Autor: Narcís Argemí i Terrades

Categories
Llibres

El fill del xofer

Jordi Amat

Edicions 62 – 2020 – 161 pàg.

Si no fos perquè el que explica és cert, aquest llibre es podria llegir com una bona obra de ficció. Es tracta d’una mena de biografia sobre el periodista Alfons Quintà. 

El seu pare va ser una persona propera a Josep Pla pel fet de tenir vehicle propi i estar disposat a acompanyar-lo on calgués, d’aquí el títol del llibre. Al voltant de Pla es movien intel.lectuals i polítics, entre els que destaquen Jaume Vicens Vives i Josep Tarradellas.

És impressionant la carta que Alfons Quintà, amb 16 anys, li escriu a Josep Pla intentant fer-li xantatge. Aquí, ja s’intueix la deriva del personatge.

Jordi Amat en fa un esbós psicològic, mostrant-lo com a obsessiu, rancuniós, assetjador i capaç de qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius. En definitiva, una persona tòxica per a tot el seu entorn personal i professional.

Com una crònica, va resseguint la trajectòria de Quintà en paral.lel a l’actualitat política del moment, especialment el cas Banca Catalana i el llançament de TV3.

Va saber treure profit dels seus contactes, adquirits en la joventut al voltant de Pla, i de les informacions de les que disposava com a periodista incisiu i infatigable.

Va exercir de delegat d’El País a Catalunya, va ser el primer director de TV3, va ser el director del diari El Observador (un dia us explicaré una anècdota personal amb Quintà en la presentació d’aquest diari que es va fer a l’Ateneu Barcelonès) i finalment va acabar escrivint articles al Diari de Girona.

El final, penso que ja el coneixeu, un daltabaix que va segar d’un tret la vida de la dona de qui s’estava separant i va acabar amb el suïcidi del protagonista.

Categories
Llibres

Viure l’anticlericalisme.

UNA HISTÒRIA CULTURAL DEL LLIURE PENSAMENT CATALÀ (1868-1923)

335 pàg. – Editorial Afers – 2018

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l’analitza des d’una perspectiva d’història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritua­litats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d’alguna manera en tot el magma de tendències que s’integraren al moviment lliurepensador. En el marc d’una societat majoritàriament catòlica, l’activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l’Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant.

El lliure pensament va ser un moviment repulsiu per a les forces conservadores i catòliques, però també mal vist per alguns sectors pregressistes i esquerrans, perquè trencava les solidaritats de classe, desviava els obrers de la lluita contra el capital,

Tanmateix, moviments que no eren contraris al sufragi femení, es van mostrar contraris a retardar-lo fins que la voluntat de la dona deixés d’estar sotmesa a l’Esglèsia.

Amb la caiguda de la Primera República i l’inici de la Restauració, l’Esglèsia va recuperar la seva influència política i l’Estat va legislar favorablement als seus interessos i va afermar la seva posició com a potència simbólica en la societat, tornant a tenir el monopoli de la gestió de naixements, matrimonis i enterraments

Categories
Llibres

Haikus contracorriente

SEIKO OTA & ELENE GALLEGO

HIPERION 2018

Un Haihu és allò que passa ara i aquí. Aquesta és la definició que en va fer Bashoo, el poeta de la segona mitat del S-XVIII, considerat el clàssic més destacat del gènere. 

El moviment Haikus contracorrent va néixer com a reacció a l’escola tradicional que segueix les regles 5, 7, 5 síl.labes i la regla del kigo, la paraula d’estació dins el haiku. Joves poetes van voler fer haikus amb noves concepcions com haikus en seqüència, haikus sense kigo o haikus contra la guerra. Aquest moviment va durar uns 10 anys, entre 1930 i 1940.

El llibre té un haiku per pàgina escrit en japonès i en castellà. A sota, uns exemples:
si se cubre / la máquina de escribir / habitación muerta.
todos en la tierra / se abrazaron las rodillas / prisioneros de guerra.
del ojo sin visión / el cristal de las gafas / también limpio.
cuando escribo / un poema de selva / me vuelvo tigre.
hormiga / aunque subes a una rosa / el sol está lejos.

