És tanta l’admiració que sento per la feina que fan aquests editors, que vull tornar a parlar d’ells, perquè això sí que és fer país, això és normalitzar, això és eixamplar la cultura, això és no rendir-se. I posar el català literari al seu lloc.
La idea d’aquesta entrada, s’origina potser quan el Reis Mags em porten Les afinitats electives de Goethe, llibre que quan estudiava no vaig acabar de llegir sencer, sabent que era capdal per entendre moltes coses, i no només literàries. Però un recent capbuçament meu per intentar explicar bé les interioritats dels Romàntics, que tan malament s’han explicat, m’ha exigit recuperar-lo. I puc confirmar el que un dia em va dir un professor: és el millor que va escriure J.W. Goethe. Possiblement aquesta afirmació tan rotunda és perquè és una filigrana enormement actual. L’hauria d’haver llegit sencer i amb calma, és prescriptiu, però que bé s’aprecien certs arguments quan ets gran i portes unes quantes lectures i decepcions a la motxilla!
I, obviament, l’editorial triada va ser aquesta, els Reis ho saben tot!. No podia ser d’una altra manera. Aquí tornem al concepte del llibre com objecte, com acompanyant segur d’una bona lectura, calmada i plaent, per tant l’edició ha de ser físicament impecable: bon relligat, bon paper, tipus nets, tintatge polit, marges generosos i interlineat airòs. Això, que pot semblar obvi, no és gens freqüent, sobretot si pensem com editen alguns, pel consum ràpid i voraç.
Però el que s’hauria de ressaltar, sobretot, és cóm es fa la tria de títols, de traductors i prologuistes, en fi, els editors. Ignoro els criteris de selecció del fons, hi ha un sac ple de clàssics per triar, però endevino cóm ho fan amb els traductors, una de les feines més arriscades que hi ha.
Sovint ens diuen que hem d’agafar els clàssics sense por, i és més que cert, i les traduccions en poden tenir la clau, ens hi ajudaran, i molt. La traducció ha de ser fidel, sí, i ho ha de traspassar tot de forma fluida i adaptar-se a la nova llengua, com si no hi hagués cap dificultat. Però hi ha aspectes que no són només filològics, s’han de transferir idees, sentiments, emocions, locucions, frases fetes i un munt de modalitats que han de fer el trànsit sense sotracs ni perdre un brí de l’original, de la idea que l’autor hi va abocar. I aquí l’editorial hi té un punt fort, molt fort. Les traduccions són eminents, premiades, algunes, en fí, de traca i mocador. La meva experiència reiterada amb Orgull i Prejudici i ara amb el senyor Goethe és reconfortant, sovint em descobreixo esbufegant, quan m’ho diuen tan ben dit, i per a mi sola. La propera serà Middlemarch, amb molta temperància.
Gaudir la Cultura 