Joan Alcaraz
Exposició “Xesco Boix encara canta !”
Organitzada amb el suport d’Òmnium Cultural Sabadell
Casal Pere Quart de Sabadell
Fins al 24 de juliol del 2024
Han passat quaranta anys de la seva tràgica desaparició, però molta gent continua recordant-lo. Molts pares i mares i, singularment, molts nois i noies -ara ja granadets- que van créixer amb els temes que cantava i amb la seva peculiar manera d’interpretar-los.
El barceloní (1946) Francesc Boix i Masramon –Xesco Boix per als amics i coneguts- va ser, sobretot durant els darrers anys del franquisme, l’època de la Transició i la suposada primera democràcia, un músic, animador i cantant de folk i de cançó infantil. De professió era mestre i feia també de pedagog, i va treballar com a comunicador en un sentit ampli.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva, era nebot de Maur Maria Boix, monjo de Montserrat, director històric de Serra d’Or i responsable de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Alumne dels jesuïtes, va pertànyer a l’aleshores mític moviment escolta de la mà de mossèn Antoni Batlle, gran impulsor de l’escoltisme al nostre país. En aquest ambient tan singular aprendria un munt de cançons que va saber incorporar al seu repertori. D’adolescent també va cantar a la Coral Sant Jordi.
Dels Beach Boys a Pete Seeger
En poques paraules, sentia la música i s’estimava profundament Catalunya. Però va ser als Estats Units -gràcies a una beca d’estudis amb músics com el seu germà Joan Boix i Eduard Estivill-, on entraria en contacte amb el moviment hippy i la música folk. Va assistir a actuacions de grups com The Beach Boys o Peter, Paul and Mary, o de cantants com Bob Dylan, Joan Baez o l’ídol històric de la música folk i més compromesa, Pete Seeger, de qui es faria amic.
Molt influït, doncs, per aquella música d’arrel, fundà amb un conjunt de cantants i grups el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels EUA i en creà de nous. Després formaria el grup Ara va de bo (1971), que es va centrar en la cançó infantil, tot recuperant temes populars catalans i també creant-ne d’altres. Tres anys després, en una nova etapa de la seva valuosa trajectòria, ja s’animaria a cantar en solitari, tot i que vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà.
Enregistrà una munió de discos i cassets -trenta-cinc en total-, i publicà deu llibres. A més de Pete Seeger, del qual adaptà moltes peces, va ser un gran admirador d’un altre referent mític, Woody Guthrie. Han passat quatre dècades, però la seva obra i la seva trajectòria continuen sent molt valorades, i la prova és aquesta exposició, en ple centre de Sabadell.
I per què, precisament, a la cocapital -juntament amb Terrassa- del Vallès Occidental? Doncs, sobretot, perquè les dues organitzadores principals, l’Olga i la Gemma, són sabadellenques i havien posat des de fa un cert temps, en la recuperació de la memòria del Xesco, un impuls especial. Per això no és estrany que l’acte d’inauguració de la mostra resultés especialment atapeït, amb la presència de figures com la dibuixant Pilarín Bayés, el cantant i romancer Jaume Arnella, el cantautor Miquel Pujadó, l’actor i animador infantil Cesc Serrat o l’animador, també infantil, Rah-mon.
Qui sap animar, no sap animar-se?
Xesco Boix fou un personatge valent i compromès amb el seu país i la seva llengua. Llàstima que al llarg de la seva trajectòria patís diverses crisis depressives que finalment el portarien a llevar-se la vida. Va ser el 21 de juliol del 1984, tirant-se a la via del tren del Maresme, a l’altura de Malgrat de Mar. Ja passa, a voltes: qui sap animar, no sempre és el més animat…
En definitiva, una gran pèrdua. Tot i així, si el cos, malauradament, fa temps que ja no hi és, l’ànima, l’esperit i l’aportació de Xesco Boix segueixen ben vius. Aquesta mostra, que segurament recorrerà d’altres poblacions, n’és el millor testimoni.
Gaudir la Cultura 