Posats a llegir haikus, us recomano un altre llibre amb un recull de mestres del haiku comBasho, Buson, Issa i Shiki, amb una interessant introducció sobre aquest gènere de poesia japonesa. Exemples d’aquest segon:

totes les coses que recullo / es belluguen / marea baixa.
només el Fuji / han deixat de cobrir / les fulles tendres.
quan van treient / la xarxa del mar / gotes de lluna.
dreta una aixada / sense ningú al voltant / quina calor!
ruixat d´estiu / gravades a la sorra / fulles de pi.
pelo una pera / gotes dolces que llisquen / pel ganivet. 

MAREA BAIXA.

JORDI PAGES / J.N. SANTAEULALIA

LA MAGRANA 1998

Categories
Llibres

La nació de les plantes

L’autor, Stefano Mancuso, és un especialista en neurobiologia vegetal. En aquest curt llibre de 117 pàgines fa una defensa aferrissada de les plantes com a éssers vius. Planteja una hipotètica constitució de 8 punts fonamentals sobre els drets d’arbres, herbes, flors, mates…

Defensa el paper dels vegetals en el planeta terra com a garants de la supervivència de tota la resta d’espècies. El seu paper ha estat fonamental en la història de l’evolució de la vida al planeta Terra. Els humans, que en som deutors, actualment les menystenim, maltractem i exterminem. Us adjunto algunes cites :

“només els arbres són més de 3.000 milions.”

 “el seu gran cervell no era un avantatge sino un desavantatge evolutiu.” (sobre el control del planeta per part dels humans)

“ens hauria de fer enfadar un model de desenvolupament, que per premiar poquíssims, destrueix la nostra casa comuna.”

“la tala de boscos no és  compatible amb la nostra supervivència com a espècie. / La desforestació s’hauria de tractar  com un crim contra la humanitat.”


“La idea que les relacions naturals es puguin atribuir a aquelles representacions infantils en què el peix gros es menja el més petit no sols és equivodada, sinó que també és ingènua. De fet les relacions entre els vius són increïblement més complexes i estan governades per forces molt diferents de la simple competició que van imaginar els darwinistes socials. Entre aquestes, la de Pëtr Alekseevic Kropotkin, filòsof, científic, teòric de l’anarquia i gran opositor de les simples tesis de Huxley (Darwinista social), va anomenar suport mutu. El 1902, Kropotkin feia publicar El suport mutu com a factor de l’evolució, un famós tractat en el qual sostenia, sobre exemples extrets de la història natural, que era la cooperació, el suport mutu, justament, i no pas la competició el factor que determinava l’èxit de les espècies.

Categories
Llibres

Peste & Cólera

Ens surten els coronavirus per les orelles, probablement per això resulta tan fácil contagiar-se. No hi ha mitjà de comunicació ni xarxa social que no en parli abastament. I nosaltres no podem ser una excepció.

Donat aquest moment de pandèmia en el que ens trobem immersos, volia recomanar-vos una lectura força interessant, encara que ben pensat ara no resultarà fácil de trobar amb les llibreries tancades. Sembla mentida que, en canvi, sí que estiguin oberts els estancs com a mesura per atendre una crisi sanitària que bàsicament afecta els pulmons.

Bé, sembla que estic fugint del tema. El llibre al que vull fer referència és: Peste &Cólera de Patrick Deville, 234 pàgines. Anagrama, 2014. Es tracta d’una novel·la històrica sobre la vida d’Alexander Yersine, metge d’origen suís, nacionalitzat francès, que va formar part de l’equip de Pasteur i va trobar el bacteri responsable de la pesta i la vacuna per combatre’l. D’aquí que aquest bacteri s’anomeni Yersinia Pestis. Després de la malària, la pesta és la infecció que més morts ha causat en la historia de la humanitat.

Yersin admirava Livingstone des de l’infantesa i un cop llicenciat en medicina va voler veure món i va viatjar per Madagascar i l’Extrem Orient, fins arribar a Hong Kong durant la gran epidèmia de 1894, on va fer les seves descobertes.

Un bon llibre de viatges, amanit de malalties infeccioses, que narra una aventura científica i personal d’un personatge singular que va acabar criant vaques al Vietnam.

Categories
Llibres

El motín de la naturaleza

PHILIPP BLOM

ANAGRAMA, 2019 – 343 pàgines – Assaig –

Avui que el canvi climàtic està en boca de tothom, resulta força oportú reflexionar sobre com una petita alteració del clima pot afectar el comportament social més enllà del que és estrictament científic.

