1936. L’any en què Espanya entrà en xoc
Agraeixo a l’amic Emilio Silva, president de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) que em va enviar un enllaç de l’obra teatral 1936, (representada entre el 29 de novembre de 2024 i el 26 de gener de 2025) i que la 2 de TVE va emetre el proppassat 28 de maig de 2026, a les 22.00h, i que ara podeu recuperar a RTVE Play https://www.rtve.es/play/videos/la-2-es-teatro/1936/17001027/, una adaptació de l’obra original 1936 per a televisió enregistrada al campus de Leganés de la Universitat Carlos III de Madrid de tres hores i mitja de durada.
L’he vista dues vegades, una per gaudir-ne i l’altra per fer aquesta crònica. En general, és cert que el teatre perd autenticitat quan es passa a la televisió. No és aquest el cas. No he vist l’obra teatral en directe, però la que podeu veure aquí és una obra que impacta, que fa pensar, que commou, que fa somriure, que ensenya, que mostra la barbàrie, que distreu i que no es fa pesada, malgrat les tres hores i mitja de durada.
Quatre actors i quatre actrius conformen l’elenc de l’obra: Antonio Durán ‘Morris’, Mamen Camacho, Natàlia Hernández, Maria Morales, Francisco Ochoa, Cristina Arias, Guillermo Toledo i Juan Vinuesa, dirigida per Andrés Lima i escrita per Albert Boronat, Juan Cavestany, Andrés Lima i Juan Mayorga. A més de notables historiadors que han assessorat el guió.
Un repartiment paritari a més d’un cor que amb els càntics teixeix el paisatge de l’època, representa l’obra. Cadascun es posa a la pell de diversos dels personatges històrics que habiten el 1936 sobre l’escenari: Guillermo Toledo, per exemple, interpreta els generals Yagüe i Miaja; María Morales, Manuel Azaña, Largo Caballero i Clara Campoamor.
Descripció, arrels i emoció
Aquesta obra teatral està dividida en tres actes, el primer és més descriptiu, presentant situacions no tan conegudes, com els afusellaments indiscriminats realitzats a la plaça de toros de Badajoz per les forces revoltes; el segon presenta alguns detalls ocults de la trama colpista, com ara les seves arrels, orígens i la base del seu finançament econòmic; i el tercer és el més emocional, amb la culminació de la Batalla de l’Ebre, la derrota de les forces republicanes, l’exili emprès per Azaña o la clamorosa cicatriu que continuen suposant les més de 58.000 víctimes que continuen a les 2.567 fosses comunes que hi ha a Espanya encara avui.
El muntatge arrenca a l’estiu del 1936. D’una banda, els Jocs Olímpics de Berlín comencen l’1 d’agost. Per part seva, les Olimpíades Populars a Barcelona, amb representació del món democràtic, s’inicien el 19 de juliol. La llegenda explica que Goebbels, ministre de propaganda de Hitler, decideix que la música oficial dels JJOO del tercer Reich sigui la Novena Simfonia de Beethoven (L’himne de l’Alegria). Però Pau Casals, que és el comissari cultural de l’Olimpíada Popular a Barcelona, munta en còlera i decideix que de cap manera Beethoven serà “segrestat” pels nazis. A partir d’aquell moment l’Himne a l’Alegria es cantarà a la inauguració de les Olimpíades Populars a l’estadi de Montjuïc.
Pocs dies abans de la inauguració de les Olimpíades, el general Mola, «el director» de l’imminent cop d’estat, cursa un telegrama xifrat als militars que se sublevaran contra la segona República. El contingut en clau diu així: «El pasado día 15, a las cuatro de la mañana, Elena dio a luz un hermoso niño» El missatge indicava que la rebel·lió militar començaria el 18 de juliol a les cinc del matí». Era el principi d’un dels episodis més terribles de la història d’Espanya.
Un altre dels documents en què s’han basat els autors -i que fa de nexe d’unió durant tota l’obra- és el Diari de Pilar Duaygües, una adolescent de 14 anys que, durant mesos, va immortalitzar el que passava a la ciutat de Barcelona i, sobretot, com l’afectava a ella i a la família, que eren del bàndol republicà. Un testimoni únic que reflecteix com els joves van viure la Guerra Civil.
Al llarg de tres hores i mitja de durada veurem desfilar personatges clau a la Guerra d’Espanya com, Pau Casals, Queipo de Llano, Manuel Azaña, la Passionària, el General Mola, el General Yagüe, Francisco Franco, Primo de Rivera, Clara Campoamor, Rosario la Dinamitera, George Orwell, etc. a més del Cor de Joves de Madrid.
Una crítica de 1936
Tot i la seva llarga durada, 1936 transcorre a molt bon ritme i no es fa pesada en cap moment. Bé és cert que la primera part és la menys brillant de les tres, almenys pel que fa a força dramàtica. La segona és una explosió d’emocions i fluïdesa narrativa. Mereix una atenció especial l’episodi en què milers de civils del bàndol republicà fugen de Màlaga, camí d’Almeria, mentre són massacrats per l’exèrcit de Franco al costat d’avions alemanys i italians. Tota aquesta llarga escena és una joia, des del començament amb María Morales i Alba Flores cantant Los cuatro muleros fins a la resolució amb un genial Juan Vinuesa, interpretant un membre de Creu Roja, banyat en llàgrimes per la tragèdia.
La segona part es completa amb l’esdevenir de la Guerra a Barcelona (genial la trobada entre els personatges interpretats per María Morales -del bàndol republicà- i el d’Antonio Durán Morris -del bàndol colpista-), l’esquinçador bombardeig a la ciutat de Guernica i l’actuació d’un grup d’artistes en un teatre de Madrid quan irrompen les bombes. els espectadors, que sentiran a les seves pròpies carns el pànic i la por del soroll ensordidor de les bombes.
La tercera part del muntatge també és també excel·lent. Comença amb un esquetx molt graciós de Natalia Hernández, que interpreta la Senyora Guerra. En un muntatge de tal dramatisme, s’agraeixen uns quants minuts de rialles. Tot seguit arriba una altra de les escenes més potents del muntatge: la batalla de l’Ebre, narrada i posada en escena amb enorme brillantor. Magnífics tots els actors i esplèndida la direcció. Per concloure, 1936 acaba amb un epíleg bonic i emocionant que té lloc actualment en una fossa comuna. Molt ben resolta la posada en escena d’aquest desenllaç per part d’Andrés Lima, que suposa el colofó perfecte per a un muntatge extraordinari. Un record i un homenatge a tots els avis Emilios dels seus nets Emilios.
Nota d’edició: La part de crítica ha recollit, adaptat i traduït algunes idees de la de Teatrero de Aldo Ruíz 12-12-2024
Gaudir la Cultura 