El diable sobre rodes

És el debut d’un jove Steven Spielberg de 25 anys que serà en potència un dels millors directors.

La persecució assassina d’un tràiler de 20 tones, que corre rere un modest cotxe que ha decidit delatar-lo de mala manera. El camió el persegueix durant quilòmetres i quilòmetres per unes carreteres solitàries de l’Amèrica profunda. A partir d’aquí el diabòlic camioner comença un interminable i aterridora persecució mortal.

L’actor:

Molt bona interpretació de Dennis Weaver (és fer famós en la sèrie, dels anys 70, “el Sheriff McCloud”). Interpreta a un home comú de negocis que viatja de representant amb el seu cotxe, per un polsós desert solitari i hostil, que ens recorda el llunyà Oest Americà. Ens deixa clar que és un home de família i classe mitjana, d’una personalitat feble, un antiheroi, víctima d’una angoixa constant… S’enfronta a una situació rocambolesca, un entorn irracional primitiu, perillós, on poques persones l’ajudaran. Un escenari que no arriba a entendre, que no controla, on tard o d’hora haurà de renunciar al civisme i a la humanitat per sobreviure.

El camió:

És l’amenaçant “figura” d’un vell, mal cuidat i rovellat monstre mecànic en forma de camió.

Spielberg tenia molt clar que el camió havia de tenir un aspecte ferotge aterridor que havia de fer molta por, amb el frontal ple d’insectes morts atrapats a la carrosseria, que al mateix temps impedeixen la visió del conductor.

Podem considerar que és un dels majors “assassins en sèrie” del cinema, que mostra triomfant i satisfet les matrícules d’altres víctimes que ha fet fora de la carretera, d’antics trofeus.

El Paisatge:

L’escenari, un entorn rural decadent, d’escassa vegetació, solitari, desèrtic que tantes vegades hem vist en els westerns d’indis i cowboys, amb carretes de rectes interminables on transcorren les persecucions, psicòpates i malaltisses.  

La pel·lícula:

L’argument és la persecució sistemàtica, el pànic, que porta la tensió a l’espectador, convertint-se amb una voràgine de bogeria i d’enfrontament entre la vida i la mort. És genial la decisió que en cap moment, el director, ens mostra la cara del conductor, sols percebem que una màquina, un monstre malvat i salvatge és capaç d’amargar-nos l’existència, fins a arribar a la desesperació i a la paranoia.

Tenint en compte que la pel·lícula té més de 50 anys, “el diable sobre rodes”, és la millor persecució de suspens de la història del cinema, que no et deixa indiferent.

Pel·lícula de l’any 1971 amb una duració de 74 min. ampliada fins a 90 min. afegint noves escenes, per poder.la projecta a la gran pantalla.

Es pot veure a YouTube.

Doc i fotografies: L’Economista  15-01-2022