Magallanes

Josep Sauret

Magallanes. El hombre y su gesta

Stefan Zweig

Alfaqueque & Colllarin 2021

La primera publicació d’aquesta biografia té més de 80 anys. Tot i així he considerat interessant llegir-la. S’ha fet una bona exposició a l’Ateneu Barcelonès sobre l’autor i he vist una altra exposició a Maó sobre la primera volta al món en base a la botica que portaven els expedicionaris per curar les possibles malalties. Tot plegat m’ha portat a llegir el llibre.

Ja en el pròleg, Carlos Martínez Shaw catedràtic emèrit i especialista en l’època colonial ens diu que Magallanes no pretenia donar la volta al món i sí trobar un camí més curt per anar a l’Índia i  a les Moluques a comprar espècies. Tampoc Sebastian Elcano ho pretenia, simplement les circumstàncies varen empènyer-lo a seguir navegant cap a l’oest per tornar a casa.

El llibre tot i els anys transcorreguts sembla que te poquíssimes errades. La presentació dels personatges i la narració dels successos són molt correctes: estem davant d’un clàssic necessari per entendre l’esdeveniment. Hi ha altres edicions:

L’autor fa alguna cosa  més que una biografia ja que contextualitza la situació política de l’època i en conseqüència ens dona una idea clara de la geopolítica del moment.

Des de l’actualitat i des de un punt de vista historiogràfic hi hem trobat a faltar explicacions sobre les fonts i la bibliografia emprada. Suposem que té la seva lògica, atès que l’autor és un novel·lista, no un historiador. També la forma de relatar el delata com a escriptor.

Ens explica la importància de les espècies i ens posa l’exemple de què en algunes ciutats i estats el valor de les coses es calculava en base al pebre com si fos un metall noble. També que la cerca d’una nova ruta de les espècies seria com una mena de continuació de les creuades.

Hi trobem les empentes que donen a la navegació Enrique el Navegant– que només va pujar a un vaixell per la conquesta de Ceuta- i el rei Joan II quan s’arriba al Cap de Bona Esperança i com Portugal, el país més petit d’Europa només amb 500.000 habitants dominava el mar.

Hi llegim el sistema de colonització portuguès: establir relacions comercials pacífiques, construir factories, fortificar-les i finalment agafar les terres i les mercaderies per la força. En totes les fases hi va haver una missió ideològica religiosa.

Magallanes participa en tres expedicions a les Índies com un home més, sense comandament i sense arribar a les illes de les espècies. Es fa amic de Ludovico de Varthema i de  Francisco Serrao que li expliquen les meravelles de les illes.

A la tornada de l’última expedició, en què ha estat ferit i ha quedat coix, intenta obtenir favors del rei portuguès sense èxit. Té 35 anys i demana permís per prestar els seus serveis a un altre país i el rei li dona  a entendre que li és igual.

Junt amb Rui Faleiro que aspira a astrònom reial també sense èxit, desenvoluparan el projecte d’anar a les illes de les espècies navegant cap occident bordejant Amèrica.

Es casa a Sevilla amb una dona castellana i guanya el beneplàcit del Consell de la Corona. Aconseguirà signar junt amb Faleiro les Capitulaciones de Valladolid (22 de març de 1518) amb un emperador Carlos V de 18 anys en nom de la seva incapacitada mare. Es prepara un viatge de dos anys en què obtindran un 20% de tots els ingressos que vinguin dels nous territoris descoberts.

La preparació de l’expedició dura 17 mesos. Surten amb cinc naus. La disciplina és de ferro, Magallanes no confia ni en els capitans que no saben els plans, no tolerarà cap consell, tampoc cap dissentiment a les seves ordres.

Ja a Amèrica van trobant badies i desembocadures de rius, cap és l’anhelat pas per travessar el continent. Els informes i mapes que tenia definitivament han fallat, haurà de passar l’hivern a Puerto San Julian a 49º de latitud. Pel camí hi haurà hagut la revolta dels capitans de les naus encapçalats per Juan de Cartagena de la San Antonio.

Comença el racionament d’aliments, nou intent de revolta que hàbilment desmunta Magallanes. Dos capitans seran decapitats. Finalment troben el canal de Todos los Santos, posteriorment de Magallanes. Ara sí que consulta si cal seguir o tornar endarrere considerant la manca de provisions. Decideixen seguir els quatre vaixells que queden tot i l’oposició de la San Antonio que finalment desertarà i tornarà a Sevilla per l’est.

La nova travessia durarà 100 dies, tres vegades més que la de Colón, amb l’agregant que no tenen menjar ni beure, tenen problemes amb les veles, les cordes,… Hi  ha escorbut, es moren de gana…per fi el 6 de març de 1521 arriben a una illa, serà de les Filipines unes illes que cap europeu sospitava que existien.

Descansen, es refan i segueixen. Tenen problemes amb els nadius degut a les diferents cultures, religions, ànsies de domini dels espanyols,…A la petita illa de Mactán (després dita Si Lapulapu) hi ha un enfrontament i per excessiva confiança i desconeixement del territori Magallanes quedarà ferit de mort.

“La idea de Magallanes de mantener las islas Filipinas, con paz y amistad, para el reino y para la fe no tiene con tanto cuidado a sus sucesores, más mercantilizados: solo piensan en poner punto final a la expedición y apresurarse al regreso” (p. 301)

Segueixen els problemes amb els nadius, queden 115 homes dels 265 que varen sortir. Decideixen sacrificar la caravel·la més antiga per ser més eficaços els altres dos vaixells.

El novembre del mateix any arriben a Tidore una de les illes somniades per Magallanes segons les explicacions de Serrao. Un dels dos vaixells està malmès i sembla que no resistirà la tornada. Aquest aspecte junt amb l’interès de part dels homes de restar a les illes fa que es decideixi que torni només la Victoria i que la nau de la que fou capità Magallanes es quedi allà.

La tornada es farà buscant el camí conegut i que sembla més curt o sigui cap a l’oest. Hi haurà un problema seriós, el rei de Portugal, Manuel, ha dictat ordre d’apressar els vaixells de Magallanes i la ruta triada de tornada està controlada per les factories portugueses. Això implicarà en el millor dels casos no fer cap escala per descansar i aprovisionar-se.

Tornaran la gana, l’escorbut i els problemes. En un intent d’aprovisionar-se dels portuguesos perdran més homes. En queden 18. Per fi quasi 3 anys després de la sortida, el setembre de 1522 arriben a Sevilla, l´Edat Moderna ha començat. La terra és una esfera i els mars en formen un de sol i continu. El carregament d’un sol vaixell compensarà la pèrdua dels altres.

Antonio Pigafetta  que ha fet tot el diari de l’expedició, ha restat fidel a Magallanes i parla molt poc de Sebastian Elcano. Ningú heretarà a Magallanes ja que ningú de la seva sang es viu per demanar les capitulaciones. Les Moluques seran venudes a Portugal per l’emperador Carlos.