Josep Sauret
Exposició temporal organitzada pel Museo Nacional Thyssen Bornemisza amb col·laboració amb la Kunsthaus Zürich
Del 17 de febrer al 31 de maig 2026 a Madrid i al Kunsthaus Zürich del 3 de juliol al 25 d’octubre
Imatge principal: Vilhelm Hammershøi (1864–1916)
Title: Danish: Støvkornenes dans i solstrålerne. (Edit this at Wikidata)
Hammershøi. L’ull que escolta
És la primera retrospectiva que es fa a Espanya dedicada a l’artista danès Vilhelm Hammershøi (1864-1916). Ens ofereix un ampli i exhaustiu recorregut de la seva obra a través d’un centenar d’obres.
Si podeu visitar-la, no us la perdeu. Us agradarà, també és un motiu per visitar dues ciutats interessants.
Hammershøi és un pintor relativament poc conegut. Per donar una idea a la National Gallery només hi ha un quadre d’ell penjat i sembla que n’estan restaurant un altre. Un pintor figuratiu que en el seu moment va tenir èxit convivint amb l’expressionisme i el primer cubisme. Amb el triomf de les avantguardes històriques va ser un autor oblidat que torna a tenir interès dins i fora de Dinamarca.
El títol de l’exposició, prové de la passió que tenia per la música. A la seva pintura hi té un protagonisme especial el blanc dins un univers de colors pàl·lids i tranquils amb predomini del gris, marró i negre. En general és un pintor tranquil, auster i seriós. Pinta persones i interiors des de diferents angles, pocs paisatges i sempre des de llocs propers als seus domicilis.
Mostrarem els quadres que ens han sorprès. Demanaríem indulgència per les imatges considerant que venen de fotos fetes per l’autor durant la visita sense poder tenir present llums, reflexos,…
El primer és un del fill del seu mecenes que era concertista de violoncel. L’instrument es converteix en el gran protagonista així com la llum directa sobre el músic.
No li agradava pintar retrats per encàrrec de desconeguts. Primer volia conèixer-los per influir-hi en el seu entorn més proper.
Retrat de la seva esposa i autoretrat del matrimoni
La seva esposa Ida Ilsted el va acompanyar en els seus viatges i estades a l’estranger. Es va convertir en una model habitual, amb retrats en què era protagonista única, i en altres dins del domicili familiar.
Interiors amb pocs mobles i objectes. La majoria d’obres són de casa seva en un edifici del segle XVIII a Copenhagen.
Les figures distants no són les protagonistes del quadre. Les línies arquitectòniques són el verdader leitmotiv del quadre que accentua la llum.
Portes obertes, un tema que repeteix, els terres foscos i les portes en diferents posicions buscant la llum i les ombres.
Imatge: Vilhelm Hammershøi, “Interior de la casa del artista”, 1900
Les finestres, un altre tema molt tractat. Perden la seva funció, no interessa l’exterior, si la llum que penetra i les projeccions sobre el terra sempre fosc.
Un altre retrat d’esquena. Més lluminós i influenciat per l’impressionisme.
Finalment un autoretrat de l’època madura. Igual que en l’anterior hi veiem un traç més gruixut, es nota l’evolució pictòrica amb el pas del temps.
Per acabar dir que en l’exposició hi trobem obres de contemporanis seus. Destacaríem Johan Rohde i la sorpresa de trobar-hi un Casas.
Visita virtual
https://www.museothyssen.org/thyssenmultimedia/visitas-virtuales/hammershoi-ojo-que-escucha
12 curiosidades sobre el pintor Vilhelm Hammershøi
https://www.museothyssen.org/exposiciones/hammershoi-ojo-que-escucha/12-curiosidades-hammershoi
Gaudir la Cultura 