Així vaig acabar el dia de Sant Jordi, una festa única per un final amb terrabastall. No és la primera vegada que la fan, però cada cop col.lapsen. La sala és tan petita, que al final, la resta d’espectadors semblen els teus veïns de l’escala, amb els que t’hi entens, es clar.
Tinc una mena d’assessor teatral o de l’espectacle en general, que em va demanar que el dia de Sant Jordi no em cansés gaire, perquè tocava acabar-ho bé, de traca i mocador. I així va ser.
Resumint molt, molt: el més important és el públic, i la història i quina història, quanta tendresa. Tota la resta no existeix, o volen fer que no existeixi, i per això és tan captivadora, tan propera, tan benefactora.
Us deixo la crítica que al seu dia va fer Núvol, que també explica la companyia, els objectius, etc. Una peça com aquesta és una màquina de portar gent al teatre, encara més de la que hi va actualment, però només es pot fer en petit format, petit, molt petit.
Gaudir la Cultura 