Margin Call

Es va estrenar al Festival de Cinema de Sudance, el gener del 2011, nominada per l’Oscar al millor guió original i dirigida per: Jeffrey C. Chandor.

La pel·lícula representa a una entitat financera fictícia de Wall Street, tot i que es basa en fets reals transcorreguts durant les últimes 24 hores més crítiques de l’esclat de la crisi financera que va tenir lloc a la tardor de l’any 2008, guardant molta similitud amb els esdeveniments de la banca d’inversions Lehman Brothers Holding Inc.

Aquesta banca d’inversions fictícia, contracta un equip de recursos humans temporal, per dur a terme una dura regulació d’empleats, amb el consegüent acomiadament massiu sense avís previ, per unes determinades accions. Un dels acomiadats és el director de risc (Stanley Tucci) just quan està a punt de descobrir certs actius tòxics que poden conduir a una fallida del holding. Al ser acomiadat entrega un USB a dos dels seus empleats i companys novells de confiança (Zachary John Quinto i Penn Badgley) perquè arribin al fons de l’assumpte, advertint-los de què vagin “amb molta cura”.

Es convoca una reunió urgent de la junta de matinada i és quan l’analista principiant (Zachary Quinto) revela les dades que poden conduir a l’empresa a la ruïna total. Es desencadena un autèntic terratrèmol en descobrir la quantitat d’actius tòxics.

Es viuen moments d’histèria i de grans conseqüències morals i financeres del desastre, que evidenciant una depuració a fons de molts dels directius implicats en la seva “coneguda nefasta gestió” (Simon Baker, Paul Bettany i Demi Moore).

És de “nota” com s’enfoca l’escena i l’actuació de domini de Jeremy Irons, d’ençà que entra en la sala de juntes, actuant com un autèntic capo de la màfia, capta a la perfecció la tensió i el terror absolut de cada un dels alts executius, on demostrant no entendre res de les seves actuacions i responsabilitats que condueixen a la inexorable catàstrofe de la fallida. Es manifesta que “s’ha comès un crim sense tenir clar qui és el criminal”.

El potent relat de Jeremy Irons que amb una gran interpretació, esplèndida i profunda lucidesa, amb la por regnant, transmet un pla d’acció per fer reaccionar a la seva gent sense dilacions, per començar a prendre mesures dràstiques per treure’s de sobre totes aquestes hipoteques subprimes i altres actius tòxics. Conscients alhora, que no fer-ho, quan obrin els mercats d’aquí a poques hores, pot provocar una autèntica reacció en cadena desastrosa. 

L’escena i conversa de Jeremy Irons amb, la seva mà dreta, Kevin Spacey on li diu: “Hi ha tres maneres de guanyar-se la vida i poder sobreviure en aquest negoci: ser el primer, ser més intel·ligent o fer trampa”.

En definitiva, aquestes hienes financeres obliguen, a l’obertura dels mercats, a tot l’equip de vendes, representants, agents, brokers, gestors… a vendre com a mínim el 93% de tots els actius, sense permutes. A canvi rebran un “bonus”, en cas contrari amenaça que passaran coses dolentes. Tot i aconseguir-ho (ja està escrit) molts seran/estan acomiadats.

Margin Call es va traduir com: “El precio de la codicia”. Continua sent la pel·lícula favorita i la millor crítica de Wall Street. És la vista lineal del descobriment del pànic, la desesperació… i l’endemà, a fer el que…

La resposta des de les altures i a l’avantsala dels desastres, els tots poderosos reis de les finances i de l’establishment decideixen, sempre, per nosaltres. Ells mai perden. Al llarg de la història de les crisis econòmiques mundials, sempre han sortit victoriosos; p. ex.: La Primera Gran Recessió del 1873 – El pànic dels banquers de 1907 – El Crac del 29 – La crisi del petroli del 1973 – amb el dilluns Negre de 1987 – i com s’ha demostrat amb la caiguda de Lehman Brothers del 2008.

A Espanya el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, entitat que fou creada pel “Banco de España y el Fondo de Garantia de Depositos” per la intervenció en els processos de fusió, absorció i concentració d’entitats de crèdit de resultes de la crisi financera del 2008. S’emmarca dins de les mesures i plans de rescat i d’incentivació de l’economia, refinançament, reestructuració del sector, tancament d’oficines bancàries, l’acomiadament massiu d’empleats del sector financer, principalment de les Caixes d’Estalvi fins a aconseguir la seva total extinció, amb membres i personatges de les anomenades i conegudes “portes giratòries” integrats dins dels consells d’administració, que varen dur a terme una mala gestió. En definitiva, administradors il·luminats fascinats per les seves inversions “tòxiques” i plans d’expansió, que retraten el seu tarannà com “experts en finances” amb diàlegs atractius que sols varen aconseguir reflectir l’enormitat del desastre de la “Bombolla Immobiliària”.

Director: Jeffrey C. Chandor. Nominada per l’Oscar al millor guió original i competir en el Festival Internacional de Cinema de Berlín i ser nominada a l’Os d’Or.

Actors:

• Kevin Spacey: Sam Rogers
• Demi Moore: Sarah Robertson
• Jeremy Irons: John Tuld
• Paul Bettany: Will Emerson
• Stanley Tucci: Eric Dale
• Zachary Quinto: Peter Sullivan
• Simon Baker: Jared Cohen
• Penn Badgley: Seth Bregman

Es pot veure a Filmin

Documentació i fotografies: The Washington Post – Diari El País – Entertainment Weekly – Diari El Periódico – Filmaffinity i Prime Video.