Paraula de cafè

Per Joan Alcaraz

El Cafè de les Paraules

Avda. de Josep Tarradellas, 92, Barcelona

Al Cap i Casal, com és obvi, hi ha molts bars i cafeteries. Però a la zona de l’Esquerra de l’Eixample on jo visc, a la ratlla limítrof que és l’avinguda de Josep Tarradellas, es troba un establiment que paga molt la pena. Fins i tot anava a dir que és el segon millor espai per a prendre cafè i altres consumicions similars -degudament acompanyades d’entrepans i tastets- de Barcelona, però crec que això seria exagerat. En tot cas, i pel que jo conec, el primer és, indiscutiblement, la gran i magnífica cafeteria de l’Hotel Casa Fuster, que s’integra en la superba arquitectura de Lluís Domènech i Muntaner, als Jardinets de Gràcia.

Us estic parlant d’un negoci que té un nom molt suggeridor, el Cafè de les Paraules,  https://www.instagram.com/elcafedelesparaules/                         com si les seves parets, cadires, taules, llums.., parlessin i fossin, fins i tot, capaces d’escoltar tot el que es diu en el seu ambient. Bé que ens ho pot assegurar, per exemple, un dels seus clients coneguts, el cantautor i bon amic Joan Isaac, que viu a prop i acostuma a seure en una de les tauletes situades a l’exterior del local.

Un espai que darrerament ha canviat de propietaris i va estar tancat uns mesos. Sort, perquè seria una llàstima que aquest magnífic Cafè de les Paraules no hagués estat capaç de reobrir. Amb la seva música tan selecta i ben triada: piano de jazz, per exemple, o, l’altre dia, chanson francesa, amb la mítica Milord, de la no menys inoblidable Édith Piaf. Amb els seus llums, que donen tanta calidesa al local. Amb una petita llibreria, un piano, un sofà d’època. Amb atractives figuretes de metall, un gramòfon, una airosa planta, subtils làmpades, petits quadres -un de gran, també-, una tauleta artística… Què més voleu, consumidores i consumidors de cafè, té i altres exquisideses?

Donar tot el valor a la paraula

En uns quadrets s’hi inscriuen frases que volen ressaltar la potència de les paraules en el nostre destí. “La vida no es más que pequeñas y enrevesadas palabras que crean un único instante”. O “Soñar, compartir, crear, construir. Palabras”. O encara, pintada sobre el vidre del quadre gran, “Para saber hablar es preciso saber escuchar”.

És una llàstima que aquests interessants aforismes estiguin escrits en castellà, però això caldria parlar-ho amb  l’anterior propietària, i ara mateix deu ser difícil de posar-s’hi en contacte. I, a més, les expressions resulten contradictòries amb el suggestiu -en català, no cal dir- nom de l’establiment. Ja se sap: de contradiccions lingüístiques -també, i sobretot, pel que fa a l’anglès-, al nostre país n’hi ha diverses…

Però el més important, en aquest Cafè de les Paraules de l’avinguda Tarradellas cantonada amb Londres, és l’ambientació, tan deliciosa com acollidora. Creieu-me: paraula de cafè!