Autor: Narcís Argemí i Terrades

Categories
Llibres

Homenatge a Barcelona

Colm Tóibín

Ara llibres 2024, 307 pàgines

Homenatge a Barcelona

Tóibín, irlandès de naixement i cosmopolita de vocació, va viure a Barcelona entre 1975 i 1978, posteriorment hi va tornar els anys 1988 i 1989 i una darrera temporada l’any 1992. Actualment té casa a la Vall Fosca, des d’on sovint escriu. Nascut a Enniscorthy el 1955 és una de les figures literàries més rellevants de tot l’àmbit d’expressió anglosaxona. La seva obra comprèn la novel·la, la narrativa breu, l’assaig, el teatre i la crítica literària. La seva obra s’ha traduït a més de trenta idiomes. Entre els seus darrers llibres destaquem El Mag, ressenyat per Miquel Nistal en aquest mateix Blog.

“La ciutat ha canviat; la ciutat segueix sent la mateixa.” Colm Tóibín comença així el pròleg exclusiu d’aquesta edició especial, un retrat personal que va escriure a principis dels noranta del segle passat i que, encara avui, continua sent una obra literària de referència sobre la nostra història, cultura i costums.

Aquest llibre ve a ser d’una crònica bàsicament de Barcelona, però amb força referències a tot Catalunya, sobre la història, els costums, el caràcter, els personatges o les festes que es fan al país.

Relata vivències dels anys 70 i 80 a la ciutat, que llegides a dia d’avui provoquen una certa nostàlgia d’aquella Barcelona preolímpica, que els que comencem a tenir una edat, vam viure intensament.

Comença descrivint el Barri Gòtic, la catedral, el Pi, Santa María del Mar i les seves històries. Parla dels locals com Zeleste al carrer de l’Argenteria, del Pastís, del Gambrinus, del barri “Xino” i molts d’altres llocs.

Va recorrent la ciutat repassant alguns dels edificis emblemàtics i ens explica la vida dels personatges : Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i naturalment Gaudí. De cada personatge en destaca la seva trajectòria, ja sigui personal o política.

També ens parla dels grans pintors i de les seves històries entre Barcelona i París: Ramón Casas, Santiago Rossinyol, Picasso, Dalí o Miró, però també apareixen Mir, Casagemas, García Lorca…

Analitza el que ell anomena l’època daurada de la República i el seu impacte a la ciutat: Macià i Companys, el poder dels anarquistes, els fets de maig del 1937, la guerra, els bombardejos i les conseqüències de la postguerra i el franquisme.

Ens parla dels costums dels catalans sobre el menjar i les festes, dracs i gegants, la Patum, Sant Jordi… Fa memòria de les platges abans de l’arribada del turisme,  del cava, de la Barceloneta i, naturalment, del Barça…

Visita Girona i la Costa Brava, la Catedral, el barri del Call, les platges gairebé verges i amb poques edificacions.

Finalment tracta els fets polítics més rellevants des de l’adveniment de la democràcia, retorn de Tarradellas, Suárez, Jordi Pujol, Maragall, Bohigas… fins acabar en els canvis urbanístics, arquitectònics i d’afluència de turisme a partir de Jocs Olímpics de Barcelona del 92.

En definitiva, una crònica de la ciutat que vam conèixer i que cada dia trobem més a faltar.

Categories
Llibres

Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia

Stefan Zweig,

Ed, Acantilado, 252 pàgines

Consciència contra violència

Stefan Zweig, un escriptor austríac molt prolífic en la seva producció literària. Va tocar gairebé tots els gèneres: novel·la, assaig, biografies, articles, relats breus, etc. Tanta va ser la seva producció que, després de la seva mort per suïcidi el 1942,  va ser una mica deixat de banda pels editors. Fa uns anys, però,  s’ha recuperat la seva figura i s’han reeditat moltes de les seves obres.

Aquesta que avui us proposo, escrita el 1936, relata la història de Joan Calví (Jean Cauvin, 1509-1564), teòleg nascut a França i establert a Suïssa, confrontada amb la vida de Sébastien Castellio (Sébastien Castellion, 1515-1563), també teòleg, francès i establert a Suïssa. Ambdós personatges varen compartir la seva fe en la Reforma Protestant, això sí, amb dues visions totalment contraposades.