Entre 1570 i 1700 es va produir una època excepcionalment freda que es coneix com “la petita edat de gel”. Les temperatures van caure fins al punt que ports del Mediterrani, com el de Marsella, es van arribar a glaçar. Sobre el riu Tàmesi s’hi feien fires, i algunes aus morien de fred en ple vol.

Durant el segle XVII la producció agrícola i ramadera va caure radicalment i, en conseqüència, la fam i la misèria es van estendre, provocant migracions cap a les ciutats degudes a la davallada de l’economia al camp.

L’església, tant la catòlica com la protestant, va aprofitar la situació per amenaçar la població, interpretant l’onada de fred com una amenaça de Déu.

A conseqüència de tot això, el pensament occidental va iniciar un procés de canvi que va portar a l’inici de la Il·lustració, per combatre la concepció d’aquests fenòmens naturals com a càstigs divins.

Tanmateix, en aquest període van aparèixer grans pensadors com Descartes, Voltaire, Montaigne o Spinoza, que van assentar les bases del pensament modern.

Algunes cites:

64- Las autoridades religiosas… libraban una encarnizada batalla en favor de la Biblia como única fuente de conocimiento, lo cual en la práctica significaba que cada observación de la naturaleza se fundaba en citas de las sagradas escrituras.

132- los pobres eran poco más que ganado, mano de obra barata… su pobreza era útil, no perjudicial, siempre y cuando el hambre no les debilitara tanto como para impedirles trabajar.

169- En las grandes  ciudades el mundo se encontraba en un proceso de cambio constante que convertía necesariamente a todos sus habitantes en consumidores que ya no producían sus alimentos, sus viviendas, su ropa y enseres ni los conseguían mediante el trueque; ahora tenían que comprarlos.

279- Llevamos victimas humanas al altar del crecimiento económico.

Categories
Restaurants i gastronomia

Terra d’Escudella

N’hem vist tancar tants de restaurants populars, de “cuina catalana”, de menú de migdia, que s’agraeix que encara avui, algú vulgui recuperar la memòria de les fondes senzilles on es menja bé, i a un preu raonable.

Això és Terra d’Escudella, un restaurant cooperatiu, que segons el seu propi web, es declara rotundament d’esquerres i fermament compromès amb l’alliberament nacional. Bé, això en si mateix no diu res de la gastronomia, hauria de parlar el paladar. I després de menjar-hi, el paladar parla en veu ben alta. 

Més enllà dels plats de sempre, canelons, trinxats, calamarçons, escudelles… per a mi el que destaca són els platillos: Mandonguilles amb sípia, Tripes amb sobrassada i cigrons, Capipota amb samfaina, Orella i morro amb panses i pinyons, Llengua amb tàperes…

Terra d’Escudella és a Sants, a la mateixa plaça d’Osca, molt concorreguda pel jovent del barri, en un entorn amb una àmplia oferta

Terra d’Escudella
Carrer de Premià, 20, Barcelona
Tel: 934 221 613
https://tdk.cat/

Carta de cerveses

Un dels objectiu de la nova etapa del Terra d’Escudella serà recuperar la memòria del que va ser una autèntica icona de l’hostaleria barcelonina, les fondes de sisos, establiments senzills on s’hi menjava bé, abundant i a un preu raonable. Durant la segona meitat del segle XIX es van popularitzar entre la classe treballadora i la menestralia de la ciutat fins a esdevenir autèntics temples gastronòmics que tant cobrien necessitats bàsiques d’obreres i obreres com sadollaven famílies senceres els dies de festa. El curiós nom prové precisament del preu que cobraven per l’àpat, sis quartos (uns 17 cèntims de pesseta). En aquestes fondes els cambrers recitaven els plats del dia amb una genuïna cantarella i els rebatejaven amb un toc d’humor, d’ironia i fins i tot de genialitat poètica. Cada fonda solia tenir alguna especialitat gastronòmica o platillo característic, i a la seva oferta hi abundaven els menuts, els peixos salats, els llegums o les escudelles, totes elles menges humils convertides pels cuiners en viandes (generalment) delicioses. De fet, l’oferta de les fondes de sisos va anar conformant amb el temps el que ara coneixem com a cuina tradicional catalana. És a dir, tot un referent per a nosaltres. (Text extret del web Terra d’Escudella)

Narcís Argemí