Ho ha tornat a fer

Desprès de vint anys l’ha tornat a representar a Barcelona ciutat, només una setmana. Amb el teatre ple a vessar cada dia, se’ns ha tornat a posar a la butxaca.

Un actor, d’una completesa i minuciositat admirables, transita per un espai, un escenari buit, i un text ple de paranys o possibilitats d’interpretació. Un monòleg fals, perquè hi ha molts personatges, és cert, no està sol, però tots són iguals, o potser no? D’una exigència física i memorística a prova dels bons, i dels arriscats, i és que, com ell bé diu, li agrada el risc, i en teatre pot donar bons resultats, té més adrenalina.

Mai oblida de repetir on es va formar, a l’escola del mestre Jacques Lecoq, també d’una exigència física i d’improvització ben conegudes i aplaudides, i que no es cansa d’agrair.

Ha estat un plaer tornar-lo a tenir a prop. Ens ha donat les gràcies, per anar-hi. Jo crec que el públic li ha agraït encara més, que durant una mica més d’una hora, s’hagi donat la complicitat perfecte entre una gent que no es coneix i un paio sol d’alt d’un escenari, sense res més que una americana “reversible” i unes ulleres de sol. Com ell diu, això és el teatre.

Aquí deixo un parell d’entrevistes,

https://www.ccma.cat/3cat/sergi-lopez-ens-presenta-el-monoleg-teatral-non-solum/video/6288452/

https://beteve.cat/placa-tisner/sergi-lopez-non-solum-evolucionat/