Calvino
Castellio

Zweig contrasta l’humanisme de Castellio des de Berna enfrontat al fanatisme de Calví a Ginebra, durant el segle XVI. Repassa la trajectòria de Calví i el seu paper fonamental dins la Reforma i  el pensament humanista de Castellio. També repassa la figura de Miquel Servet (Miguel Serveto) fins que va ser cremat a la foguera per les pressions de Calví.

Miquel Servet (Miguel Servet, Miguel de Villanueva, 1511 – 1553). Gravat de Christian Fritzsch (1695–1769)

Algunes cites

“Calvino logró convertir toda una ciudad, todo un Estado de miles de ciudadanos, hasta entonces libres, en una férrea maquinaria de obediencia capaz de exterminar cualquier iniciativa, de impedir cualquier libertad de pensamiento en beneficio de su doctrina exclusiva.”

“Sobre la conciencia de un hombre ningún poder terrenal debería tener jamás autoridad.”

“Matar a un hombre no es defender una doctrina, sinó matar a un hombre.” (Castellio sobre l’execució de Servet)

“En 1535, Calvino establece el primer compendio de la doctrina evangélica, el manual y la guía, la obra canónica del protestantismo.”

“Calvino convertirá una república democrática en una dictadura teocrática.”

“Un autoconvencimiento tan espléndidadmente obtuso, convierte a un hombre en caudillo.”

“El hombre tiende constantemente al mal… como cualquier persona es vista desde el principio como sospechosa de pecado, todo el mundo debe someterse a vigilancia.”

“El Calvínismo ha creado en las naciones por él dominadas el tipo de correcto, cumplidor, el que humilde y firmemente se pliega al conjunto, el tipo de funcionario perfecto. Weber en su famoso estudio sobre el capitalismo, ha demostrado que nada ayudó tanto a preparar el fenómeno de la industrialización como la doctrina Calvínista de la obediencia absoluta.”

Més sobre Castellio contra Calvino

Sebastián Castellio: el defensor de la libertad de conciencia que se enfrentó a Calvino

Per Romel Xavier Q. BITE, 22-7-2022. Aquí

La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l’assassinat en massa d’hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del segle xvi. Els fets van començar el 24 d’agost de 1572 a la ciutat de París i es van estendre durant els mesos següents per tot França. Obra de François Dubois.
Categories
Llibres

Auge y caída del orden neoliberal

La historia del mundo en la era del libre mercado

Gary Gerstle

Editorial Península 2023 – Barcelona – 602 pàg.

Un llibre molt interessant que recorre la política dels Estats Units durant els darrers 100 anys, una història crítica del neoliberalisme, el credo econòmic que ha marcat la vida política al món dels darrers 40 anys.

Gary Gerstle fa un recorregut per les decisions més significatives que han fet els seus diferents presidents, començant per Hoover, republicà, escollit el 1929, que va haver de patir les conseqüències del “crack” a la borsa de Nova York. Després del daltabaix econòmic va pujar a la presidència F. D. Roosevelt, demòcrata, que es va mantenir durant quatre mandats i va emprendre la política del “New Deal”, basada en una política econòmica keynesiana que postulava que una despesa pública que excedís els ingressos del govern, era positiva durant els temps de recessió. 

Els bons resultarts que va portar el “New Deal” van fer que presidents posteriors, com Truman, demòcrata, i Eisenhower, republicà, seguíssin mantenint els mateixos principis. Durant les presidències de J. F. Kennedy i L. B. Johnson, demòcrates, el focus es va centrar especialment sobre els drets civils i la guerra de Vietnam. Com a deixebles d’Eisenhower, Nixon i Ford, van seguir amb mesures properes al “New Deal”. Tot va començar a canviar amb Carter, que pensava que la regulació per part del govern havia estat útil durant la Gran Depressió, però que calia reduir el pes de l’Administració. Així va començar tímidament la desregulació, amb la promesa de reduir els organismes federals de 1.900 a 200. Però realment quan el neoliberalisme va començar a marcar el ritme del país i extendre’s a tot el món va ser durant la presidència de Reagan. Seguint les teories econòmiques dels austríacs Friederich Hayek i Ludwig von Mises, el dogma que els mercats s’autoregulen sense cap  intervenció estatal, es va arribar a que individus tan diferents com els hippies tecnològics i Ronald Reagan es posessin d’acord en pensar que tenien les claus per aconseguir una llibertat personal i econòmica il·limitades.

