Fou el primer edifici/palau important que realitza Antoni Gaudí, que li encarrega, el qui serà posteriorment el seu mecenes. La construcció es realitza entre els anys 1886 i 1890.
L’emprenedor, industrial, polític i primer comte de Güell, coneix al dissenyador de mobles a l’Exposició Universal de París de l’any 1878. Impregnat per la seva obra i estil li encarrega, seguin les tradicions de les grans cases senyorials catalanes del carrer de Montcada, el projecte de la construcció d’un habitatge, al carrer Nou de la Rambla que a la vegada connectes amb la casa del seu pare a través d’un pati interior.
L’obra, ha de complir tres funcions principals:
Residència familiar de grans dimensions. Eusebi Güell, casat amb la filla del marquès de Comillas, Isabel López Bru, amb la que va tenir deu fills.
Centre de negocis per desenvolupar les seves activitats industrials, comercials i polítiques .
Espais per celebrar esdeveniments i acollir els actes socials privats i públics.
L’edifici no té res a veure amb el disseny i l’estil propi que més tard desenvoluparà Gaudí dintre del Modernisme Català. Aquest Palau està inspirat dins de l’art oriental i islàmic d’estil mudèjar i nazarí, amb decoració de rajoles ceràmiques, arcs mitralics, cartel·les i maons d’obra vista.
“Maravellos palau de fadas, com si per art màgica y per virtut de la vareta de alguna Scherzada haguessin pres cos tots los somnis dels qüentos orientals, quedant de sopte materialisats y convertits en fet. Tal és la impresió que al mer aspecte causen las fastuosas habitacions de la casa Güell: magnificencia esplèndida, copiositat abundanta, especialitat y varietat que així bé sorprenen com embaladeixen”
Josep Puiggari – Monografia de la Casa Palau y Museu del Excm. Sr. D. Eusebi Güell y Bacigalupi, 1894.
En sol·licitar el permís d’obres, l’edifici no complia moltes de les ordenances municipals de l’època, com les tribunes que sobresortien de la façana, o molts dels materials empleats entre altres: pedra, ferro, forja i o cristalls. Però donades les influencies i la rellevància del Sr. Güell, es va ratificar el permís sense cap obstacle afegit. Normes que Gaudí va sobrepassar en altres ocasions en moltes de les seves famoses edificacions realitzades posteriorment.
Tot i que les obres no varen finalitzar fins a l’any 1890, l’edifici es va inaugurar el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, que se celebrarà en el Parc de la Ciutadella. Evidentment, el palau el va visitar innumerables personatges, com la reina Regent, el rei Humbert I d’Itàlia o el president dels Estats Units.
S’ha de destacar els treballs de forja de l’entrada, les portes d’arc de catenària, els accessos per a carruatges, l’escalinata de l’entrada principal amb el vitrall de la Senyera – Güell va ser un gran defensor de la renaixença, de la cultura i de la llengua catalana – les cavallerisses amb les columnes fungiformes de maons acanalats, el menjador principal amb els dalts de guaita del servei per mirar si falta alguna cosa. La sala de recepció d’invitats, també amb un espai elevat amb gelosies per espiar els comentaris dels convidats, la capella privada, el gran i majestuós orgue de tubs i per descomptat el terrat, on Gaudí ja experimenta la tècnica del trencadís. És aquí on inicia el seu estil de xemeneies gaudinianes amb ceràmiques trencades.
La casa palau va ser construïda sota la inspiració del seu propietari. I en veritat que l’edifici guarda una perfecta analogia d’aquest prohom. Un exterior sever, fred i nostàlgic. L’interior revela el seu caràcter complicat, fi, delicat i polit, però d’ànima generosa.
A la mort del mecenes, la propietat va passar per herència a la seva vídua i posteriorment a dues de les seves filles. A principis de segle el barri va entrar en declivi i decadència de la burgesia, fins al punt que just davant del Palau s’instal·là una casa de “barrets” on avui hi ha l’Hotel Gaudí. Durant la Guerra Civil, el Palau va ser comissaria i les cavallerisses van servir de refugi antiaeri.
L’any 1945 el Palau fou cedit a la Diputació de Barcelona a canvi d’una pensió vitalícia a la filla Mercè Güell i amb la condició que l’edifici no fos mai modificat i que es destinés a finalitats culturals. Entre altres va acollir l’Institut del Teatre.
Fotografies pròpies.
Documentació recopilada durant la visita guiada del dia 15 de gener. Finalitzem la visita al Cafè de l’Òpera amb una copa de cava.
Les 12 obres de Gaudí a Barcelona:
1.- Els fanals de la plaça Reial de ferro forjat amb detalls decoratius. Va ser un dels seus primers treballs. 1879
2.- La Casa Vicens, fou el primer projecte de l’arquitecte. Edifici ple de ceràmiques, colors vius i amb detalls d’inspiració oriental. 1883 – 1885
3.- La Sagrada Família, 1882. L’obra més famosa d’Antoni Gaudí i tot un símbol de la ciutat, encara en construcció. Gaudí es va fer càrrec de les obres l’any 1883.
4.- Els pavellons de la finca Güell, amb una de les portes més espectaculars amb un drago de ferro fotjat inspirat amb la llegenda d’Hèrcules. 1883 – 1887
5.- Palau Güell, un palau en ple Raval, per fora sembla un edifici trist, però per dins es una explosió de formes, llums i ple de detalls sorprenents. 1886 – 1890
6.- El Col·legit de les Teresianes, una de les obres més sòbries i elegants, sense ornaments, respectant el desig d’austeritat. 1888 – 1889. Al carrer de Ganduxer, 85
7.- La Casa Calvet, l’obre més clàssica i l’única que va rebre un premi en vida. 1898 -1900
8.- El Parc Güell, un parc únic, famós pel seu trencadís i l’inconfusible i majestuós drac de ceràmica, amb una plaça de columnes inclinades. 1900 – 1914
9.-La Torre Bellesguard, una casa castell plena de detalls històrics i religiosos amb una de les vistes més fabuloses de la ciutat. 1900 -1916
10.- El portal Miralles, antiga entrada d’una finca de Sarrià, que tan sols es conserva l’arc de la porta amb la Creu de Gaudí i l’escultura del mateix arquitecte. 1901
11.- La Casa Batlló, edifici ple de colors i formes ondulades, dalt del terrat el drago per homenatjar a Sant Jordi. 1904 – 1906
12.- La Casa Milà, amb la façana que sembla una ona de pedra. Coneguda com a La Pedrera. 1906 -1910
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.