ligents i més sostenibles estan encaminades a fer un canvi inexorable interconnectat i globalitzat. Totes les dades que visualitzem, procedeixen de molts sensors, que registren l’activitat de la ciutat, on moltes són a temps real.
Després d’aquesta experiència virtual, on Ildefons Cerdà va projectar la plaça de les Glòries com a centre de la Ciutat. Idea que realment mai s’ha aconseguit, convertint la plaça en un galimaties d’obres inacabables, d’ençà que tinc ús de raó, ens desplacem a la planta 30 a 125 metres d’alçada
La torre és la tercera més alta de la ciutat amb 144 metres. La torre Mapfre i la de l’hotel Arts, s’alcen a 154 metres. Una vegada finalitzada la Sagrada Família – 172 metres – passarà a la quarta posició.
És tot un espectacle de llum i color, gràcies al seu sistema d’il.luminació, amb més de 4.500 dispositius de leds, que possibiliten la generació d’imatges lumíniques en tota la seva façana. Tota la seva eficiència energètica actua de forma intel.ligent mitjançant un complex sistema informàtic, que juntament amb les lamelles que cobreixen la façana, actuen d’acumuladors fotovoltaics d’energia solar. Està catalogat com “Edifici Verd”.
És una finestra que ens ofereix una vista de 360º, on observem i sentim els sorolls i les vibracions de tots els seus veïns i visitants humans i no humans que conformen i competeixen en una dansa que entrellacen el trànsit rodat, el produït per ones i el virtual.
Des d’aquest observatori canviant podem escoltar el cor de la ciutat i mesurar el pas dels cossos celestes, la força del mestral, l’alçada de les onades, el cant de desenes d’espècies d’aus; sentir el pol.len de les més de 120 classes d’arbrat, la suspensió de les diferents olors, la contaminació de la resta dels fums dels cotxes, vaixells, aeronaus i calefaccions. Veure la Mediterrània, els seus dos rius, les serralades que envolten la ciutat, endevinar el front marítim, el tramat de l’asfalt urbà i el cel que la cobreix… La crònica diària, plural i diversa d’una constant transformació canviant que es dirigeix cap a un futur diferent que traça uns moviments que determinen en cada moment la vida d’una ciutat en constant renovació.
Després de rebre dures crítiques, del fet que la seva arquitectura no encaixava amb l’esquema i fisonomia de la ciutat, ha passat a ser un veritable símbol que la identifica; sent un dels més importants icones de Barcelona, coneguts arreu.
No hi ha columnes internes, les plantes són espais diàfans. La seva estructura està dissenyada de tal manera que la construcció dels serveis i l’escala d’emergència estiguin situades en el nucli de formigó. Totes les seves finestres són quadrades i tenen el mateix format i mida.
És un espai dinàmic amb instal.lacions on emmagatzema, recopila i registre, infinitat de dades de diverses fonts i forces, per interactuar en un major coneixement de la gran bombolla que constitueix Barcelona i el seu entorn més pròxim.
Amb vistes de la ciutat totalment desconegudes. Des d’aquest gran mirador, podem accedir al punt més alt de la torre, a través d’una tela d’aranya, transitable, d’uns 6 kms de cables tensats, suspensa per sobre dels 125 metres d’alçada fins a arribar a superar els 130 metres, per experimentar i “gaudir” pels més agosarats, una altra sensació d’arquitectura urbana especulativa.
Va ser propietat d’Agbar, després una important cadena d’hostaleria va estar interessada, però finalment una empresa d’inversions mobiliàries gestiona i lloga els seus més de 30 pisos a diferents empreses, incloent-hi un auditori.
Es diu que el seu arquitecte, Jean Nouvel, es va inspirar en la idea d’un “géiser”, que brolla de l’interior de la terra. Però va deixar constància que es va inspirar amb els diferents símbols arrelats de Catalunya. Els pinacles de l’obra de Gaudí, de les torres de la Sagrada Família, des d’on podem observar una magnífica panoràmica del Temple, i de les agulles i pics de la muntanya de Montserrat, patrona de Catalunya.
Per acabar d’aprofitar el dia podem visitar en les seves rodalies, el Museu del Disseny Hub de Barcelona: museu de les Arts, la Ceràmica, de la Indumentària i del Disseny, el Mercat dels Encants: un espai únic de més de set-cents anys d’antiguitat on es reutilitza i transforma un model singular d’economia, on poder descobrir un racó molt viu i curiós, l’Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya.
Documentació: molts dels apunts estan extrets dels cartells informatius i dels comentaris de la guia, durant el recorregut de la visita – Fotografies pròpies.
Gaudir la Cultura 