Reagan va reduir la càrrega fiscal sobre les rendes més altes d’EEUU en un 60 per cent i va augmentar el pressupost militar en un 20 per cent. Va derogar The Fairness Doctrine (Doctrina de la Imparcialitat), alliberant les emissores de ràdio i els canals de televisió de l’obligació de presentar notícies centrades en l’objetivitat i la imparcialitat.

El triomf del neoliberalisme a finals dels anys 70 va transformar radicalment el món. Més que una teoria econòmica es va convertir en una religió, compartida tant per la socialdemocràcia com per la dreta, que proposava el final de les regulacions al capitalisme i la transferència de la gestió econòmica de l’Estat cap als mercats, 

Avui, davant la pujada dels populismes, els rescats de les institucions bancàries, el creixement de la desigualtat, l’excessiva concentració de la riquesa i la progressiva desaparició de la classe mitja, el neoliberalisme ha començat a perdre la legitimidad que havia tingut els darrers anys. 

Categories
Llibres

Els invisibles

Joan-Lluís Lluís – Ed. L’Avenç 2020 – 123 pàg.

Joan-Lluís Lluís nascut a Perpinyà el 1963 és un novel·lista, poeta i traductor català que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi Sant Jordi per Jo sóc aquell que va matar Franco i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per Junil a les terres dels bàrbars.
És també un militant de la llengua catalana i a través d’escrits i xerrades ha denunciat el lingüicidi comès històricament per l’Estat francès.
Va créixer a Morellàs (Rosselló), i després d’estudis secundaris a Ceret (Vallespir) i a Perpinyà, es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller i en Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà.

ELS INVISIBLES és un llibre breu, però molt recomanable. L’autor, relata en primera persona quin ha estat el seu recorregut personal per arribar a catalanitzar-se en un entorn hostil a qualsevol altra llengua que no sigui el francès. Es tracta d’una història de la seva conquesta de la llengua catalana.

De pares catalans del Principat, emigrats a la Catalunya Nord, descriu la seva infantesa dins un entorn social netament francès, on el català estava circumscrit gairebé exclusivament a l’entorn familiar.

Un dia anant a l’escola es troba un pintada en català que deia “entre tots ho farem tot” i el sorprèn que una paret pugui oferir-li motius de reflexió. Més endavant a través de les cançons de Lluís Llach i de Francesc Pi de la Serra o de Raimon s’adona de la riquesa de la llengua, contrasta amb el català rudimentari, cada dia més precari, assetjat, aïllat i estabornit per la llengua francesa. A partir d’aquí comença a interesar-se per la literatura catalana.

El llibre ve a ser una autobiografia lingüística de l’autor sobre la seva relació i aproximació a la llengua catalana des de la Catalunya del Nord. De mica en mica es va fer conscient del que significava una llengua oprimida i gairebé en extinció, per motivar-se i acabar sent un notable escriptor en la nostra llengua.

“Preferia sentir-me bé en el fàstic fictici del català que sentir-me mercenari de la pretesa noblesa d’una llengua amb monopoli d’estat.”

«Vaig entendre que (el català) era també un riu que tenia la seva font en un passat llunyà i que havia travessat les generacions fins a arribar dintre meu.»

Categories
Llibres

Breve historia del mundo

David Baker

Ed. Antoni Bosch / Barcelona / 2023 / 232 pàgines.

Un llibre força interessant que de forma breu fa un recorregut des del Big Bang fins a l’extinció térmica de l’univers, d’aquí a 10.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000 anys (10 elevat a 40). Recorre la trajectòria per la que ha passat l’univers des del seu naixement fa 13,800 milions d’anys, de fet això és de l’ordre de 10 elevat a 10, per tant encara estem en un univers molt i molt recent. 

Explica el procés de formació de les estrelles, les galàxies i els planetes en un univers en expansió, que avui mesura una distància de 93.000 milions d’anys llum i que inclou 400.000 milions de galàxies dins l’univers observable.

El procés de la vida comença amb els primers organismes fotosintetitzadors i a partir d’aquí a través de llargs processos de protoevolució arriben els primers organismes unicel.lulars procariotes i eucariotes fa uns 2 milions d’anys.

