Josep Sauret
Exposició: Museo del Prado
Oberta fins el 8 de març de 2026
Comisari: Vicente Todolí
És una retrospectiva de l’escultor madrileny mort el 2001. Juan Muñoz sempre deia que havia copiat molt dels clàssics, entenent com a tals els grans mestres del renaixement, els manieristes i el barroc espanyol. Una frase típica d’ell era “de la historia del arte robo lo que puedo”.
Suposem que en conseqüència s’ha muntat una exposició diferent i poc convencional. Si bé és cert que hi ha algunes sales dedicades únicament a la seva obra -edifici dels Jerónimos- també la trobem enmig d’altres sales -edifici Villanueva- i obres amb un diàleg de les seves escultures i instal·lacions amb les pintures que l’han influenciat de Velázquez, Goya, Borromini, Bernini,… Es tracta d’un escultor alimentat per la pintura que té temes compartits com els nans de la cort o la perspectiva amb aquests grans autors.
Les seves obres són sovint figures humanes quietes, estàtiques, silencioses, enigmàtiques, que ens forcen a reflexionar sobre la tensió entre el ser-hi i el no ser-hi. En molts casos no tenen peus i la cara és igual. És una bona ocasió per veure la connexió entre l’escultura contemporània y la pintura clàssica. Per explorar com l’artista contemporani dialoga amb els grans autors del passat, no imitant-los sinó refent els seus materials. A l’exposició també hi trobem obres de diferents col·leccions privades i d’altres institucions difícils de veure habitualment.
Evidentment i un cop hi ets, donat que no és una mostra llarga és molt recomanable per fer una visita encara que sigui parcial a altres peces del Museu.
Una peça destacada es troba a l’exterior just a l’entrada. És un grup escultòric “Trece riéndose unos de otros” que es va fer per Oporto quan va ser capital cultural europea el 2001.
Per acabar, cal dir que tenim obra de Juan Muñoz a la plaça del Mar, a la Barceloneta. Es titula “Una habitació on sempre plou” i forma part de l’exposició permanent que va instal·lar-se amb motiu de les olimpíades. L’escultura està formada per cinc figures humanes de bronze de mida quasi natural, amb els ulls embenats, totes dins una gàbia. Originàriament la gàbia havia de ser plena d’aigua. Per raons sembla que tècniques l’obra va quedar inconclusa.
Igualment tenim a Catalunya, concretament a Balaguer, a l’espai Planta Sorigué -privat però que es pot visitar- l’obra “Double Bind”. La visita és interesant ja que hi ha obres importants d’altres artistes, Antonio Lopez, Anselm Kiefer, Chiharu Siota, William Kentritge.
Gaudir la Cultura 