L’antiga Plaça Catalunya – S. XIX

                                      PART VII – el Centre de la Plaça

• La Plaça de Catalunya no hauria d’existir

El que avui és la Plaça de Catalunya no va ser previst al Pla Urbanístic de l’Eixample de la Ciutat de Barcelona encarregat a Ildefons Cerdà l’any 1860.

Cerdà hi va situar una altra illa de cases com a la resta de l’Eixample, desplaçant el centre de la ciutat a la Plaça de les Glòries.

 L’Ajuntament volia un altre tipus d’eixample i Antoni Rovira i Trias va projectar una gran plaça anomenada Fòrum de la Reina Elisabet II.  Finalment, l’any 1895 la pressió de l’Ajuntament va aconseguir que aquell espai es convertís en el que avui coneixem com a Plaça de Catalunya.

• Les grans mansions, edificis situats al que és avui el centre de la Plaça:

La Plaça de Catalunya, era l’illa número 39 de l’Eixample i es va permetre construir diverses cases, la primera de totes fou la Casa Gibert.

Va començar una cursa per construir-hi les millors cases de la ciutat com la Casa Rosich i Estruch o teatres i divertiments com el “Panorama Waterloo”, el Cafè “la Pajarera”, el “Siglo XX”, el “Teatro del Buen Retiro” o el conegut “Circo Ecuestre”. 

El 1895 foren enderrocats tots els edificis i l’espai va quedar desert fins al 1902, quan es va iniciar la primera urbanització de la plaça.

Casa Gibert, 1861-1895: Projectada per Josep Oriol Mestres.

Parlar d’aquesta casa – palauet – és referir-nos als inicis de la Plaça de Catalunya. De planta baixa i dos pisos, envoltada d’un jardí.

On avui dia hi ha les dues fonts bessones, si aixecar la Casa de Manuel Gibert i Sans, important família de l’època, ric empresari, militar, advocat, president del Liceu i de la companyia ferroviària de Barcelona a Mataró. Fou un dels membres propulsors d’enderrocar les muralles i fer creixa Barcelona. Segurament per això construir la seva residència, on justament, la reina Isabel II va col·locar la primera pedra, el 4 de setembre de 1860 per la construcció de la primera casa de l’Eixample.

Es va construir al costat de l’estació de tren de Martorell (1854-1884) i la casa de banys portàtils, banda Muntanya. Dintre de la Casa s’instal.là entre altres, un gimnàs, una petita oficina de correus, un saló de ball, un centre artístic i un casino republicà. Va ser ocupat militarment en diverses ocasions. A l’altre costat, a finals de segle, si construir el “Gran Café del Siglo XIX” conegut com “La Pajarera”.

“Gran teatro del Retiro”, 1876 – 1886: Situat dins del recinte del jardí a la part nord de la Casa Gibert, el que seria la continuïtat de la Ronda Sant Pere direcció a l’estació del tren de Martorell, s’obrí el 3 de juny de 1876, com a teatre de temporada i representar tota classe d’obres teatrals, sarsueles i comèdies. Atès al gran èxit obtingut, es reforma tot el teatre i s’inaugura un annexa -1879- una pista de patinatge sobre rodes “Skating Ring”.

El Panorama o “La Pajarera”, finals S. XIX, 1888-1895: Banda Muntanya.  Manuel Gibert, va vendre una part del seu jardí a qui serà el propietari del “Gran Café Colon”, Arturo Vilaseca, per construir.hi el “Gran Café del Siglo XIX”, conegut com “La Pajarera”. Va obrir al públic quatre dies abans de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. Situada a l’altre costat de la Casa Gibert, tocant al Passeig de Gràcia, avui davant de “El Corte Inglés”.

Lloc on si reunien grans tertulians com Amadeu Vives, Domènech i Montaner, el Doctor Robert o Santiago Ramon y Cajal…

Estació de Martorell, 1854-1884:  Situada on avui hi ha les Cases Marce.lí Jané – Bosch i Alsina – Agustí Manaut i Ignasí Borrás, en les confluències de La Gran Via, Rambla de Catalunya, Ronda Universitat, plaça Catalunya i carrer Bergara.

Fou la primera estació del centre de Barcelona. L’estació és clausurar l’octubre de 1882 i va ser enderrocada l’any 1884 per començar a urbanitzar la zona.

Casa Estruch,  1887-1901: Josep Estruch i Comella, negociant ferroviari i gran col·leccionista d’armes, es fa construir un edifici de quatre plantes, i al costat un local – museu dedicat a l’Armeria. Avui estan esposades al «Musée de l’Armée dels Invàlits de París».

Situada banda de muntanya en la cantonada entre Ronda Universitat i Rambla Catalunya a la part nord de la plaça, enfront de l’avui Casa Pich i Pon / hotel Iberostar, al costat de la Casa Gibert.

Casa Rosich, 1866-1902: Al costat Mar, continuació, carrer Fontanella, no tenia cap valor arquitectònic especial.

Casa Grases, 1888-1895: Hi havia el Casino República Nacional, un taller de ceràmica i habitatges de lloguer.

El Circ Eqüestre Alegria, 1879-1895: Va ser una instal·lació estable que ocupava el costat Mar. Situat al que era la continuació del carrer Fontanella, en el bell mig de la plaça. Amb un aforament d’unes tres mil persones, que oferia múltiples atraccions del món del circ i del teatre.

Llac i brollador, 1888-1902: Situat en la intersecció de l’aspa, que anava des de la Rambla de Canaletes al Passeig de Gràcia, i l’altre des de Rambla Catalunya al Portal de l’Àngel.

L’any 1902, un cop enderrocats tots els edificis, es va efectuar la reurbanització integral de tot el centre de la plaça, i finalment es va suprimir el brollador.

Panorama Waterloo, 1888-1890: Situat provisionalment, amb motiu de l’Exposició de 1888, entre la cantonada del carrer Bergara i la Casa Estruch. Era un espectacle cultural d’art visual. Paisatges de grans dimensions representats en una pantalla gegant. Feia la competència al Panorama de Plewna, situat a la Gran Via amb Rambla Catalunya.

Gràcies a les grans pressions dels intel.lectuals, dels moviments populars i d’una part del món polític, van agafar forma les insistents reclamacions per a recuperar la zona i l’any 1895 es van enderrocar els edificis per donar pas a la construcció de la nova plaça.

Documentació: Barcelofília, Enric Comas, Valentí Pons, Emilio Gómez, Francisco Arauz, Francesc Miralles, Miquel F. Pacha, Joanot Pascual. Lluís Permanyer –Biografia de la Plaça Catalunya. Inventari de la Barcelona Desapareguda. La Vanguardia 8 edificis pioners a la plaça de Catalunya. La Barcelona Oblidada. Curiositats de la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Fotos: Històries de Barcelona desapareguda 1848-1924, Barcelofilia, La Vanguardia, Pinterest i particulars.