Repassa les explosions de diversitat, com el càmbric, i les grans extincions, com les del devònic i el cretàci, i els periodes glacials. Avança fins al naixement dels organismes pluricelulars i la seva evolució cap a peixos, rèptils, mamífers… fins l’arribada dels simis que per selecció natural van acabar conformant l’espècie Homo. Homo habilis, Homo erectus i finalment Homo sapiens, ara fa 315.000 anys.

Pensem que una mutació té lloc una vegada cada mil milions de còpies. I això és l’evolució, la selecció natural de gens basada en la seva utilitat evolutiva.

Arribats a l’ésser huma passa per damunt d’alguns esdeveniments fonamentals de la nostra historia. El període de caçadors recol·lectors, sobre els que afirma que tenien millor salut que els humans del període agrari posterior. A partir de la revolució agrícola les poblacions varen prosperar, va començar a escassejar el menjar i els recol·lectors van caure en “la trampa del sedentarisme”. 

A partir d’aquí les societats van entrar en un procés de crisis cícliques a través d’un procés d’ Expansió /Tensió / Crisi / Depressió / Recuperació, que s’ha anat succeint alhora que bastia la historia de la humanitat. 

Resulta difícil trobar un fil que uneixi tots els esdeveniments de principi a fi, probablement l´increment de la complexitat és l’únic fil que s’ha identificat fins ara.

Finalment arriba al moment actual, a l’antropocè, en el que els humans podem ser capaços, a través de la tecnologia i el coneixement de construir diverses possibilitats de futur.  Acaba fent una prospecció cap als futurs imaginables.  Futur projectat / Futur probable / Futur possible / Futur descabellat.

Categories
Llibres

El capitalisme. I el seu setè de cavalleria. 

Alfons Durán-Pich

Parcir Edicions / 2022. 280 pàgines.

El llibre és una història del capitalisme. La referència al setè de cavalleria és deguda al paral·lelisme que estableix l’autor entre el general Custer, guanyador de nombroses batalles contra els indis nadius de nord-Amèrica, però que finalment va perdre la darrera a Little Bighorn, on va resultar mort. De la mateixa manera planteja que la deriva del capitalisme actual, liderat pels Estats Units, s’ha anat adaptant i superant en tot moment les crisis que ha tingut però que comença a donar símptomes de decadència.

Al llarg del llibre, Alfons Durán-Pich fa un recorregut cronològic i molt interessant sobre l’evolució i desenvolupament del capitalisme, fins els nostres dies.

Parteix del fet que el dret a la propietat privada, consagrat durant l’Imperi Romà, és el requisit essencial, legitimat com a “Dret Natural”. I sosté que el capitalisme té tant de “natural” com els “drets de propietat”, és a dir, res. Sorgeix amb el pas de produir per utilitzar a produir per intercanviar.

El protocapitalisme, entès com a acumulació de bens, el comencem a trobar entre els segles XI al XV . Va ser a les ciutats on el comerç comença a fomentar la transformació de matèries primeres en productes.  Això agafaria molta més volada amb el comerç marítim especialment a partir del descobriment d’Amèrica. 

Al segle XVI els holandesos creen la borsa d’Amsterdam. A partir d’aquí l’Estat agafa protagonisme i és qui garanteix la legalitat de les transaccions. El capitalisme comença a apropiar-se de les institucions de l’Estat i les utilitza segons la seva conveniència.

Resulta interessant la reflexió que fa sobre per què el capitalisme es va desenvolupar millor dins l’àmbit del protestantisme. Els protestants veien la feina ben feta com una responsabilitat davant de Déu, mentre que els catòlics veien el treball com un càstig diví.

Durant la Il.lustració la teoría económica dominant, el mercantilisme, consistía en augmentar exportacions i reduir importacions per acumular or.

Adam Smith va teoritzar el principi del lliure mercat i que sense intervenció externa, el mercat s’autoregula. Com va dir Kant, no hi ha res tan pràctic com una bona teoria.

El tràfic d’esclaus cap a Amèrica va aportar grans capitals a Europa que van permetre l’esclat de la revolució industrial, que va contribuir a l’expansió del capitalisme.

Bé, el llibre va avançant amb Smith, Ricardo, Malthus i els seus crítics com Marx, Bakunin o Proudhon. Quan arribem al segle XX, als Estats units comencen a veure’s, especialment en la indústria automobilística, noves formes de gestió, orientades al consumidor.

