Quan aniries de copes amb una autora

I del cel van caure tres pomes —— El mar terra endins

Aquí hi ha un fet molt interessant. Els meus llibres han tingut molt d’èxit a llocs com Catalunya, el País Basc, Irlanda, Escòcia, i no tant a ciutats cosmopolites. Potser aquestes històries de gent senzilla i oprimida s’entenen més en nacions oprimides

Encara no sé ben bé per què això de les copes, o potser sí. Perquè m’expliquès més històries com aquestes. Tot i la llunyania dels llocs, fets, persones i fabulacions, que m’ha fet conèixer en aquests dos llibres, l’essència és tan propera!. El fet de ser persona en qualsevol indret del món, aquí és Armènia, la resta és cultura… i política.

L’autora ara és molt coneguda i celebrada a casa nostra, gràcies a les traduccions de Marta Nin, amb qui vaig tenir el plaer de treballar, ella des de Florència i jo des de Bellaterra, i al bon criteri de Comanegra. Ja les hem tingut al Kosmopolis, i entrevistat a molts mitjans: El Punt Avui, Catorze14, Núvol, … Estic segura que en Gabo hauria xalat amb la seva lectura. I tant!

Es tracta de crear un univers, cosa gens fàcil, des d’un lloc que saps desconegut per a la majoria dels possibles lectors. I es tracta d’enfocar-lo bé, directament, perquè és el teu melic. I l’enyorança ja ho fa això.

Una Armènia de tradicions i coneixements ancestrals, en gran part, que moltes ja no existeixen. I no crec que sigui només nostàlgia. Possiblement un poble té futur quan sap d’on ve i compren la seva herència històrica. Un bagatge que l’ha modelat i que es porta a la motxilla. Si es té l’oportunitat de parlar-ne, s’ha de fer. Aquestes arrels són essencials perquè una persona es pugui entendre a si mateixa. I senzillament és riquesa. I aquí s’expliquen històries passades, fins i tot no reals, que les àvies i les besavies no han deixat de repetir. Personatges femenins ben peculiars. Mares i àvies que han tingut vides tràgiques o amargues, però les han ensenyat a ser més lliures, més fortes i amb més autoestima. Vol parlar d’aquestes dones, del seu passat i aprendre del seu exemple.

Un “festival” de quotidianitat, del dia a dia, dels somnis, les pors, dels ensurts, dels ideals, dels costums, del tràfec d’uns personatges que sovint t’arrenquen un somriure de complicitat, i de sorpresa, sempre.