Homenatge a Barcelona

Colm Tóibín

Ara llibres 2024, 307 pàgines

Homenatge a Barcelona

Tóibín, irlandès de naixement i cosmopolita de vocació, va viure a Barcelona entre 1975 i 1978, posteriorment hi va tornar els anys 1988 i 1989 i una darrera temporada l’any 1992. Actualment té casa a la Vall Fosca, des d’on sovint escriu. Nascut a Enniscorthy el 1955 és una de les figures literàries més rellevants de tot l’àmbit d’expressió anglosaxona. La seva obra comprèn la novel·la, la narrativa breu, l’assaig, el teatre i la crítica literària. La seva obra s’ha traduït a més de trenta idiomes. Entre els seus darrers llibres destaquem El Mag, ressenyat per Miquel Nistal en aquest mateix Blog.

“La ciutat ha canviat; la ciutat segueix sent la mateixa.” Colm Tóibín comença així el pròleg exclusiu d’aquesta edició especial, un retrat personal que va escriure a principis dels noranta del segle passat i que, encara avui, continua sent una obra literària de referència sobre la nostra història, cultura i costums.

Aquest llibre ve a ser d’una crònica bàsicament de Barcelona, però amb força referències a tot Catalunya, sobre la història, els costums, el caràcter, els personatges o les festes que es fan al país.

Relata vivències dels anys 70 i 80 a la ciutat, que llegides a dia d’avui provoquen una certa nostàlgia d’aquella Barcelona preolímpica, que els que comencem a tenir una edat, vam viure intensament.

Comença descrivint el Barri Gòtic, la catedral, el Pi, Santa María del Mar i les seves històries. Parla dels locals com Zeleste al carrer de l’Argenteria, del Pastís, del Gambrinus, del barri “Xino” i molts d’altres llocs.

Va recorrent la ciutat repassant alguns dels edificis emblemàtics i ens explica la vida dels personatges : Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i naturalment Gaudí. De cada personatge en destaca la seva trajectòria, ja sigui personal o política.

També ens parla dels grans pintors i de les seves històries entre Barcelona i París: Ramón Casas, Santiago Rossinyol, Picasso, Dalí o Miró, però també apareixen Mir, Casagemas, García Lorca…

Analitza el que ell anomena l’època daurada de la República i el seu impacte a la ciutat: Macià i Companys, el poder dels anarquistes, els fets de maig del 1937, la guerra, els bombardejos i les conseqüències de la postguerra i el franquisme.

Ens parla dels costums dels catalans sobre el menjar i les festes, dracs i gegants, la Patum, Sant Jordi… Fa memòria de les platges abans de l’arribada del turisme,  del cava, de la Barceloneta i, naturalment, del Barça…

Visita Girona i la Costa Brava, la Catedral, el barri del Call, les platges gairebé verges i amb poques edificacions.

Finalment tracta els fets polítics més rellevants des de l’adveniment de la democràcia, retorn de Tarradellas, Suárez, Jordi Pujol, Maragall, Bohigas… fins acabar en els canvis urbanístics, arquitectònics i d’afluència de turisme a partir de Jocs Olímpics de Barcelona del 92.

En definitiva, una crònica de la ciutat que vam conèixer i que cada dia trobem més a faltar.