Després dels desastres de la primera guerra mundial va ser Keynes qui va aportar una nova visió, que qüestionava el dogma de la no intervenció de l’Estat.

Amb la segona guerra mundial, el complex militar-industrial es va constituir en la columna vertebral del nou capitalisme nord-americà.

Més endavant Milton Friedman i els seus epígons, els Chicago Boys van impregnar el món amb una ideologia econòmica radical que es podria resumir en que “el govern és dolent, el mercat és bo”. A partir d’aquest moment va agafar volada la revolució conservadora capitanejada per Reagan i Thatcher. I a partir de 1989, amb la caiguda de la URSS va arribar la globalització, el “pelotazo”, la desregulació, la crisi del 2008 i en general la socialització de les pèrdues i la privatització del beneficis.

Segons J. S. Mills, “Es fan rics mentre dormen, sense treballar, sense arriscar. I si algú de nosaltres es fa ric mentre dorm, d’on creu que procedeix aquesta riquesa?…del fruit de la feina dels altres“. 

Categories
Llibres

La humanitat. Una història d’esperança.

Rutger Bregman Ed. Empúries 2021 462 pàgines

Se’ns ha fet creure que l’ésser humà és egoïsta, poc solidari i violent per naturalesa, que es mou només per l’interès i cobdícia. Aquest pensament ha vingut avalat per “científicament” per múltiples estudis de psicologia social que demostraven que els humans tenim una fina capa de civilització que quan es trenca, ens converteix en bèsties capaces de fer el mal.

Ja des del segle XVIII el discurs filosòfic de Thomas Hobbes ens advertia que “l’home és un llop per a l’home” i que si la societat no el controlava a través del poder de l’estat, la repressió i les institucions, tot aniria malament. Oposant-se diametralment a aquest pensament trobem Jean-Jacques Rousseau, que sostenia que l’home es bo per naturalesa i que és precisament la societat qui el malmet a través de la misèria, la violència de l’estat o la injustícia.

En aquest assaig Rutger Bregman desmonta, un per un, molts dels mites que el poder ha volgut convertir en dogma, sobre la necessitat de control per evitar la maldat intrinseca dels humans. Comença estudiant els bombardejos alemanys sobre la població civil de Londres durant de la Segona Guerra Mundial, que tenien la intenció de causar el caos i la barbàrie, i en realitat el que provocaven era solidaritat i ajuda mútua. També desmenteix la versió dels militars sobre les inundacions degudes al Katrina i demostra que la gent s’ajudava i que en realitat el pànic de les elits apareix perquè els poderosos pensen que la gent és com ells.

Descriu alguns estudis força interessants sobre evolució biológica de mamífers que demostren la supervivència dels més sociables. Desmenteix les proves que pretenien demostrar clars indicis de belicositat en la prehitòria i els atribueix al pas del caçador-recolector a l’agricultor sedentari: “Amb els primers assentaments i la invenció de la propietat privada va començar una nova època de la història de l’ésser humà: l’1% va començar a oprimir el 99%. Els fanfarrons van passar de capitans a generals, de cabdills a reis. El temps de la llibretat, igualtat i fraternitat s’havia acabat.”

Tractant-se d’estudiar el mal, no podía pasar per alt el tema del nazisme.  Basant-se en les conclusions de Hannah Arendt sobre la banalitat del mal, descriu alguns estudis de psicologia social que demostren que l’ésser humà es deixa seduir pel mal quan aquest es presenta disfressat del bé.

El mal és més fort, però el bé és més abundant.

FI
Categories
Llibres

Un verdor terrible

Benjamín Labatut

Anagrama – 2020 – 212 pàgines

Es tracta d’una obra de ficció basada en fets reals. Tracta, entre d’altres, dels físics i matemàtics més destacats que van tenir a veure amb l’evolució de la física quàntica.

En alguns moments el to novel·lesc pesa més que la crònica sobre la realitat, però els personatges dels que parla resulten del tot atractius.

Tot comença amb el descobriment del color blau de Prússia i la influència que alguns productes tòxics van tenir en l’elaboració de colors. Cita el cas de Napoleó, que probablement va morir intoxicat per la pintura verda, en base a arsènic, de la seva estança. 

