Paco de Lucía: homenatge merescut, una mica insòlit

Joan Alcaraz

Concert d’homenatge a Paco de Lucía

Organitzat per la Fundación Excelentia

Palau de la Música Catalana

13 de juny del 2024

M’agrada molt la guitarra flamenca, tan alada, tan juganera, i per això volia fruir com es mereix d’un concert dedicat a un dels seus màxims referents en el desè aniversari de la seva mort. I és que el ciutadà Francisco Gustavo Sánchez Gómez (1947-2014), conegut universalment com a Paco de Lucía, va ser un guitarrista i compositor de flamenc considerat, en el seu gènere, el millor de la història.

Poca broma, doncs! Però, en canvi, en aquest concert organitzat per la madrilenya Fundación Excelentia https://fundacionexcelentia.org/ van haver-hi, si no ben bé bromes, alguns detalls que van convertir el merescut homenatge al mestre en un esdeveniment una mica insòlit. Per començar, només van interpretar-se dues peces del Paco, més una altra composada a mitges amb el brillant pianista Andrés Barrios, un dels protagonistes del concert. I és que, a més de l’aportació de l’excel·lent guitarrista que és Alejandro Hurtado, la vetllada comptà amb la intervenció d’un pianista -el piano és, per damunt de cap altre, el meu instrument-, una cosa no tan habitual en un concert de música flamenca i aquesta, sí, tot un encert. Com va ser-ho la intervenció, tot acompanyant, en algunes peces, Alejandro Hurtado, del bon percussionista que és David Domínguez.

Un altre detall ben poc afortunat: el concert no comptà amb la interpretació d’Entre dos aguas, la composició més emblemàtica de Paco de Lucía, sens dubte recordada per tothom. Direu, com pot ser? Doncs sí, va ser.

La vetllada s’inicià amb l’audició d’una altra música també emblemàtica: el meravellós -per dir-ho suau- Concierto de Aranjuez, del compositor valencià Joaquin Rodrigo. Van interpretar-la l’Orquesta Clásica Santa Cecilia i, a la guitarra, Alejandro Hurtado. Ah, quina música tan suggestiva, tan dolça, tan rutilant! I quin gust que dóna, una i altra vegada, d’escoltar! 

    

En definitiva, un concert que, tot i els matisos esmentats, va valdre, en conjunt, la pena.