El saberut del Carlos Boyero a la crítica de El País deia, ja fa un any, que de Clint Eastwood sempre se n’espera més. Si no és una figura retòrica, és una bestiesa, ras i curt. A no ser que creguis en el més enllà, del més enllà.
D’aquest creador de 90 anys en fa molts que en gaudim d’obres molt personals, magníficament executades. I aquesta n’és una, sens dubte. Una pel·lícula plena de capes amb una interpretació encertadíssima d’un personatge crepuscular i desencisat, està radiant en la seva autenticitat, en el seu punt ingenu, o tot el contrari. Una road movie, potser, però també la decadència d’un món que ens hem autoimposat.
No l’havia vista en el seu moment, i no puc estar més contenta d’haver-ho fet. Potser la repetiré. M’apassiona aquest cinema que et demana estar pels mínims detalls.
Gaudir la Cultura 
One reply on “Mula = The Mule”
Molt recomanable, no decep, una nova òptica d’un ancià, cascarrabies, grunyo i no del esteriotic d’home dur…. Pel.licula amb un to emocional, on un “Harry el sucio”, el mega mascle alfa (imagineu !!!)…. dóna pas a un cultivador de lliris.
Les últimes pel.icules de Eastwood, El Gran Torino, Sin Perdon, Million Dollar Baby…., estan carregades de melancolia, on aflora la nostàlgia, els remordiments, i sobretot la soledat. Ens narra la complexitat de les relacions generacionals. Personatge, amb un físic, quasi 90 anys, que ho ha perdut tot, i que en un acte reflexiu ens mostra d’una manera molt simple i amb una profunditat personal molt emotiva el comiat d’un heroi atípic. Eastwood a través de la càmera i amb les interpretacions dels actors molt estudiada, ens narra allò que “vol”.
Mula no és cap obra mestra, però sí una “altre” acomiadàment de l’avi que tracta d’alliçonar als seus néts. Es un clássic que se’ns va.
M'agradaM'agrada