Fritz Haber, científic, de família jueva, que va ser Premi Nobel de Química per haver aconseguit la síntesi de l’amoniac i creador dels gasos letals Ziclon B que, amb resultats esfereÏdors, es van utilizar a bastament durant la 2a Guerra  Mundial.

Resulta sorprenent la història d’Alexander Grothendieck, matemàtic de prestigi internacional que va acabar sent un místic reclòs en un petit poble del Pirineu.

I així va repassant la trajectòria de grans científics com Heisenberg i el principi d’indeterminació, el príncep Louis de Broglie i les equacions d’ones, Schrodinger, Bohr, Schwarzschild…

Algunes cites:

“ Cualquier dilema se volvía sencillo si uno lo miraba desde la distancia suficiente.”

(Sobre el principi d’indeterminació) “ Como si la realidad nos dejara ver el mundo de forma cristalina con un ojo a la vez pero nunca con los dos.”

 “Diós no juega a los dados con el universo.” (Einstein)

Categories
Llibres

LUTER

Buscant la veritat, va canviar la història.

Antoni Gelonch – Editorial Viena – 2018 – 340 pàgines

Més que d’una biografia, és tracta d’una reflexió sobre el paper que va jugar el pensament de Luter en els origens de la societat moderna.

Resulta molt adient ara que es va fer 500 anys de la Reforma protestant, per adonar-se de la influència del personnage en diferents esferes de la societat i de la cultura.

Comença amb una introducció general sobre l’Europa del 1500 i repassa els intents anteriors de reforma de l’església católica com els de Pierre Valdo, John Wycliffe o Jan Huss, que no van acabar reeixint. 

Mostra l’estreta relación que Luter va tenir amb el poder, defensant en tot moment els nobles i les poderosos, en contra del poble.

Va saber difondre els seus arguments contra el Papa, contra Roma i contra els seus enemics fent un ús de la impremta realment innovador per l’època. Luter va ser responsable del 20% de totes les obres publicades en les impremtes alemanyes entre 1500 i 1530

D’un carácter irascible, va fílies i fòbies, amb amics, enemics i odiats, que força vegades eren els mateixos. Entre les seves fixacions hi trobem un antisemitisme permanent.

Contrariament a la influència que el protestantisme va tenir en la revolució francesa, els diferents corrents de la Reforma no van arribar mai a tenir cap presència al nostre país. Aquest és un debat que tenim pendent.

Algunes cites:

“… els protestatnts han excel.lit en valors com l’amor al treball, l’honradesa i l’estalvi, tot considerant l’ociositat com un vici particularment reprovable.

“Mentre que la fè catòlica es perd en la mística, la fè protestant es constitueix a l voltant de la pràctica.”

“ …més de 100.000 camperols van ser esclafats pels senyors i pel severíssim judici de Luter.”

“El luteranisme és un dels progenitors de la cultura moderna, perquè lluitant contra la cultura eclesiàstica va obrir portes a l’autonomia personal.”

“La reforma protestant va ser un preludi imprescindible de la modernitat com pas del món medieval a l’època moderna.”

Al final del libre hi ha una breu explicació sobre cadascuna de les diferentes branques de les esgésies reformades. A mi, francament, m’ha costat trobar les diferències entre unes i altres.

Categories
Internet i blogs amics

Ugur Gallen

Dues imatges valen més que dues mil paraules.

Unir paraules que mai abans havien estat juntes. Aquesta era la gesta literària que segons Valle Inclán donava notorietat a la literatura.

De la mateixa manera la creativitat pot ajuntar conceptes o imatges de realitats que difícilment trobariem una al costat de l’altra.

Justament això és el que fa el dissenyador gràfic i fotògraf turc Ugur Gallen. A través de la tècnica de collage, palesa les profundes contradiccions de la societat en la que vivim.

El seu treball posa el focus en la guerra, la injustícia social, el dolor… i els contraposa amb la nostra vida occidental, despreocupada del que passa en punts de conflicte com Síria, Palestina o l’Àfrica en general.

Gallen, molt actiu a les xarxes socials, que de fet és on s’ha donat a conèixer, sacseja l’espectador amb contrastos sorprenents alhora que corprenents. Crea composicions fotogràfiques que ell mateix defineix com a Universos Paral.lels. Imatges que, en un sol enquadrament, delaten comparacions escandaloses.

Us recomano visionar les seves composicions a Instagram o senzillament cercant a imatges de Google. Aquí unes mostres: