Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta

Vicenç Pagès Jordà: Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta, Folch & Folch, 2022.

Sinopsi

Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Se succeeixen els magnicidis i els accidents d’avió, els adulteris i les amenaces de guerra, les conspiracions i les fatalitats. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de tombarelles argumentals.

Vicenç Pagès Jordà ens guia en unes vides que superen qualsevol ficció, i que instauren nous paradigmes en novel·les, sèries i pel·lícules.

Per què Kennedy?

Quan van assassinar JFK el 22 de novembre de 1963, jo tenia vuit anys i recordo perfectament que el meu pare, un botiguer d’Oliana que venia gairebé de tot a la botiga de queviures, inclosos diaris que ens portaven, cada matí i cada tarda, taxis que feien el trajecte de Barcelona a la Seu d’Urgell, em va explicar, què havia passat, la trascendència que tenia i a l’endemà, dissabte vam posar a la venda el diari de la tarda “El Noticiero Universal” que acabava d’arribar.

Aquest és el meu “Per què Kennedy?”. Pagès hi dedica set pàgines, entre les quals diu: “Reconec que no soc gaire objectiu, però estic convençut que l’any 1963 implica un canvi de rasant en la història contemporània[…] La Nova Frontera de la qual parlava JFK va ser substituïda per la Nova Incertesa, ja que cap d’aquells assassinats ha quedat aclarit.”

Tots els gèneres

Pagès mostra com en la llista de gèneres de Netflix [i de qualsevol plataforma] es poden encabir-hi esdeveniments de la família Kennedy. I declara “La nostra aportació consisteix a contemplar el relat de manera global, a relacionar-ne tants components i tantes manifestacions com puguem, des de la nissaga daurada de semidéus fins al reality show més infame, però sense pretensions d’exhaustivitat”.

Vegeu-ne una selecció d’imatges per a gènere d’Acció (JFK salva els tripulants de PT 109, 1963), Documentaries (JFK, 1991 i JFK revisited, 2021); Drama (Jackie, 2016); Horror (el film en súper-8 que gravà Abraham Zapruder); International (Jackie va lluir el francès amb De Gaulle, 1961); Music & Musicals (Happy birthday, Mr. President); Romance (Jack & Jackie encarnen la imatge perfecta de joventut i bellesa, tipus anunci de ginebra); Thriller (Thirteen days, 2000 amb la crisi dels míssils soviètics)

Dramatis personae

Pagès descriu amb les paraules justes, precises i exactes cadascun dels personatges: […] els quatre germans posseïen aquest encant, [una combinació de decisió, ambició, idealisme i una alegria especial que resulta igualment atractiva] que no es pot separar de l’atractiu físic. Eren joves, guapos, brillants. Sabien parlar, sabien vestir, sabien moure’s i n’eren conscients[…]. Els interessaven totes les formes del poder, i en totes excel·lien: els diners, la política, el sexe, els mèdia, la influència…

Amb divuit línies narra la biografia de Lee Harvey Oswald, tan breu com amena. A Jacqueline Bouvier la descriu amb ets i uts amb vint-i-quatre línies amb dades i fets poc coneguts i sense cap adjectiu.

També descriu a Marina Prusakova, parella de Lee Harvey Oswald i Jimmy Hoffa, líder del sindicat de camioners, amic de gàngsters i protegit de l’FBI. I altres personatges com Edgar Hoover, director de l’FBI, Aristotelis Onassis & Maria Callas, Marilyn Monroe, Lyndon B. Johson, Nixon, Elizabeth II entre altres.

I acaba: “Ens trobem davant una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria.”

The Kennedy women

Pagès descriu la cara i la creu, de la família Kennedy, dels Bouvier i dels Onassis en el capítol Entre el rosa i el groc. Tot està documentat, tot i així de tan gros no t’ho creus o sí!

Una petita obra mestra

L’obra de Pagès té dues parts i un total de tretze capítols, en cadascun dels quals aborda una temàtica: aquell novembre (l’assassinat); les dones de negre (les vídues); les tragèdies gregues; entre el rosa i el groc; i l’art de morir, corresponen als set capítols de la primera part. Salpebrats amb tres episodis pagesians o kennedyans de collita pròpia: el milionari del te, les dues cares de Jackie i l’heroi del pacífic. Contes molt breus i excels.

La segona part abraça sis capítols: en el Palau de Troia; fills de la televisió; confluència de crescendos; quan la realitat és inversemblant; i conspiració o paranoia. Entrecapitulat trobem ara quatre episodis més kennedyans: les dues morts de JFK, la Pietà de Chanel, Marina i Àlik, dos cosins.

Tota una enciclopèdia kennedyana en només dues-centes vint-i-set pàgines. Quina sort que teniu els qui encara no l’heu llegit, quina sort també pels qui el podem tornar a llegir. Un bon llibre i un bon amic no deceben mai.

Vicenç Pagès Jordà

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022) és un dels escriptors fonamentals de la narrativa catalana contemporània. Va debutar amb Cercles d’infinites combinacions (1990) i l’any 1997 va veure la llum el seu primer gran èxit, la novel·la curta Carta a la Reina d’Anglaterra, i el seguirien Un tramvia anomenat text (1998), i la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003. També ha obtingut reconeixement amb els reculls de contes En companyia de l’altre i El poeta i altres contes, així com amb Els jugadors de whist, que va ser un èxit de vendes i va obtenir el premi Crexells a la millor novel·la de l’any. Kennedyana és el llibre que tanca la seva obra.

Més informació

Joaquim Noguero: El joc a tot o res, ‘Kennedyana’ com a regla.  Repassa la trajectòria de l’enyorat Vicenç Pagès Jordà, en un recorregut que desemboca a ‘Kennedyana‘ obra pòstuma editada per Folch i Folch. Llegiu-lo aquí

Àlbum de fotos “Kennedyana” de JSC. Cada foto té un breu comentari https://photos.app.goo.gl/k9MU1oSCSE8vxqM47