El acusado

Josep Sauret

Títol: El acusado (Les Choses humaines
Director: Yvan Attal, 2021
Actors principals: Ben Attal i Suzanne Jouannet
Versió original amb subtítols

Pel·lícula francesa que hem vist en el cine a la fresca d’Alô-Alaior- que com cada any últimament es fa al pati del Convent de Sant Diego. Són ja 17 edicions durant juliol i agost.
És un film valent que toca un tema candent, una violació, d’una forma gens escabrosa i sense mostrar cap escena de sexe. Tot i així, és una pel·lícula molt dura. Té una posada en escena dinàmica que ens fa estar pendents constantment del que passa. Situada en el temps actual, a París, hi trobem molts temes d’interès com veurem.

Protagonistes

El noi, brillant estudiant de pares divorciats, famosos en els mitjans de comunicació. El pare periodista, té un programa de debat a la TV des de fa anys. La mare feminista militant radical. La noia només té 17 anys, jueua de pares separats, educada per una mare integrista que l’asfixia i viu només amb el seu pare i la nova parella amb la que es relaciona bé. Amb tot en el moment decisiu demana consell a la mare que li fa fer -denunciar la violació- el que diu el rabí.

Desenvolupament.

A mida que transcorre el film les coses es van complicant i cada cop son menys clares, més grises. Les contradiccions i els canvis de les declaracions dels dos personatges. Les contradiccions ideològiques fonamentalment dels pares d’ell – el pare arriba a dir, fora del judici, que si ell fos el pare de la noia mataria al noi-. La mare que diu que no pot declarar com a ideòloga i si com a mare. Els amics d’ell que amb una juguesca estúpida han contribuït al fet.

Temes d’interès

Hi trobem el patiment de la noia en les successives explicacions d’allò succeït als diferents policies, als psicòlegs, als jutges,…Sembla una cadena interminable que li fa recordar els fets. Igualment passa amb l’agressor que tot i les excuses i els possibles atenuants, se’n penedeix del passat però no pot oblidar-ho i res l’ajuda a fer-ho.
El tema del consentiment de la noia passa per molts matisos. No diu que no, ho justifica per una suposada por.
La justícia. S’allarga tot molt, més de dos anys es tarda a fer la instrucció per el judici el que fa que el dit “judici del tele diari“ actuï repetidament cada cop que hi ha un nou pas en la investigació policial i judicial. La duresa amb que tracten als dos protagonistes els jutges.
Ningú dels advocats, de la fiscalia, dels jutges sembla adonar-se que independentment del fet i de la possible condemna estan destruint la vida de dues persones joves que se’ls hi ha truncat el futur per una sèrie de circumstàncies en què s’han vist involucrats. Possiblement no sigui la seva feina però no hi trobem sentiments, empatia, envers als protagonistes. Sembla que només busquen els fets i la condemna per al noi. En el judici la noia és un instrument per aquest fi, res més.

Un resum molt poc optimista seria que la justícia no és reparadora i sí castigadora per a tots els implicats.

La pel·lícula es pot veure a You Tube, Google Play, Amazon Prime Video, Apple TV, Rakuten TV sempre pagant alguna cosa. Sembla que per les sales de cinema va passar força desapercebuda.